This planet is Public.
You too can create your own planet.
This planet has 63 websites
Com una reina
He tornat a la ciutat dels ponts on els solcs del paisatge m’ajuden a vèncer el vertigen. Les gorges i els barrancs, les solsides, trencacaps, no em fan cap por. He tornat i he arribat sota un cel blanc amenaçant la darrera nevada, abans de l’esclafit primaveral. Els carrers, envoltats d’una teranyina entre boira i gebre, encara dormen i els fanalets de festa, encimbellats en arcades i merlets, esperen el seu torn.
1entretants
Antoni de la Torre ens exlicava així el seu funcionament en la jornada que es va fer a Picanya (Escola Gavina) per presentar el grup i els continguts que incloïa aleshores. S'han produït algunes millores darrerament com l'apartat d'activitats i, amb el temps, també ha canviat el nombre d'entrades, de participants... Si sou docents i treballeu habitualment en valencià/català, us suggerim que feu una ullada a la pàgina, podeu trobar temes del vostre interés.
Benedicció del nou Orgue de Montserrat
Avui a les 18 h, tindrà lloc la benedicció del nou orgue de Montserrat. Podreu seguir la celebració per Internet, a la pàgina “Ràdio Estel”
SAÓ, ANY XXXIII, Núm. 344, Desembre 2009
El número 344, corresponent al mes de desembre de l'any passat, de la revista SAÓ duia per Quadern "Les religions monoteïstes en la construccció de l'ideari europeu". A part d'aquest quadern central podíem trobar les seccions ja habituals:
Joan Calabuig Rull escrivia sobre "Després de la crisi, una nova era", Josep Vicent Escartí sobre "Sant Vicent Ferrer", Rafa Roca sobre "Segle i mig de Jocs Florals", Josep A. Comes sobre "Déu escriu recte amb renglons torts", Roser Bofill sobre "Paraules clares" (hi feia referència al text d'Henri Boulad, rector de la SJ del Caire), l'amic i monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset sobre "El P. Guzman: d'Aldaia a Montserrat", etc.
El Quadern central duia les col.laboracions d'Emili J. Marín, Alfons Esponeda Cerdán, Marilda Azulay Tapiero i Josep Lluís Ferrando Lada.
Les mòmies arriben al MARQ
El Museu Arquelògic d'Alacant rep les mòmies d'una exposició d'Egipte anomenada "L'enigma de la mòmia" que anirem a visitar en abril. Si voleu veure més imatges punxeu en l'enllaç de la notícia: http://comunidad.diarioinformacion.com/galeria-multimedia/CULTURA/momias-llegan-MARQ/12323/1.html
Enllaç per anar a la pàgina web del MARQ http://www.marqalicante.com/
[461] Salvar la llengua
L'any 2004 Bernard Pivot, presentador del popular programa literari de televisió Apostrophes, va publicar el llibre 100 mots à sauver, recull de cent paraules arcaiques de la llengua francesa que proposava recuperar. Un any després Pau Vidal publicava En perill d'extinció: 100 paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), que no tenia per objectiu defensar paraules d'un passat remot sinó més
Prometeus
Tant de bo pogués parlar de poesia cada dia amb els amics i amb la família, o simplement comentar l’oratge. No em resulta fàcil escollir el tema de conversa ni el diàleg diari que mantinc en secret amb el meu jo. Darrerament massa vegades em veig abocada a l’abisme de les notícies que don Friolera o Gregori Samsa trobarien exagerades. Escolte la ràdio, llig la secció de barbaritats valencianes i automàticament me n’oblide dels fruits saborosos o de la boira que envolta els merlets del meu castell.
No trobe consol en saber-me una més dels prometeus que, dia rere dia pateixen el càstig d’estar encadenats a la columna on una fera alada els menja el fetge. Tot per robar el foc a Zeus i lliurar-lo als homes. Així els nostres agosarats prometeus lliuren la llum, la veritat, cada dia als seus articles, als espectacles, a les manifestacions, al carrer, malgrat les gavines rialleres que, després de menjar als abocadors les deixalles, vénen a espicassar-los el fetge.
