Planetaki Planet Un Entre Tants

Els portadors de somnis

2012-02-11T03:27:06Z

“L’educació ha de ser l’eix vertebrador de qualsevol proposta de canvi social. Els obstacles a la millora de la societat es troben en els nostres valors i en les actituds que se’n deriven. És per aquesta raó que la tasca de l’educació popular esdevé una eina imprescindible” Francesc Ferrer i Guàrdia

A l’octubre passat, l’equip de govern de Benicàssim va expulsar a les associacions juvenils i els educadors del local, deixant-los al carrer. De manera intencionada es pretenia desmantellar l’oferta alternativa i els pocs serveis que queden per a joves a Benicàssim. Un altre atac desmesurat als moviments juvenils, a les consciències crítiques, un altre atac fruit de la ràbia front a la creixent il·lusió de tants joves. Però La Maranya una associació que aglutina diversos col·lectius no perd el seu sentit reivindicatiu conscients que no podem canviar les coses si no ho intentem. I ganes, idees i inciatives no els falta. Ara, amb l’excel·lent col·laboració del col·lectiu Melderomer, acaben de fer públic el reportatge/documental sobre l’expulsió de les associacions juvenils del Casal Jove de Benicàssim per part de l’ajuntament. Els portadors de somnis se’n van amb l’alegria a altra banda i nosaltres ens sumem a tantes veus que ja estan diguent que sols no canviarem res, però que res canviarà sense nosaltres!

http://lamaranya.org/

Església valenciana?, per l'amic Jordi Bort (Levante-EMV)

2012-02-10T19:42:50Z

Com que compartesc el 100% del que diu el text de l'amic Jordi Bort, us el deixa a continuació:

El passat juliol, l´arquebisbe Carlos Osoro ens recordava que l´Europa sorgida de la Segona Guerra Mundial té unes profundes arrels cristianes. L´arquebisbe deia: «Si Valencia pierde sus raíces, pierde su identidad y su historia». En llegir eixes paraules, em vaig quedar de pedra! Amb aquestes declaracions, a què juga D. Carlos Osoro? No és la nostra llengua l´arrel principal que dóna identitat a la nostra història i al nostre País? I què n´ha fet de la llengua l´Església Valenciana? No és el clergat valencià (amb honroses excepcions!) el qui està arraconant les nostres arrels i per tant, la identitat i la història del Poble Valencià? I el 9 de gener a Levante-EMV Osoro deia que la fe està unida a la cultura valenciana!
Vam ser molts els qui ens alegràrem del nomenament de l´arquebisbe Osoro com a pastor de l´Església de València i les seues paraules en valencià en l´Eucaristia d´entrada al bisbat. I vam ser molts, els qui veiérem amb alegria el seu gest de proximitat i d´amistat amb el bisbe Rafael Sanus, que havia estat arraconat per l´arquebisbe García Gasco. Pensàvem que finalment, després de la nefasta etapa de García Gasco, D. Carlos Osoro apostava per arrelar l´Església Valenciana a la nostra cultura. Però una volta més tot ha quedat en fum de traca! Les parròquies valencianes i els seus rectors continuen menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer. I la Pentecosta continua sense arribar a Manises i a Xàtiva, a Sagunt i a Dénia, com no arriba tampoc a Borriana, Benidorm, Elx o la Vall d´Uixó.
L´estiu passat, el bisbat de Sogorb-Castelló, en la seua pàgina web, portava una «Carta de verano» del bisbe Casimiro López en la qual donava la benvinguda als turistes que visitaven les comarques d´aquesta diòcesi. Una carta en castellà (com no podia ser d´altra manera!) i en versió al francès, anglès i alemany! Ni una paraula en valencià, ni cap traducció de la carta al valencià! Per no parlar de les misses a les nostres parròquies, la major part d´elles en castellà. O els butlletins o Hojas Parroquiales, totes en castellà. O les pàgines web dels bisbats de Castelló, València i Alacant, íntegrament en castellà! A la diòcesi de Sogorb-Castelló, que és on visc, la web del bisbat presenta unes banderetes (entre elles una senyereta) on se suposa que clicant damunt d´elles apareixerà el text en la llengua de les banderetes. Res de res! Tot és un engany!
No haurien de començar els nostres bisbes a recuperar la nostra llengua, que és l´eix vertebrador de la identitat dels valencians? Quan un missal ferial i festiu en valencià? Quan la catequesi i la litúrgia en valencià, com ha demanat reiteradament l´Acadèmia Valenciana de la Llengua? Quan entrarà la nostra llengua als bisbats valencians, als seminaris i a la Facultat de Teologia? O és que «las raices» del poble valencià i de l´església valenciana són el castellà? El cardenal Gianfranco Ravasi, en el seu llibre Qüestions de fe, diu: «L´opció per la inculturació no és una tàctica missionera, ni una estratègia pastoral. L´opció per la inculturació és estructural en la mateixa fe cristiana». A vore si els nostres bisbes (que estan tan atents al que diu Roma) fan cas del cardenal Ravasi!

[749] Auscultar una tendència

2012-02-10T18:19:05Z

Una de les coses que fa més basarda de les retallades en l'àmbit educatiu són les idees genials per a l’eficiència i l’estalvi inspirades per qui té la tisora, sí, però no en canvi les claus dels perquès dels processos d'aprenentatge. A aquestes alçades, la descoberta de la sopa d’all no es pot oferir com un plat acabat d’inventar, moderníssim, altament diürètic i digestiu, només pel fet que

EL SISTEMA (Eduardo Galeano)

2012-02-10T19:42:50Z

Els funcionaris, no funcionen.
Els polítics parlen, però no diuen.
Els votants voten, pero no elegeixen.
Els mitjans d'informació desinformen.
Els centres d'ensenyament, ensenyen a ignorar.
Els jutges, condemnen les víctimes.
Els militars estan en guerra contra els seus compatriotes.
Els policies no combaten els crims, perquè estan ocupats a cometre'ls.
Les fallides se socialitzen, els guanys es privatitzen.
És més lliure el diner que la gent.
La gent, està al servei de les coses.

