Planetaki Planet Biblioteca

La revista de +VilaWeb recorda Steve Jobs

2011-10-07T18:15:58Z

La revista mensual de VilaWeb ha publicat el seu segon número, aquest ja accessible només als membres de +VilaWeb (el número zero, publicat abans de l'estiu, es pot llegir aquí en obert). Aquest número vol ser un homenatge a Steve Jobs i per això inclou la traducció del seu famós discurs a la Universitat de Stanford. També recull i analitza els grans temes del mes de setembre, com ara el debat sobre el corredor mediterrani o l'atac a les escoles en català, la secció de dades elaborada exclusivament per a la revista, així com un avançament editorial de la nova novel·la de Ferran Torrent, 'Ombres en la nit'.

La revista es publica cada mes amb la voluntat d'aplegar, posar en context i analitzar els grans temes que marquen l'actualitat.

Els membres de +VilaWeb poden accedir a la revista des de la seva pàgina de gestió del compte.

Més d'un miler de persones es concentren per reclamar que es blindi el català a l'escola

2012-02-12T14:50:32Z

Més d'un miler de persones s'han concentrat aquest diumenge davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per reclamar que es blindi el català a l'escola. L'acte ha estat convocat per la Comissió Promotora Defensem l'Escola en català i la seva portaveu, Mercè Escarrà, ha explicat que preparen més mobilitzacions i demanaran que es presenti una llei al Parlament perquè blindi el català com a una llengua vehicular a l'ensenyament.

'Esperem que tots els partits catalans d'obediència no espanyola hi donin suport', ha dit. Escarrà ha demanat al govern que mantingui el model d'immersió i que sigui valent, planti cara i es negui a introduir el castellà com a llengua vehicular.

Puigdemont: 'Catalunya necessita la independència'

2012-02-12T14:50:32Z

El batlle de Girona, Carles Puigdemont, ha assegurat que 'independents som millors que amb Espanya' i que Catalunya necessitava la independència. Ho ha dit durant la seva intervenció en el gran acte de l'Assemblea Nacional Catalana a Girona, que ha aplegat prop de 2.000 persones (seguiment per Twitter). A l'acte hi han intervingut altres personalitats destacades, com el batlle d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis; i l'ex-batlle de Salt, Salvador Sunyer.

Per acabar l'acte, els assistents han cantat els Segadors i l'última intervenció l'ha feta el filòsof Josep Maria Terricabras, que s'ha mostrat 'content de ser viu' per veure com s'aconsegueix la independència.

D'aquesta manera es culminen tota una sèrie d'iniciatives que s'han dut a terme aquesta setmana, com la constitució de l'assemblea comarcal Gironès per la Independència o el concert de Mesclat, Dept i Acció Festiva el passat divendres a Salt.

Des de l'agrupació local de Girona, consideren que és important que els ciutadans tinguin coneixement del que consideren un 'robatori democràtic', com són tots els recursos de Catalunya que van cap a Madrid i no tornen, tal com explicava fa uns dies el seu coordinador, Joan Matamala. Aquest, diu, és un dels arguments més 'incontestables' que pot fer entendre a la gent que ha arribat el moment de 'dir prou' i que cal que passar a l'acció.

Girona per la Independència, que aplega 35 agrupacions de tota la demarcació, defensa que si Catalunya fos independent, tots els recursos de què disposaria permetrien 'augmentar el nivell de qualitat de vida' i superar la situació que hom viu en aquests moments. En aquest sentit, consideren que el context de crisi actual fa encara més necessària la independència.

L'Assemblea Nacional Catalana vol que l'acte d'avui sigui el punt d'inflexió per 'començar el compte enrere cap a la independència'.

Inaugurat el monument de Barcelona als castellers

2012-02-12T14:50:33Z

El monument de Barcelona als castellers ha estat inaugurat aquest migdia a la plaça Sant Miquel, abans de l'exhibició castellera de les Festes de Santa Eulàlia. En l'acte, hi ha participat totes les colles castelleres de Barcelona, els Falcons de Barcelona, la Muixeranga d'Algemesí i la Nova Muixeranga d'Algemesí.