La COPE promociona la "terapia reparativa de la homosexualidad"… de nuevo N.T. ...
Su rosario homófobo incluye explicaciones de que los gays no pueden procrear porque "en el ano hay caca"
La COPE promociona la "terapia reparativa de la homosexualidad"… de nuevo
Cinema: tres pel.lícules
Us vull recomanar tres pel.lícules que he vist fa poc.
La primera és Napola. Estrenada el 6 de febrer del 2006, ací en trobareu una xicoteta referència. La segona és Pájaros de papel . M'ha impressionat el paper que fa Imanol Àrias i Lluís Homar. Ací teniu més informació de la pel.lícula. I la tercera és El Intercambio , del director Clint Eastwood, produïda l'any 2008, i basada en un fet real. Ací teniu la fitxa de la pel.lícula.
Trista infància
Un dia de setembre, anàvem el meu germà i jo pel camp de camí a casa quan, de sobte, va passar un avió i va descarregar unes bombes; era 1938, i ens refugiàrem darrere d'unes roques. Quan va passar tot, vaig trobar el meu germà tombat, no es movia i no em parlava. Corrent, vaig anar fins al poble per demanar ajuda. El metge va certificar que havia mort de l'ensurt. Tenia dotze anys i jo, huit.
Vivíem a un poble miner de la província de Lleó. Érem cinc germans. El nostre pare feia un any que es va anar de casa amb altra dona i mai va regressar. Mai vam saber res d'ell: ens havia abandonat. La nostra mare ens havia de traure endavant. Com hi havia molta fam i per aquells temps no hi havia cap ajuda, ens manava a demanar al meu germà de catorze anys i a mi. Els meus germans majors treballaven a la mina de carbó: tenien setze anys. El petit, Francisco, només en tenia tres.
La pèrdua del nostre germà ens va sumir en una profunda tristesa, doncs encara que érem pobres, estàvem molt units.
Pla TAC i Moodle de centre
F
a pocs dies es van publicar a la pàgina de publicacions del Departament d’Educació dos documents a tenir ben presents. Un segurament ja el coneixeu, "El Pla TAC de centre" i l’altre "Moodle com a plataforma educativa de centre", aquest darrer més novedós.
A més a més de les introduccions corresponents al sistema de gestió de cursos (LMS) Moodle i de les seves possibilitats, el document ens presenta diferents escenaris d’ús on Moodle hi juga un paper important:
Teatre amb anglès
Hem anat a la Casa de Cultura per a veure un teatre amb anglès que es deia Monstres
Falles i trons de samarretes animades.
És festa gran a València i els masclets i els tronadors encara no han parat de rebentar un darrere l'altre durant tota la nit. Després que s'apagara el soroll dels morters, les carcasses i la traca de "La nit de foc" han començat les eixides i els borratxos. Un enrenou constant de soroll i un formiguer de gent circulava per les diferents artèries de la ciutat i impedien el trafegar accelerat dels vehicles amb motor. Les bandes de música, les xarangues i les colles de dolçaina i tabalers havien acompanyat les comissions per ofrenar flors a la Mare de Déu; alguns xiquets feien sonar piules i carrancs mentre els pares esclafien contra el sòl els trons de bac. La xicalla, atreta per l’olor a pólvora i movent-se amunt i avalll com coets de vareta, imitava els grans amb el xinos. vespes i petardets que els suposaven el seu bateig de foc en aquesta mena d’aprenentatge ferotge i vital al que t’obliga la ciutat arribades aquestes sorolloses festes. Potser així, de grans, imitant el que fan ja les autoritats que passen de la legislació mediambiental que regula l’excés de soroll, podran seguir fotent-se, sense ni immutar-se, pel trencament de la tranquil·litat habitual de la nit. Convertir el dormitori del veïnat, amb alguna que altra bomba fallera, en l'entrada triomfal d'un camp de batalla pels sorolls i els trons requereix un gran entrenament.