Nacho Ruipérez a Blue Lips

2012-02-10T02:43:40Z

Encara no conéixem a Nacho Ruipérez en persona però ja sentim una proximitat afectuosa. Després d’haver intercanviat alguns mails amb ell, comptarem amb la seua presència en la propera 18ª de l’eacn que tindrà lloc de l’1 al 4 de març. Nacho, que en tot moment ha mostrat la seua disposició i el seu interés en col·laborar, vindrà a parlar-nos dels seus treballs i de la seua experiència com a realitzador. I és possible que ens conte alguna cosa de la seua possible participació al projecte Blue Lips del qual formarà part si és triat via votació dels usuaris al web del projecte.

Blue Lips és un projecte que emprenen un grup de 5 joves cineastes, procedents de diferents parts del món, que es varen conèixer estudiant cinema a Los Angeles el 2001. Hui, deu anys després, amb una mica més d’experiència personal i professional, han decidit tornar a trobar-se i fer un llargmetratge junts. Hi haurà 6 directors i cadascun dirigirà la història d’un personatge. Aquestes històries comencen en una ciutat diferent del món, aquella en què els directors resideixen: Buenos Aires, Rio de Janeiro, Honolulu, Los Angeles, Roma i Pamplona i totes sis confluiran a San Fermín 2012. D’aquesta manera, pretenen crear sis universos molt diferents, tant per la ment creativa de cada director, com per les característiques pròpies de cada personatge, així com pels diferents paisatges i ciutats on habiten. El seu repte és aconseguir una única pel·lícula amb una visió que englobe totes. Pamplona es convertirà en el lloc de trobada on les històries dels personatges s’entrellacen, on els directors s’hauran de posar d’acord per rodar escenes conjuntes i on tots aquests universos es veuran exposats a l’especial atmosfera de les festes de Sant Fermí.

Cinc dels sis directors són del grup originari, però el sisè el volen descobrir entre els usuaris del seu web. El sisè director dirigirà la història de Sagrario que es fa exclusivament a Pamplona. A través del web han llançat doncs una convocatòria en la qual es pot participar enviant un formulari. Ells han triat 7 finalistes i seran els usuaris els qui voten per decidir qui és el/la guanyador/a i, per tant, el sisé director/a.

Nacho ha rodat la seua versió de la seqüència de mostra amb impecable factura. Nosaltres, corresponent a la seua generositat, ja hem votat per ell convençuts que si resulta triat realtzarà la seua part amb rigor i qualitat. Ara vos queda comprovar-ho a vosaltres i votar.

vota Nacho Ruiperez a Blue Lips

Cal prestar atenció als cants de sirena?

2012-02-10T02:43:41Z

Estellés diu:

"No t'han parit per a dormir

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble".

No ens adormim ara, per plaent que siga la música, i continuem la lluita perquè està en joc la dignitat i el futur de l'Escola Pública.

La jornada d'un profesor de secundaria, per Enrique Carbonell (Levante-EMV)

2012-02-09T18:24:44Z

La jornada de un profesor de secundaria Un profesor de Educación Secundaria tiene una jornada de 37,5 horas semanales repartidas en 18 lectivas, 3 de guardia, 3 dedicadas a labores de tutoría y/o laboratorio, 1 para reunión de departamento, 5 para otras actividades -reuniones de coordinación, tareas de mediación, atención a padres, biblioteca, claustros, consejo escolar, planificación y realización de actividades extra-escolares, elaboración, aplicación y evaluación de distintos planes (transición Primaria-Secundaria, lectura, autoprotección?), cursos de formación, etcétera- y 7,5 para la preparación de las clases. En estas últimas tiene que elaborar y adaptar materiales, elegir la didáctica más apropiada para cada grupo, controlar la libreta de cada uno de sus alumnos (entre 180 y 270 adolescentes), confeccionar y corregir exámenes, confeccionar adaptaciones curriculares...). Es evidente que el número de horas consideradas por la Administración para todo este trabajo es insuficiente, ya que supone dedicar 25 minutos semanales a realizar todas estas actividades por cada una de las 18 horas de clase, o, lo que es lo mismo, entre 2,5 y 1,66 minutos semanales por alumno. Y ahora, para tratar de reducir el déficit de la Generalitat -que cuenta entre sus más curiosas decisiones el concertar el Bachillerato con la enseñanza privada, cuando ya no disponía de dinero para ello- decide aumentar las horas lectivas del profesorado. Como cualquier profesor está en este momento realizando 37,5 horas semanales de trabajo, si se nos suman 3 horas lectivas más, pasaremos a 40,5 horas (sin contar las de preparación de estas 3 horas más de clase). Eso sí, la consellera insinúa que estas horas se realizarán a costa de otras que actualmente realizamos. ¿A cuáles se refiere: tutoría, extra-escolares, atención a padres, preparación de clases, labores de mediación?? Y todo ello con un recorte del sueldo (50% en los sexenios), despido de interinos (y/o reducción de su salario) y una reducción drástica de los programas de apoyo. Enrique Carbonell. Valencia

Les competències bàsiques per mitjà de la dramatització

2012-02-09T18:07:00Z

INSCRIPCIÓ OBERTA als cursos corresponents a la didàctica de les llengües del CEFIRE de Sagunt.

12SA76IN042 Les competències bàsiques per mitjà de la dramatització
Aquest curs es farà dimecres i comptarem amb experts en didàctica de diferents disciplines artístiques i la dinamització de l'aula.

NOTA: estimats companys-es només recordar-vos que la "formació del professorat" és un dret que hem guanyat a base de treball de molts col·lectius socials i de l'ensenyament. La meua opinió és que que en el món de l'eduació MENYS-MAI-NO-POT-SER-MÉS com diu la campanya dels creadors que col·laboren amb l'educació "Suma, no dividas". Què en penseu?

Didàctica de l'anglès en edats primerenques

2012-02-09T18:07:00Z

INSCRIPCIÓ OBERTA als cursos corresponents a la didàctica de les llengües del CEFIRE de Sagunt.

12SA76IN040 Didàctica de l'anglès en edats primerenques
Aquest curs serà els dimarts i comptarem amb experiències pràctiques i serà en anglés.