La inaguració del monument ha estat interrompuda per la protesta dels treballadors de TMB, que han escridassat les autoritats. Els treballadors de TMB, que faran vaga coincidint amb el Mobile Wolrd Congress, acusen el govern barceloní de no respectar el conveni col·lectiu.

Entrevista amb Antoni Llena

L'artista Antoni Llena (vídeo) és l'autor del monument. Hem quedat amb ell davant l'escultura perquè ens n'expliqui el procés artístic, les idees de fons, les vicissituds polítiques que l'han acompanyat i la polèmica que ha mogut, tant per l'emplaçament com pel cost (630.000 euros). Mentre parlem la vida s'apodera de l'escultura. Llena es troba amb personatges coneguts. De primer amb el sociòleg Salvador Cardús, que és la primera vegada que la veu. Després amb el dissenyador Miquel Milà, que té l'estudi molt a prop, i que ja li comença a ser familiar.

—Que ve de gaire lluny el projecte?
—Va començar amb un encàrrec del regidor d'Urbanisme, Antoni Acebillo, a final del mandat de Joan Clos, va passar pel mandat de Jordi Hereu i ha arribat fins al de Xavier Trias. El primer el va encarregar, el segon el va desencallar, i el senyor Trias ha fet que arribés a bon port.

—Per què un recorregut tan llarg?
—El projecte va passar per la comissió d'escultures i després es va anar encallant pels despatxos dels regidors d'Urbanisme i de la Ciutat Vella. Fins que ara fa un any i mig els castells foren declarats patrimoni de la humanitat i tot es va precipitar. Van venir les eleccions, el nou govern el va tornar a estudiar i finalment s'ha fet, amb tota la polèmica que l'ha acompanyat.

—Diuen que va ser una conversa amb l'alcalde Trias que va desencallar-ho tot…
—Vaig escriure una carta al senyor Trias, que em va respondre tot seguit. Li vaig explicar el projecte i em va dir: 'Jo crec que els artistes hi enteneu més que no pas nosaltres'. S'ho va pensar i de seguida em va donar carta blanca. És d'agrair, perquè mai no m'havia trobat que un polític fes confiança als artistes.

—L'escultura s'ha aixecat, finalment, a la plaça de Sant Miquel, darrere la casa gran, com vós volíeu. Per què?
—Aquesta plaça és una mica amagada. La ciutat de Barcelona amaga els monuments singulars, amaga els monuments que li donen personalitat. I si bé era una plaça desgavellada, jo creia que era adient: de primer, per la proximitat amb la csa gran; els castells gairebé sempre es fan a les places de la vila. Després perquè en aquesta plaça hi ha un eix que m'agrada molt, el que enllaça la casa gran amb el palau de la Generalitat, amb la catedral, amb una pervivència d'estils (romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic), i que va a morir davant els esgrafiats de Picasso, al Col·legi d'Arquitectes. Considerava molt important aquest eix històric, cultural, de continuïtat, tenint en compte, a més, que sota del monument hi ha les ruïnes romanes. I tot això lliga una tradició, no simplement popular, sinó també cultural i històrica. Per això era el lloc que em semblava ideal i el vaig defensar.

—Sempre dieu que l'entorn arquitectònic i urbanístic és fonamental a l'hora d'aixecar una escultura pública. Aquesta amb què topava?
—Potser amb l'alçada; no podia ser tan alta que s'imposés, que fos arrogant. Però la condició d'escultura transitable fa que perdi monumentalitat, que sigui acollidora. La meva idea era que l'alçada igualés dimensió popular i dimensió institucional. No hi havia d'haver jerarquies. I sembla que s'ha aconseguit.