O no, Na Rita Barberà? La responsabilitat dels pares, clar està, que juguen al truc en la carpa que ha tallat el carrer quasi tot el mes, cuinen la paella de rigor alçant l’asfalt que tardarà mesos en ser reparat o raonen sobre el vestit de la fallera major, sobre aquella que s’ha quedat... i sobre els monuments; més pobres que els de l’any passat.
III CONGRÉS D'ESTUDIS DE LA VALL D'ALBAIDA (i III)
I ja arribem a diumenge, dia de cloenda del Congrés. Vaig arribar sobre les 11h00. No vaig poder fer-ho abans. Encara vaig agafar els darrers minuts del col.loqui "Espais d'intervenció sobre el patrimoni: el futur dels centres històrics", presentat per Josep Calatayud, professor de secundària.
Tot seguit vingué la taula redona sobre "Aspectes sociològics de la Festa de Moros i Cristians", amb la participació de J. Villarrubia, Vicent Calatayud, Fermí Ferrero, Albert Alcaraz i moderada per Carme Doménech. Fou interessant perquè ens descobrí aspectes totalment desconeguts (almenys per a mi).
A continuació tingué lloc la ponència de cloenda "Industrialisme i espai", a la qual no em poguí quedar (correccció d'exàmens). i l'acte de cloenda de les sessions del III Congrés.
Tres narracions de vida de l'IES Campanar
L'ALTRA CARA DEL QUADRE
Contínuament, malgrat la meva resistència, una mena d’atracció morbosa m’atreia l’esguard cap al buit immens que s’obria al mur. Va caldre la gatzara enjogassada de la mainada pujant per les escales per traure’m d’aquella espiral i decidir-me a llançar el quadre humitejat que jeia a les meves mans. Llançar-lo a un lloc preeminent dels meus records, entre eixos que actuen com ressorts i són capaços de deixar passar, en prémer-los, tot un seguit de vivències denses i vaporoses, que acaben entelant els ulls amb les llàgrimes.
VIDA EN UN ALTRE TEMPS
Era la mitjana de tres germans i, com ella deia sovint, era a qui li tocava la pitjor part. La major perquè era la major i el menut perquè era el menut, ella sempre es quedava en la mitjania. Realment, no va tenir molta sort en la vida. Al començament de la guerra hagué de fugir de Madrid, on vivia amb els seus pares i germans. A son pare volien afusellar-lo per ser una persona religiosa i es traslladaren a un poble xicotet de València, on tenien alguns parents, deixant enrere casa, bens i treball. Restablerta l’estabilitat, un altre colp dur: la mort de son pare. Sempre recordaria que va haver de prendre la comunió amb un vestit negre en senyal de dol. Fou aleshores, quan després de rebre una bona educació en escoles per a orfes de ferroviaris, li detectaren una greu malaltia al cor que li va impedir dedicar-se a allò que era la seua vocació: ser monja, ensenyar a xiquets i ajudar persones necessitades.
Amb el temps pogué arribar a ser mestra d'escola. La seua primera destinació va ser un poble molt menut en el Pirineu català, quasi en la muntanya, que es quedava aïllat en hivern i al que quasi únicament s’accedia a peu. Per descomptat que no hi havia ni metge ni botigues. Sols prats, muntanya, fred i neu, molta neu. La malaltia, de nou, va fer que renunciés a la plaça, quedant-se tot un curs sense treballar. Desprès de diverses destinacions per tota Espanya, molt lluny de casa, aconseguí destí en un poblet d’interior, a la província d’Albacete i va decidir quedar-se a viure en el poble amb sa mare vídua i un germà.
De tot un poquet
Hi ha una associació que dirigeix Simón Menéndez, de 29 anys, que acull menors estrangers. S'anomena HECHOS. Ací podeu trobar-ne més informació.
Del Magazine Digital de Levante-EMV us recomane la lectura del reportatge següent: "Triunfadores sobre la barbarie", de Montserrat Llor.