NOTA: estimats companys-es només recordar-vos que la "formació del professorat" és un dret que hem guanyat a base de treball de molts col·lectius socials i de l'ensenyament. La meua opinió és que que en el món de l'eduació MENYS-MAI-NO-POT-SER-MÉS com diu la campanya dels creadors que col·laboren amb l'educació "Suma, no dividas". Què en penseu?

Amicsprada homenatja Joan Ané

2012-02-09T01:42:47Z

El passat 28 de gener Amicsprada va homenatjar en

Joan Ané i Ribes,

que va estar al front del Secretariat i de la Comissió Gestora de la Universitat Catalana d'Estiu fins a les acaballes de 1984, en un sopar de germanor que tradicionalment celebra amb motiu dels Foguerons de Sa Pobla, a Gràcia (Barcelona).

Podeu llegir o escoltar en directe el discurs de l'homenatge i veure imatges de l'esdeveniment clicant a www.amicsprada.cat

La flama de la llengua, a Montserrat, pel P. Josep Miquel Bausset (Levante-EMV)

2012-02-09T01:54:29Z

Josep Miquel Bausset

Tradicionalment, el diumenge més pròxim al 20 de febrer (aniversari de la mort de Pompeu Fabra), una entitat excursionista organitza a Montserrat la Renovació de la Flama de la Llengua. Enguany i per primera vegada, serà un grup valencià qui organitzarà aquest acte. Concretament, serà el Centre Excursionista de Castelló, qui portarà la Flama a Montserrat en la 43ena convocatòria. Va ser el passat 28 de gener quan els excursionistes castellonencs encengueren la Flama a Prada, davant la tomba de Fabra. I des de l'1 de febrer, la Flama ha visitat les nostres comarques: des de la Universitat Jaume I i la Casa Matutano, on era rebuda per l'alcalde de Castelló, fins a Alcoi (amb un sentit homenatge a Ovidi Montllor) i des de Vila-real a la Font d'En Carròs, el Penyagolosa, Benassal o València, a la seu de la Societat Coral El Micalet i del Centre Excursionista de València.
Quan la nostra llengua era perseguida, en els anys més foscos del franquisme, Montserrat va acollir la Flama de la Llengua, encesa per primera vegada el 1968, en commemoració del centenari del naixement de Pompeu Fabra. L'any següent, les entitats excursionistes van decidir que, cada any per aquelles dates, es renovaria a Montserrat la Flama de la Llengua, dipositada a l'atri de la basílica, en una llàntia amb aquesta inscripció: "l'encengué la fe, la portà l'esforç, la manté la voluntat d'un poble". Segons els membres del CEC, "és un honor haver estat escollit enguany com a responsable d'organitzar aquest esdeveniment, que ja arriba a la 43ena convocatòria".
Montserrat ha estat sempre un monestir arrelat a la terra i sensible a la nostra cultura. Per això acull cada any la festa de la Flama, amb el compromís de mantindre viva la llengua mil·lenària que hem rebut dels nostres avantpassats i que ha de ser vehicle de cohesió i d'ús normal en tots els àmbits de la vida.
Són molts els valencians que, al llarg dels anys, hem participat en la festa de la Renovació de la Flama. D'una manera especial vull recordar el nombrós grup d'Albalat de la Ribera i d'Algemesí, l'escriptora Isabel-Clara Simó o els escriptors Joan F. Mira i Vicent Pitarch.
En la Renovació de la Flama de 2012 col·laboren els ajuntaments de Castelló, Benlloc, Benassal, Alcoi i Vila-real, la Fundació Huguet de la capital de la Plana Alta, associacions culturals i excursionistes de Benicarló, València, Ontinyent, Peníscola, Pedreguer, Vila-real, Potries, Simat de la Valldigna, Costur, Castelló, la Font d'En Carròs, Castalla i Benicàssim, col·legis de Benassal, la Font d'En Carròs i Benlloc, la Societat Coral El Micalet i la Universitat Jaume I, entre d'altres. Enguany, el diumenge 19 de febrer a Montserrat, la Renovació de la Flama organitzada pel CEC (en el 80è aniversari de les Normes de Castelló) actualitzarà l'esperit del canonge Carles Cardó, que deia: "Hem d'utilitzar les idees al servei de la llengua i la llengua al servei de les idees".

Els espiells (i 2)

2012-02-08T17:32:50Z

El conte de les set cabretes:
-Qui és?
-Sóc la mare.
-Treu la poteta davall de la porta.
El llop s'arrebossa la pota amb farina i les cabretes, ingènues, prenen com a veritat absoluta un pur engany. El llop les enganya i se les cruspeix. Si les cabretes hagueren disposat d'un espiell, se n'anava el conte a prendre pel sac.

I si hi haguera espiell en el conte de Caputxeta, a l'àvia no se la menja el llop.. Abans els llops cridaven a la porta:
-Qui és?
-La cartera amb correspondència.
-Passe.
I es berenaven la gent.

Els espiells han fet molt de mal als llops, per això ara estan en perill d'extinció, i la Societat Protectora d'Animals vol prohibir els espiells perquè el llop és espècie protegida.

En el conte de la Ventafocs, el mateix. Després del ball, Ventafocs arriba a casa a les dotze i un minut, amb parracs i els pèls més rebolicats que un niu de vespes. En aqueix moment arriba el Príncep amb la sabateta. Us creieu que si Ventafocs sabera que és el Príncep li anava a obrir la porta amb aqueixes pintes? Ma mare si està en bata, no obri als meus amics, com per obrir-li la porta a un príncep vestida amb el mandil.

L'època en què no hi havia espiells fou molt fructífera per a l'art. De fet, avui dia hi ha artistes, com Ana Belén i Víctor Manuel, que fan com si els espiells no existiren:
-Tan, tan!
-Qui és?
-Obri la murada
Poses un espiell i s'acaba el problema. Ni quasi cal canviar la cançó.
-Tan, tan!
-Qui és?
-Obri l'espiell.