—I formalment, quin és el punt de partença?
—D'entrada, vaig voler que tingués una alçada que doblés els castells, perquè, si no, hauria estat una escultura figurativa. Aquest caràcter de desafiament dels castells, de pujar sempre més amunt, de voler tocar el cel, sense arribar-hi mai, de tornar a pujar i de tornar a baixar…, això m'agradava molt. Per tant, havia de tenir molta alçada. Però no sabia com formalitzar-la, fins que un dia, que anava a comprar un vi, vaig veure aquestes ampolles que tenen una malla i em va venir al cap que aquesta forma seria una abstracció molt bonica per a fer el castell, perquè conté la idea de cohesió, de fragilitat, de transparència. Vaig agafar aquesta malla, la vaig tenir uns quants dies a l'estudi… me la mirava, hi anava pensant… fins que tot aquest discurs es va anar perfilant. La identitat, diu Paul Celan, és una xarxa que ens pesca.

—I què més?
—Hi ha altra cosa, el gruix de l'acer, que és del mateix gruix de les mans, i es pot encloure amb les mans. De primer, perquè les mans són molt importants per als castellers. Després perquè antigament aquest era un lloc d'artesans. De manera que he volgut treballar aquest acer, que és un material dur i gens dúctil, com si fos orfebreria. I fer parlar un material modern de forma expressiva com si fos antic ha estat una de les dificultats més grosses que hem tingut. Perquè l'acer només es pot torçar mecànicament fins a un cert punt, i això ha demanat un treball tècnic de molta dificultat, que s'ha portat a terme gràcies a uns professionals que són una meravella.

—Diríeu que la fragilitat del monument, lligada a la duresa de l'acer, és un dels èxits de l'obra?
—Aquesta escultura dóna molt de joc. Cada vegada que passo per aquí trobo gent que la fotografia, bicicletes que hi passen per sota, conviu amb les terrasses dels bars… Barcelona és una ciutat que amaga les coses singulars que té, iaixò l'acosta molt a ciutats mediterrànies com Roma, on pots trobar-te la Fontana di Trevi al final d'un carreró. En canvi, això no passa a París, on tot té una gran arrogància. Les ciutats mediterrànies serven amb un gran pudor allò que tenen, i per tant tot s'hi ha de descobrir. I això m'agrada molt.

—Quines dificultats té una escultura pública?
—A diferència d'una peça situada en un espai museístic, que li fa de coixí (ben il·luminada, amb peces veïnes que permeten que el diàleg flueixi…), l'escultura pública no té gens de suport: t'has de barallar amb un entorn que moltes vegades no t'ajuda, canvia la llum, etc. Te la jugues molt. I en aquest sentit, jo sóc un gran defensor de l'escultura pública, perquè és un salt sense xarxa. I per això mateix no vaig fer una maqueta, com fan els arquitectes, perquè pensava: si faig una maqueta i veig com s'enfila potser m'espantaré i l'aniré retallant. I no, vaig voler seguir la meva intuïció. Sense dubtar.

—Encarregar-vos un monument devia ser una manera d'assegurar que no fos folclòric, però devia desconcertar…
—Home, potser sí. Jo sempre he volgut copsar l'esperit dels castells. Allò que més m'agrada de la cultura castellera és el fet que hi ha una gent que s'aplega, sense exclusió de cap mena, i fa pinya per una cosa tan peregrina com mirar de pujar tan amunt com sigui possible. M'agraden aquestes construccions arquitectòniques, utòpiques, sense més finalitat que la de mirar de tocar el cel amb les mans. És una meravella. I aquest és l'esperit que he volgut mantenir. I he volgut que es pogués veure des de dins, com si fos l'ànima del castell.