Una porta amb espiell sembla que estiga xiulant i com diu el poeta: Una porta que xiula no pot estar massa trista.

elmur.net: compartint imaginació

2012-02-08T09:03:37Z

Ho expliquen amb claredat al seu web i és difícil no estar d’acord: vivim un moment de grans canvis i transformacions en el que tots juguem un paper actiu en la definició d’aquestes transformacions. Ens trobem davant la necessitat de construir una nova identitat global basada en el respecte, la comprensió i la solidaritat. És hora de despertar la nostra consciència com a habitants d’un planeta comú. La felicitat és un dret humà bàsic i l’amor i el respecte mutu són les eines més importants per a una transformació social positiva.

elmur.net és una iniciativa sense ànim de lucre. No és només una pàgina d’internet, també és una instal·lació audiovisual col·lectiva que desitja construir un diàleg social a través de la creació artística. És art al carrer, diversió i creativitat compartida. Totes les imatges que apareixen en aquest lloc web són al mateix temps, projectades en espais públics de tot el món. elmur.net és una plataforma al servei de la societat i el seu desenvolupament positiu amb l’objectiu d’apropar l’art al públic general, promoure exposicions obertes i en espais públics i al mateix temps promoure la creació artística com a eina per a la comprensió de la realitat quotidiana. I ens conviden, als ciutadans del món, a compartir la nostra imaginació i a crear un diàleg visual per a inspirar-nos a construir un món millor. elmur.net és per tant un experiment creatiu, una aplicació pràctica de les capacitats educatives dels mitjans audiovisuals. La revolució audiovisual que ha caracteritzat el segle XX ja ha demostrat la capacitat dels mitjans audiovisuals com a motlle de cultures. Per què no utilitzar-ho amb una finalitat positiva? Com a diàleg visual per a inspirar-nos a construir un món millor. Participa-hi!. Puja els teus vídeos o crea el teu propi remake. Ajusta la pantalla complerta i utilitza la pel·lícula o el teu propi remake a casa teua, a la teua aula… Qualsevol lloc pot convertir-se en una pantalla!

elmur.net va ser creat per la Fundació Ferrereuela Sanfeliu i l’Associació Cultural TripleZeta · ZZZ al 2007 a Lleida com una instal·lació audiovisual a la via pública on ZZZ, un col·lectiu de joves creatius, projectava imatges positives per a inspirar als ciutadans amb imaginació i idees creatives. Des d’aleshores i gràcies als seus partners i col·laboradors segueixen creixent i treballant en el projecte. A l’abril de l’any 2009 elmur es va transformar en xarxa.

Des d’elmur.net, la pàgina web, ciutadans de tot el món contribueixen a crear un contenidor infinit de propostes creatives d’un imaginari positiu. Per aquells que fem audiovisual escolar i que de vegades realitzem peces amb difícil encaix a certamens i festivals, la xarxa i en aquest cas elmur.net ens ofereix interessantísimes possibilitats per mostrar-los i contribuir des de l’àmbit educatiu als objectius plantejats, ja que en aquestes qüestions l’escola ha de tenir a dir. Al web s’explica detalladament com participar-hi; vos apunteu?

Dispareu contra el pianista

2012-02-08T09:17:07Z

Els governs solen comptar amb la complicitat submisa de molts mitjans de difusió (dir-ne 'de comunicació' seria una falsedat, i 'd'informació', una exageració imperdonable), que utilitzen -generalment sense manies- en benefici propi. D'alguna manera, estan en campanya electoral permanent, programant les notícies que més els convenen, i fent campanyes concretes que preparen el terreny per a les maniobres més difícils de justificar.

L'exemple el tenim ara en la campanya de 'tir al funcionari' que han mamprés -mancomunadament- diverses instàncies governamentals. Es tracta de preparar el terreny per a seguir fent pagar la crisi precisament a qui no la va provocar. No sé si cal recordar que la crisi és responsabilitat d'especuladors sense escrúpols, que han crescut a l'empara de polítics immorals, que han balafiat obertament els recursos públics, fent-los a mans dels seus amiguets, a canvi (suposem, perquè no els considerem imbècils sinó avariciosos) de sucoses comissions.

Una de les insídies més eixerides que han aconseguit col·locar darrerament és aquella que diu que els professors de secundària fan vaga perquè els demanen de treballar 20 hores en comptes de les 18 que fan actualment. Un argument molt interessant i ben fonamentat. Si l'apliquem tal qual als polítics, trobarem que hem de computar els minuts que passen parlant a la tribuna de les corts o l'ajuntament, com a única mesura del seu treball. A tot estirar, hi podem afegir el temps en què estan fent declaracions per ràdio o televisió. I prou. Si un mestre només treballa quan fa classe, un polític només ho fa quan actua públicament.

Clar que així haurem de concloure que molts polítics només treballen uns pocs minuts...al mes! (n'hi ha que no parlen ni una sola vegada). I si dividim els seus generosos salaris entre el temps treballat, serà escandalós constatar els diners que guanyen per minut, mentre més d'un 20% de la població valenciana té ingressos per davall del llindar de la pobresa.

No cal dir que aquests càlculs ni els faran ni els mostraran mai. Ara es tracta de desprestigiar els funcionaris (que si treballen poc, que si no fan res d'utilitat, que si són uns privilegiats) per tal de facilitar les tisorades que pensen aplicar per tal de compensar el saqueig brutal a què han sotmés les arques públiques. I per això compten amb la complicitat d'uns mitjans tradicionals de difusió que, afectats per la crisi, són víctimes fàcils per als favors comprats a canvi de publicitat institucional o d'altres injeccions de diners públics que els governs saben fer quan els convé.

Caldrà que posem en quarantena les informacions que provenen d'aquesta mena de mitjans. És un fenomen ben conegut que la precarització provoca -entre altres coses- una sensible rebaixa dels principis ètics de les persones i empreses que la pateixen. Potser això explica que algunes d'aquestes empreses hagen prioritzat els atacs a organismes públics, com ara les universitats, per damunt de la necessària crítica a aquells que han provocat i mantenen la crisi, com són, en el cas valencià, els polítics que ocupen el Palau de la Generalitat i altres institucions importants.

Ja sabem que les universitat públiques valencianes no són tan perilloses com el govern, i sobretot, que no poden subvencionar la premsa escrita, però això de disparar contra el pianista té ben poca legitimitat.

Wislawa Szymborska

2012-02-08T01:11:59Z

Un encontre inesperat

Som molt amables l'un amb l'altre,
afirmem que és grat trobar-nos després de tants anys.

Els nostres tigres beuen llet.
Els nostres esparvers van a peu.
Els nostres taurons s'abismen en les pregoneses del mar.
Els nostres llops badallen a la porta de la gàbia.

Els nostres escurçons s'espanten d'una centella,
les mones d'una alenada, i els paons del seu plomatge.
Els ratpenats, si en fa de temps que ens han volat dels cabells.

Callem a mitja frase,
somrients sense remei.
La nostra gent no sap
parlar entre ells.

Traducció de Josep Maria de Sagarra

Els espiells (1)

2012-02-08T01:02:08Z

Hi ha persones que diuen no pegar ull, es passen la nit de vigília perquè l'insomni és convidat perenne i molest que es cola irremissiblement. Recorren a un somnífer, amb la facilitat que suposa i a la mà que tenim el remei, sense cap risc d'addiccions a fàrmacs. És que no té vosté un espiell a casa, a l'alçada de l'ull? Faça la prova d'immediat, cap problema amb ell per tal de pegar ull.

Clar que si l'espiell es presentara a concurs, ningú no el privaria de la medalla d'or a la comunicació. Heu llegit Ací no hi ha qui visca? Es tracta d'una simpàtica obra literària que situa tres senyores davant una porta amb tres espiells. Al més mínim soroll de l'ascensor o en el replà corren com llobes per tal de saber qui és, amb qui ixen o entren, quina roba duen i per descomptat el que parlen. Els garantesc que és la mar de divertit.

Els espiells de les portes són encantadors, redonets, en lloc estratègic, en el centre... Semblen els melics de les portes. El que no s'entén és per quin motiu els espiells tenen aqueix vidre tan gros. Es voria millor si no hi haguera res. Clar que l'espiell evita molts riscos. Si no hi haguera res, segurament venien els lladres, cridaven i en treure el cap podrien clavar-nos un dit a l'ull, o podrien colar-se pel forat de l'espiell o algun abellot ens posaria l'ull morat i embotornat li pegara per llançar-se a l'atac i colar-se pel forat.

L'espiell és un invent mil.lenari. Molta gent es pregunta què s'inventà abans, si l'espiell o la porta. La resposta no pot ser més sorprenent, els espiells s'inventaren molt abansd que les portes. De fet en la prehistòria les coves no tenien porta, eren solament un espiell. En l'època difícil, viure sense porta tenia el risc que poguera estrar un mamut i menjar-se't. No és per a tant, els mamuts són herbívors. Si, doncs com en vinga un i se't menge la planta dels peus, veuràs quin gust.

Després de la prehistòria ve aqueixa època dels contes infantils en què tantes princeses ho passen malament per no tenir espiells a les portes.

(seguirà)

Com sona l’eso: No a la supresió d’activitats transversals

2012-02-07T08:10:38Z

Amb motiu de l’apunt sobre la convocatòria de Cinema Jove i via els comentaris, es va iniciar una serena i necessària reflexió, sobre un fet que ens consta, és motiu de debat a les escoles: la conveniència o no de la supresió o no col·laboració amb les activitats extraescolars. Tot just abans de publicar-lo ens havia arribat precisament la carta del projecte Com sona l’eso que arreplega el desacord a la supresió de les mateixes. Com que encara no era oberta hem esperat el permís per publicar-la i ho fem al temps que els responsables del projecte també l’han publicada al seu web. Pensem que la seua publicació aporta elements a tenir en compte front a decisions d’un repercusió extraordinària. Servisca a més per col·laborar en la difusió d’un projecte d’envergadura i qualitat.

No a la supresió d’activitats transversals

Davant l’allau de centres que estan prenent la mesura de suprimir totes les activitats extraescolars i complementàries que realitzem als nostres centres públics, l’organització del projecte musical i educatiu Com sona l’eso vol manifestar el seu descontent i desaprovació davant esta mesura.

CSE compleix enguany tretze anys i Conselleria no s’ha interessat mai en conéixer el projecte, ben al contrari, la seua postura ha estat la d’ignorar-nos i silenciar-nos. És per això que no té cap sentit no participar enguany en la trobada com a mesura de protesta. L’avantatge de voler i poder mantindre l’autonomia davant qualsevol institució ens ha fet créixer com a projecte capdavanter en innovació i educació artística a nivell europeu. Si mirem enrere, podem estar-ne orgullosos i orgulloses d’haver capejat molts temporals. I és que CSE ja fa anys que lluita per la qualitat de l’ensenyament públic. Per posar un exemple, recordem la trobada a Barcelona l’any 2007, quan les nostres samarretes lluïen el següent lema:

PER UNA EDUCACIÓ ARTÍSTICA I DE QUALITAT. DEDICADA ALS POLÍTICS SORDS.

No oblidem on estem i com hem arribat, companyes i companys. A base de molt d’esforç, de moltes hores de dedicació i de molta confiança en allò que fem i creiem. No ens cal més recompensa que la satisfacció del resultat d’un treball ben fet. I això és l’escola pública. CSE és una prolongació del treball que es realitza a l’aula de música. El professorat que ens impliquem en este projecte l’incloem dins el nostre currículum i és una activitat que ve aprovada en la PGA d’inici de curs, la qual cosa hauríem de respectar pel bé de l’alumnat i el poble trobador implicat (en el cas d’enguany, Sant Carles de la Ràpita ) que ja s’han compromés. Recordem que estem parlant d’una convivència de tres dies amb mil alumnes i tot el desplegament d’infraestructures que això suposa, tenint en compte que la trobada s’autofinança pel propi alumnat, sense cap ajuda econòmica de cap conselleria.

No saben els nostres companys que han decidit mesurar així les protestes el que costa poder muntar cada trobada i trobar una ciutat o poble que vulga fer-se’n càrrec. Prendre esta mesura és una falta de respecte al conjunt de companys docents que portem treballant una trobada rere l’altra sense parar-nos quasi ni a mirar enrere i assaborir cada trobada que passa. Sempre buscant la innovació i cercant nous reptes per dur a terme amb el nostre alumnat en cada edició. I per si algú no ho sap encara, CSE és un projecte educatiu integrador de totes les disciplines que s’aprenen dins i fora de l’aula. Enguany hem creat un musical i portem molt de temps treballant per tal que isca el millor possible. Un musical on es canten totes aquelles vivències amb les qual l’alumnat conviu però que de vegades no veu. Si trobeu que la mesura correcta és privar el vostre alumnat de conviure en l’ambient de CSE enguany, l’estareu privant d’una experiència irrepetible. Cada trobada és diferent d’una altra i cada any ve un alumnat diferent. Encara que repetisquen l’experiència, res és igual… Reflexioneu sobre esta mesura i parleu amb el vostre alumnat, pel futur d’una educació digna i de qualitat.