—Com heu viscut la polèmica sobre el monument?
—Crec que ha estat molt positiva -- si bé que negativa en un sentit: a vegades hi ha un afany democràtic, que tothom opini… Està molt bé que la gent opini, però no està bé que la gent cridi. Perquè a vegades aquests crits, aquestes pressions, fan que els polítics cada vegada siguin menys arriscats, siguin menys valents. En el fons són pressions antidemocràtiques. Els polítics diuen: no volem soroll; una altra vegada farem una escultura de manera que ningú no en parli. I això és equivocat. Perquè l'art sempre és arriscat, sempre mou polèmica. Gaudí, quan va fer la Pedrera… i vivim de Gaudí, vivim de Miró, vivim de Tàpies, i de Picasso, que sempre van ser qüestionats. Amb això no vull pas dir que aquesta escultura sigui igual de bona que les obres d'aquests artistes, ni de lluny, sinó que és el temps que jutja les obres. Deixem, per tant, que el temps jutgi també aquesta.

El PSC inclou a la direcció de Barcelona el dirigent que va insultar Terribas

2012-02-12T14:50:29Z

Miquel Àngel Martín es fa càrrec de l'àrea d'emprenedoria

Les baixes temperatures activen l'alerta a bona part del país

2012-02-12T14:50:33Z

Torna el fred intens després de tres dies de treva, que fa que avui pràcticament tot el país es trobi en avís meteorològic per les baixes temperatures. Tot Catalunya es troba en risc elevat pe fred i, excepte a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, hi ha activada l'alerta carabassa (risc important) perquè els termòmetres poden arribar a marcar fins a dotze grau sota zero.

A la resta, excepte la zona central del País Valencià, les temperatures poden baixar fins als sis graus sota zero, i per això es troben en alerta groga. A més a més, a les Illes és previst que nevi i el nord és en alerta per la tramuntana, que bufarà amb força sobretot a l'Alt Empordà i el Pirineu, i pot arribar als 70 km per hora.

Carreteres tallades a Mallorca

Ara per ara hi ha set trams de carreteres de la Serra de Tramuntana que es troben tallats a causa de la nevada d'aquesta nit. Concretament, la carretera MA-10 és tallada en tres trams: entre Pollença i el mirador de ses Barques, entre Valldemossa i Esporles i del Coll de Busquets a Valldemossa. També hi ha tallades la MA-11A del Coll de Sóller i la MA-2100 entre Bunyola i Alaró. A més, s'ha tancat la MA-1101 de Puigpunyent a Esporles i un tram de la MA-1110 a Valldemossa.

Tall de Gas Natural al barri del Poble Nou de Barcelona

Protecció Civil ha activat la prealerta per una fuita al barri del Poble Nou de Barcelona, que ha deixat sense Gas Natural els veïns. Segons que informa la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona ha habilitat el centre cívic de can Felipa per a atendre els afectats pel tall de gas.

S'ha mort la cantant Whitney Houston

2012-02-12T14:50:32Z

La cantant nord-americana Whitney Houston s'ha mort aquesta matinada. Tenia 48 anys i han trobat el seu cos en un hotel de Beverly Hills, a los Angeles, on s'allotjava per assistir a la gala dels premis Grammy. Ara per ara s'investiguen les causes de la mort, però no han trobat cap signe de violència.

La diva del pop durant els 80 i 90, va publicar en aquelles dècades set discs i va participar en tres banes sonores, la més coneguda, 'The bodyguard', amb Kevin Costner. Houston va rebre sis Grammy i més de vint guardons musicals més.

Després d'uns anys en un segon pla, l'any 2009 va publicar 'I look to you', el seu últim àlbum, que va tornar a convertir-se en un número u. Tanmateix, de seguida va haver d'anul·lar la ronda per problemes de salut i va haver d'ingressar en un centre de desintoxicació. Houston havia tingut molts problemes amb les drogues, tal com ella havia explicat alguna vegada.

Els tributs han arribat de tot el món per una cantant amb una gran potència vocal, que es va fer famosa sobretot pel seu èxit més recordat 'I will always love you'. La seva mort marcarà la cerimònia dels premis de la música que es lliuren aquest diumenge a Los Angeles.