El dia que acabem amb totes les activitats haurem acabat amb tot. Podran carregar-se la primavera, però mai podran arrencar totes les flors. Companys i companyes, enguany, amb més força que mai hem d’alçar la veu per construir un món millor. Des de l’organització volem comunicar a tots aquells centres que s’han inscrit a la tretzena edició de CSE i han rebut el material, que no el poden tornar. S’ha d’abonar l’import corresponent. Açò és un projecte seriós en el qual tenim empreses compromeses i gent implicada per a què tot funcione amb la correcció que es mereix.

Salutacions cordials,
Conjunt de professorat organitzador de la trobada CSE.

Nou recull gramatical

2012-02-06T23:51:07Z

El Servei de Política Lingüística ha publicat un recull gramatical bastant útil : Gramàtica Zero (aquest és l'enllaç al pdf de la Universitat). Podeu descarregar-la o comprar-la a la llibreria.

És una gramàtica d'ús que pretén solucionar dubtes pràctics que apareixen a l'hora de redactar en valencià i que recull errades repetitives de les vostres redaccions i converses (que també són preguntes que apareixen a les proves de la JQCV).

Com sempre us deixe l'enllaç original i us hi pose enllaços alternatius per si deixara de funcionar aquest. També podeu consultar-la sense necessitat de descarregar-la.

Vull recordar-vos que a l'etiqueta Gramàtica teniu més recursos de tipus teòric. També podeu cercar el recull Gripau que és un resum pràctic fet també per la UV i altres universitats com a eina d'ajuda per als estudiants.

Enllaços: Gramàtica Zero Gramàtica Zero

Gramatica Zero

Porten dièresi?

2012-02-07T00:09:04Z

Observa les paraules següents. No totes porten dièresi. En saps la raó?

diürn, reüll, agraïment, egoisme, antiguitat, contraindicació, semiinconscient, argüir, antiinflamatori, autoinducció, traïdor, enquesta, eloqüent, aïllant, veïnat

25 de febrer: IV Jornada Webquest

2012-02-06T22:47:23Z

El proper dia 25 de febrer, WebquestCat organitza la seva IV Jornada, amb el recolzament incondicional, una vegada més, de l'ICE de la UAB. Aquesta comunitat és un exemple com pocs de dedicació, compromís i de bona feina.

Conec des de fa anys les seves dues ànimes, la Carme Barba i el Sebas Capella. Són d'aquelles persones que t'engresquen amb facilitat i t'encomanen entusiasme, ganes de fer feina ben feta.

Gent humil, sincera, exigent especialment amb ella mateixa), treballadora i molt capaç. Desrpés d'uns quants anys compartint intensos debats, sobretaules i algun que altre bolo per Catalunya i les Espanyes, grans amics.

Les webquest em van enganxar des d'un primer moment. Vaig començar per lliure, l'any 2002 o 2003, quan amb els meus alumnes de l'aula oberta vaig aplicar una webquest per treballar el tema de la convivència i la tolerància en un moment en el que començava a arribar l'onada migratòria d'altres racons del món i sorgien les primeres mostres de rebuig. Va ser una experiència inicial en la que vaig cometre alguns errors que la Carme i el Sebas em van anar ajudant a corregir. Ara en sé una mica més, però no pas prou com per no continuar aprenent de la gent que forma aquesta fantàstica comunitat. La meva darrera aportació ha estat en el marc de la creació per part de l'equip Lacenet de la 2a edició del treball de síntesi telecol·laboratiu sobre l'aigua (http://sites.google.com/site/creditsintesilacenet/home, enllaç a la 1a edició del TS) elaborada entre 7 instituts del Bages i del Berguedà, ique ha estat dirigida per la Palmira Santamaria i el Josep Guzman. L'aplicarem amb alumnes durant el darrer trimestre del present curs.

WebquestCat és una entitat del segle XXI: oberta i generosa. De les que més. Oberta perquè tothom hi és benvingut, i generosa perquè qualsevol dels seus membres està sempre predisposat a donar-te un cop de mà, a fer-te arribar suggeriments, a criticar-te positivament una webquest feta ... He de dir que pertanyo a aquesta gran família des de ja fa alguns anys. He col·laborat en diverses edicions de la seva escola d'estiu, i he de dir que des del primer moment m'hi he sentit molt bé.

Heu de saber que a les seves files hi militen ensenyants de primària i de secundària molt actius i competents. No esmentaré noms perquè me'n deixaria algun i això em sabria molt de greu. Però des dels millors especialistes del país sobre el tema de Webquest, intel·ligències múltiples, etc. fins a Jarbas Novelino, en Jordi Adell o el mateix Bernie Dodge (el pare de les WQ), que l'any 2005 ens va visitar i n'és soci d'honor. Webquestcat, dit per ell mateix, és la comunitat de webquest més activa del món. I la qualitat de les seves produccions la podreu comprovar a la pàgina web referenciada al principi d'aquest post.

WebquestCat no es dedica només a difondre aquesta metodologia, sinó que va evolucionant cap a altres camps i va ampliant els seus horitzonts. És per tant, una entitat inquieta i dinàmica que belluga dia sí, dia també.

Res, connvidar-vos, si encara no ho heu fet encara, a fer la vostra inscripció (queden poquíssimes places). Ens veurem allà, on faré la meva humil col·laboració en un taller sobre possibilitats didàctiques dels entorns virtuals en 3D a les Webquest. Ja us aviso que tindreu problemes per triar un dels diversos tallers que s'hi ofereixen. Tots ells són molt interessants i recomanables. Us hi esperem !

INSCRIPCIÓ

Fer guanys il.lícits, pel P. Josep-Miquel Bausset, OSB (Levante-EMV)

2012-02-07T00:09:26Z

"Ai de qui fa guanys il·lícits». Aquestes paraules del profeta Habacuc (2:9) mostren d´una manera ben clara l´esperit bíblic que condemna el frau, la mentida i la corrupció! Des de sempre, però ara encara més, han proliferat els casos de despotisme, que han tacat la credibilitat democràtica del polítics: Gürtel, Pretòria, Boadilla del Monte, Palma Arena, Emarsa, Millet i molts més, desgraciadament! Són casos d´abús de poder (amb l´objectiu d´un enriquiment il·lícit) que com a ciutadans ens avergonyeixen. Casos de regals de luxe, diners negres en paradisos fiscals, gravacions fetes per la policia de converses frívoles i farcides de procacitat, reunions amb sexe de luxe (al més pur estil berlusconià) per afavorir les relacions personals i empresarials, dimissions, mentides...
La Bíblia sempre ha estat per als cristians una norma de vida. Un espill on poder contrastar les nostres actituds i els nostres actes. La Paraula de Déu ens urgeix a la justícia i a la rectitud de vida, i per això l´Escriptura lloa «el qui viu d´acord amb la veritat» (Ps 25:3) «el qui es comporta amb justícia, els qui no accepten els guanys abusius i no es deixen comprar amb regals corromputs» (Is 33:15) «el qui viu honradament i practica la justícia» (Ps 14:2) els qui porten «les coses de palau amb honradesa de cor» (Ps 100:2) i els «hòmens de conducta irreprensible» (Ps 118:1) Pel contrari, la Bíblia condemna els qui actuen amb «favors per subornar» (Ps 25:10) els qui «jutgen per suborn, decideixen per un tant i vaticinen per diner» (Mi 3:10-11) els qui «premediten males jugades» (Ps 51:4,5) i «els hòmens fraudulents» (Ps 100:7) Jesús mateix s´escandalitzava dels fariseus que anaven darrere dels diners: «Vosaltres davant la gent, vos feu passar per hòmens justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta grandesa que els hòmens admiren» (Lc 16:15)
És veritat que no tots els polítics són iguals! La gran majoria d´alcaldes, regidors, consellers o diputats són gent honrada. Però la nostra societat pot caure en el desànim i en l´escepticisme, en conèixer casos com els que hem conegut. Polítics que s´enriqueixen amb mentides i negocis tèrbols que, per altra banda acaben per descobrir-se! I és que com diu la primera carta a Timoteu, «els qui volen enriquir-se cauen en paranys que enfonsen els hòmens en la ruïna i la perdició, perquè l´arrel de tots els mals és l´afany de diner» (1Tm 6:9).
Davant el clima de corrupció existent, la classe política ha de saber actuar amb honradesa i ètica, deixant de banda a més, la utilització de l´insult per desqualificar els adversaris o del menyspreu i la burla («anem a rematar-los, són uns gilipolles») Per superar aquesta situació, els polítics han de retrobar la dignitat de la vida pública i afavorir la regeneració democràtica. Només així els ciutadans continuaran confiant en aquells que ens representen."

PD: El subratllat és meu. I la il.lustració l'he afegida jo també.

Auques per 1r.

2012-02-06T15:44:58Z

Què és una auca?

Un conjunt d'estampes o il.lustracions acompanyades cadascuna d'un text, disposades generalment en un sol full de paper, i de diversos temes: biografia, història, succés,etc. Solen ser 24 o 48, en tot cas un múltiple de 4.

La característica principal de l'auca és que la llegenda al peu de vinyeta està escrita en vers (rodolins, tercetes o quartetes). El dibuix s'ha d'ajustar al vers. A vegades hi ha fotografies. No s'ha de confondre amb el còmic, ja que el text d'aquest, no està condicionat per la mètrica i la rima, sinó que es troba dins de bombolles.
Mireu l'auca d'Enric Valor:

O la d'Estellés
O la de Jaume I
El treball de hui per acabar a casa:
1.- Escriviu un conte, una història o una biografia o busqueu cap que us agrade (podeu fer una ullada a la pàgina de contes clàssics o si voleu alguna cosa més actual, a la de llegendes urbanes)

2.- Resumiu-la en 24 o 48,( en tot cas un múltiple de 4) parts. Intenteu redactar amb rodolins.
3.- Dibuixeu les il.lustracions que s'ajustarien al text d'abans. O bé busqueu imatges adients.
Bona feina!

[748] Avaluar el somriure

2012-02-05T22:44:13Z

Aquests dies he llegit La sonrisa: Manual de usuario (P. Szarota: UOC, 2011). El somriure és un element de la comunicació no verbal que acompanya significativament les nostres produccions orals. Al costat del seu sentit bàsic d'expressió de bona voluntat o d'una emoció positiva, el somriure és ple de matisos i subtilitats i es fa servir també com una màscara: "es pot somriure i somriure essent un

2012-02-05T23:57:30Z

Llach, novel·lista

Publica la seva primera novel·la, 'Memòria d'uns ulls pintats', arribarà dijous a les llibreries · El cantant en parla en una entrevista en vídeo

El cantant Lluís Llach debuta en el món literari amb la novel·la 'Memòria d'uns ulls pintats' (Empúries), que arribarà el dia 2 de febrer a les llibreries. Llach, que és al Senegal, no concedirà de moment cap entrevista, però en un vídeo facilitat per l'editorial, parla d'alguns elements de la novel·la tot passejant pel barri de la Barceloneta, paisatge d'infantesa dels quatre protagonistes de la seva història. L'editor Jordi Cornudella, que ha acompanyat l'autor en el procés d'edició del llibre i que coneix l'obra a fons, parla del procés de treball que ha compartit amb Llach. I el crític literari Joan Josep Isern en fa una crítica que titula 'Memòria d'amic i amat'. Llegiu un fragment de l'inici de la novel·la (pdf).

Llach explica: 'Si al 2007 quan em vaig retirar m'haguessin dit que escriuria una novel·la, n'hagués fotut a riure. (…) El que va passar és que vaig començar a llegir. Va ser el plaer de retrobar-me amb la lectura. Tot el que va passar després fou atzar: A finals del 2008 o principis del 2009 un amic em va dir: 'M'hauries de fer un guió'. I jo no sé perquè li vaig dir que sí. I em vaig posar a escriure i em va entrar una mena de ganes d'explicar coses… I vaig començar així, sense adonar-me'n.'