Papademos pressiona els diputats perquè aprovin el nou pla d'austeritat

2012-02-12T07:00:11Z

El primer ministre grec, el tecnòcrata Lucas Papademos, ha advertit que el país es col·lapsarà si el parlament no aprova la impopular llei d'austeritat, exigida per la UE i l'FMI a canvi dels 130 mili milions d'euros de rescat. En les últimes hores prèvies a la votació parlamentària, Papademos i els seus socis de coalició han augmentat la pressió sobre els diputats, oimés no és gens clar que les mesures d'austeritat siguin aprovades avui al parlament.

En un discurs televisat, Lucas Papademos va dir ahir a la nit que Grècia es trobava 'només a un sospir de distància de la zona zero' i va instar els diputats a donar suport a l'acord aprovat pel govern per a un segon rescat, a canvi de retallades. Segons Papademos, l'alternativa a les mesures d'austeritat serien 'el caos'.

Un cop aprovat per l'executiu, la llei d'austeritat arriba avui al parlament. Els dos principals partits grecs, Nova Democràcia i el PASOK hi donen suport, però és probable que els diputats no compleixin amb la disciplina de partit, de manera que és una incògnita si hi haurà majoria per aprovar les mesures o no. A més, la llei també ha deixat tocat el govern: cinc ministres ja han anunciat la seva dimissió com a mostra de rebuig a les exigències europees.

'Sóc conscient que el programa inclou sacrificis dolorosos per als grec, però una faillda condemnaria Grècia a una aventura sense control. Mirem el poble grec als ulls amb plena consciència de la nostra responsabilitat', va declarar Papademos, i va afegir: 'Aquesta és la lluita de la nostra generació. Seria la major derrota de Grècia després de 1974, quan va entrar en fallida i va sortir de l'eurozona'.

Mentrestant, desenes de milers de manifestants es van concentrar ahir al centre d'Atenes contra les mesures del govern, en el marc de la vaga de 48 hores convocada pels sindicats.

Carles Puigdemont encapçala l'acte d'avui de l'Assemblea Nacional Catalana a Girona

2012-02-12T14:50:33Z

Membres de l'Assemblea Nacional Catalana de la demarcació de Girona es troben avui a l'Auditori-Palau de Congressos de la ciutat gironina en un acte en què hi participaran el batlle de Girona, Carles Puigdemont; el d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis; i l'ex-batlle de Salt, Salvador Sunyer. D'aquesta manera es culminen tota una sèrie d'iniciatives que s'han dut a terme aquesta setmana, com la constitució de l'assemblea comarcal Gironès per la Independència o el concert de Mesclat, Dept i Acció Festiva el passat divendres a Salt.

L'acte d'avui comença a les deu del matí, amb una recepció del batlle Carles Puigdemont (CiU) als membres del Secretariat i el Consell Permanent de l’ANC i els trenta-cinc coordinadors de les territorials de la demarcació de Girona. A la mateixa hora hi ha prevista una concentració a la plaça del Vi amb castellers, gegants, grallers, i altres grups de cultura popular, que faran una marxa festiva cap a l’Auditori-Palau de Congressos. Allà a migdia hi haurà l'acte central, conduït per Txe Arana i Sergi Font.

L'Assemblea Nacional Catalana vol que l'acte d'avui sigui el punt d'inflexió per 'començar el compte enrere cap a la independència'.

Escola Valenciana reclama un gran consens contra les retallades

2012-02-12T07:00:11Z

La Nit d'Escola Valenciana s'ha convertit enguany en un clam contra les retallades del govern en Educació i en una aposta per unir famílies i docents en un gran moviment. El president de l'entitat, Vicent Moreno, va insistir ahir que aquest reclam va més enllà d'ideologies polítiques: 'Estem segurs que a les nostres comarques hi ha gent de molts colors polítics que no vol que es jugue amb l'educació del seus fills', va dir.