'És una història que no existia ni tan sols en el meu imaginari. Es parla de la guerra, segurament perquè sóc una persona de la postguerra, de l'any 1948, i sempre he estat en contacte amb gent de la guerra i també vaig entrar en contacte amb el món de l'exili quan vaig ser a París. Als primers anys de la meva joventut me'n donava compte que la gent que m'havia precedit havien viscut unes circumstàncies espantoses, riquíssimes i al mateix temps apocalíptiques. És un llibre d'amor a aquesta gent, a aquells que van partir la guerra i l'exili i que no van deixar de lluitar mai'. Aquest és el gran rerefons de la novel·la.'

Els quatre protagonistes neixen al 1920 al barri de la Barceloneta, un espai propi dins de Barcelona. Llach no hi ha viscut mai però en té un imaginari propi: 'La meva 'tata' era de la Barceloneta, nascuda al carrer del mar. Ella m'explicava moltes batalletes d'aquest temps. M'agradava aquest barri, que és un món molt especial dins de Barcelona i té la presència del mar.' En l'obra té una presència important l'anarquisme, perquè per Llach el moviment llibertari és molt creatiu, 'perquè feia de la cultura una arma primordial'. I també hi apareix l'Escola del Mar, 'una aventura de Pere Vergés que hauria de ser d'obligat coneixement'. I també hi apareix el poeta Joan Salvat-Papasseit. Quan se li pregunta per la presència de poeta, Llach diu: 'Quan escrius fas els teus agraïments i deixes les teves senyals.'

'Fins aquí el què', diu Llach en un moment donat de la gravació. I afegeix: 'I després va venir l'experiència d'intentar refinar el com, que va ser un procés meravellós, un procés d'aprenentatge que em sedueix completament.' D'aquest procés d'edició n'hem parlat amb l'editor del llibre, Jordi Cornudella, que comença dient: 'La novel·la ha sortit bé perquè estava bé d'entrada: la història té molta força i l'estructural'estructura està molt ben plantejada. No sembla una novel·la d'aficionat a escriure. M'arriben moltes novel·les de gent que un cop jubilada es posa a escriure. No és el cas d'en Lluís Llach.'

Continua Cornudella: 'Ja es veia que era un llibre amb moltes possibilitats. Hi havia és clar força coses a pulir, coses pròpies d'una persona que no ha escrit mai una novel·la. Però, sortosament, l'any passat a la Processó de Verges es van trobar en Lluís Llach i l'escriptor i crític Lluís Muntada. Un li va comentar el projecte literari, l'altre li va proposar de mirar-se la novel·la, i li va fer de lector-corrector de la novel·la. Arran dels suggeriments del Muntada, en Llach s'hi va tornar a posar, hi va treballar moltíssim seguint les seves observacions, d'altres pròpies, i al final amb mi va pulir encara alguns temes d'estil i de coherència.'

'Com a editor, aquesta és la feina més divertida del món, si la novel·la s'ho val i hi ha sintonia amb l'autor. En Llach hi ha una cosa que només he trobat en els escriptors de debò en vint-i-cinc anys d'ofici: valoro que no es tanqui en banda, que no vagi a la defensiva amb el seu text ni confrontació. Els autors que valen la pena són els que es prenen aquest procés com un aprenentatge. Aquesta disposició a aprendre (que no vol dir assumir el paper d'alumne) a escriure novel·les em fa pensar que aquesta no serà l'última. En Llach té moltes ganes d'explicar coses i té coses per explicar.'

2012-02-05T23:57:30Z

La gastronomía que sedujo a Miguel Hernández

Un libro de Jaime Ruiz Reig profundiza en la relación real y literaria del poeta con la cocina

PAULA CORROTO MADRID 03/02/2012 09:49 Actualizado: 03/02/2012 11:05

Jaime Ruiz Reig.

El poeta Miguel Hernández no sabía ni freírse un huevo. Pero entendía de hambre y de pobreza. "Para que venga el pan justo a la dentadura / del hambre de los pobres aquí estoy, aquí estamos", escribió en un poema. Y también conocía la huerta oriolana y ese arroz con conejo que le preparó por primera vez su esposa Josefina recién casados. Un arroz que entusiasmó al poeta, aunque ella confesara que en aquel momento, de cocinar, ni idea.

Estas anécdotas, esta relación con la gastronomía de Hernández y la poesía que dedicó al hambre "como primera materia del conocimiento", según él mismo señaló, las ha condensado Jaime Ruiz Reig, presidente de la sección de Educación del Ateneo de Madrid, en su libro Garbera de recetas hernandianas, publicado por El Páramo. Garbera, que alude a la mies y al trigo, como destacó ayer la escritora Almudena Grandes durante la presentación del libro, quien a su vez señaló que el recetario "muestra un Miguel insólito", y una "reflexión sobre la comida, asentada en la pobreza y en la injusticia, pero también en el placer de alimentarse".

El libro está trazado a partir de las conversaciones recogidas de Josefina y poemas y muestra mucho de esa cocina que Hernández pudo conocer en su infancia. "Es un homenaje a Josefina por guardar la obra del poeta, y sus cartas que muestran la vida cotidiana del ser humano", resumió el autor. En la época que nació el poeta, una docena de huevos podía costar 1,5 pesetas, que era el jornal de muchas personas. "En todo tiempo y en todo lugar no todo el mundo vive igual. Y en aquellos años, también había banquetes sangrantes", apuntó Ruiz Reig.

Crítica social

En la presentación también participaron el exrector de la Universidad Complutense de Madrid Carlos Berzosa y el político Antonio Gutiérrez, orioholano como Hernández. Este destacó que "entre receta y receta del libro, también hay crítica social", e hizo un recorrido por aquella Orihuela "satánica y sotánica", en la que los eclesiásticos tenían todo el poder. Berzosa recordó sus anécdotas con el poeta, como aquella ocasión en que un Eduardo Zaplana, aún ministro de Trabajo, entró en la Complutense en unas jornadas sobre Hernández y apenas pudo escuchar nada: los gritos del "No a la guerra" fueron suficientes para imponer que allí el protagonista era el poeta.