Per a aquest 2012 Escola Valenciana ha apostat, doncs, per generar un espai de consens i mobilització que aglutini tothom qui aposta per una escola pública de qualitat i rebutja les retallades. En aquest sentit, l'entitat recorda el gran consens que hi va haver en la defensa de la línia en català a les escoles i anima la comunitat educativa a bastir un consens similar per l'escola pública i fer una aposta contundent amb un missatge clar: 'l'escola no pot pagar els plats trencats d'una caòtica gestió econòmica'.

Durant la Nit també es van presentar els pobles que acolliran les Trobades 2012, que duran el lema 'Sí al valencià' i que començaran el 31 de març a Ontinyent i clouran el 2 de juny a Alcoi i Benimaurell. A més, València acollirà enguany les festes per la llengua de l'Horta Sud, l’Horta Nord, el Camp de Túria i el Camp de Mordre per commemorar els 25 anys de Trobades al cap i casal. La resta de pobles que acolliran trobada són el Grau de Castelló, Poble Nou de Benitatxell, Guardamar, Antella, Monòver, Rotglà i Corberà, Villalonga, Alacant, Mutxamel i les Coves de Vinromà.

A més, es van lliurar tres guardons dissenyats per l'escultor Andreu Alfaro sota el títol Intentant la llibertat. Els premiats d'enguany són la revista Saó, guardó a l'Ús Social del Valencià; el Cor de l'Eliana, guardó Extraordinari; i el cantautor Paco Muñoz, guardó a la Trajectòria Individual.

La gala va servir d'espai de difusió de la campanya 'Un euro, llavor de pau' que l’entitat encara manté oberta i que enguany, amb la col·laboració de l’ONG Escoles Solidàries, va destinada a construir un centre educatiu a Punto Chico, població de la selva guatemalenca.

El Barça queda glaçat a Pamplona

2012-02-12T07:00:11Z

El FC Barcelona ho va intentar fins a l'últim minut, però no va aconseguir remuntar al camp de l'Osasuna. La primera part acabava amb un 2-0 que posava en una situació complicada els blau-grana. En tornar al camp, Alexis va estrenar el marcador blau-grana, però de seguida va arribar el tercer de l'Osasuna. Tello, al minut 72, va tornar a marcar, però el Barça no va aconseguir remuntar, i el partit va acabar amb un 3-2, malgrat que els blau-grana havien posat el setge a la porteria basca. La lliga, doncs, es complica cada cop més per al Barça.

L'Espanyol juga avui a migdia a Cornellà amb el Saragossa. El Mallorca visitarà el Màlaga a les quatre de la tarda. El València rebrà l'Sporting a Mestalla a les sis. El Vila-real rebrà el Granada a tres quarts de vuit. I el Llevant visita el santiago Bernabéu per jugar contra el Madrid a dos quarts de deu del vespre. El Llevant, doncs, serà clau per a saber si aquesta derrota del Barça val mitja lliga o no.

Xàtiva recorda les víctimes del bombardeig del 39

2012-02-12T07:00:11Z

Els xativins recorden avui les víctimes del bombardeig franquista que el 12 de febrer de 1939 va fer un centenar de morts i 300 ferits. L'acte, organitzat per la plataforma local d'amics de la República, es fa davant del monument commemoratiu, l'Aixopluc, i hi participen els escriptors i veïns de la ciutat Toni Cucarella i Xavier Aliaga. 'Ma mare tenia 7 anys quan va passar i ho recorda nítidament, com la majoria de les persones que ho van viure. Hi ha qui encara no ha oblidat com la tremolor de la terra en caure les bombes li pujava pels peus, cames amunt', relata a VilaWeb Toni Cucarella.

Cucarella explica que a mig matí d'aquell 12 de febrer, 'una esquadra de cinc avions Savoya italians bombardejaren l’estació de trens quan hi havia aturat un comboi amb soldats republicans que tornaven de permís del front'.

Cada 12 de febrer es commemoren aquells fets i es recorden les víctimes de la matança al mateix punt on van tenir lloc. I com cada any, el batlle de Xàtiva, Alfonso Rus, tampoc no té pensat d'assistir-hi avui. 'Rus sempre ha estat contrari a aquest acte d’homenatge a les víctimes. Si ell haguera pogut evitar-ho, el monument que hi ha a l’estació, l’Aixopluc, aixecat l’any 2007, no hi seria', diu l'escriptor, que recorda que Franco encara és batlle honorari de Xàtiva perquè Rus no ha volgut llevar-li la condecoració. 'El PP ha actuat i actua amb coherència amb el seu passat polític. Tanmateix, la 'modèlica transició' va fer traïdora la memòria de l’esquerra prudent, que s’ha mogut per recuperar-la quan la dreta hereva del franquisme criminal ha pujat els seus als altars', lamenta.

El del 39 no era el primer atac que patia Xàtiva. Segles abans, el 1707, durant la Guerra de Successió, les tropes borbòniques van calar foc a la ciutat. És per això que als xativins també se'ls coneix com a 'socarrats'. D'aquells fets en queda encara un record que també ha esdevingut un símbol: el retrat de Felip V penjat de cap per avall al Museu de l'Almodí.

Quan demanem a Cucarella que ens parli de com els xativins han suportat els envits al llarg de la història i s'hi han sobreposat, ens alerta: 'Sobreposar-se? Ens tenen aponats! Un deficient cultural i democràtic profund que menysprea la història de Xàtiva com Alfonso Rus porta sent batlle per majoria absoluta des de fa més de setze anys', i diu que hi ha molts xativins que no saben què va passar el 12 de febrer de 1939 ni el 1707. Per això lamenta que avui Xàtiva sigui una ciutat 'mediocre i espanyolitzada, i desfeta pels negocis del PP'.

Però també recorda que, 'afortunadament, hi ha una altra Xàtiva: la de Raimon, Artur Heras, Pep Botifarra, Feliu Ventura, Elies Barberà, Xavier Aliaga. És minoritària i bandejada, però només a nivell polític, perquè Raimon, Feliu Ventura i Pep Botifarra omplen el Gran Teatre quan hi actuen'.

Recordant Francesc Pujols

2012-02-12T07:00:11Z

La Fundació Francesc Pujols amb seu a la Torre de les Hores de Martorell ha elaborat un programa d'actes dedicat a recordar l'escriptor que enguany en fa cinquanta que es va morir. El primer dels actes és avui, a les dotze del migdia al cementiri de Martorell, on es fa una lectura de poemes i textos. Al llarg de l'any, la fundació ha programat una quinzena d'actes (programa complet en pdf), entre els quals cal destacar el simposi 'El pensament de Francesc Pujols' a càrrec de la Càtedra Ferrater Mora de la Universitat de Girona, que es farà els dies 13 i 14 de desembre.

D'entre els actes proposats, en destaquem alguns:

Divendres 24 de febrer,
a les 19.00 h
Torre de les Hores
Presentació del volum XI de l’Obra completa d’Artur Bladé Desumvila: 'Cicle de biografies III. Geografia espiritual de Catalunya. Segons les teories de Francesc Pujols i Francesc Pujols per ell mateix'. La presentació anirà a càrrec de Xavier Garcia, coordinador de l’Obra completa d’Artur Bladé Desumvila. Tot seguit hi haurà una taula rodona amb les intervencions d’Artur Bladé Font, fill de l’autor; Anton Maria Espadaler, i Frederic Ribas, ambdós coneixedors de l’obra de Bladé i de Pujols.

Divendres 18 de maig,
a les 19.00 h
Torre de les Hores
Conferència: 'Francesc Pujols i la poesia', a càrrec d’Enric Casasses.

Divendres 15 de juny,
a les 19.00 h
Torre de les Hores
Conferència: 'Francesc Pujols i la filosofia', a càrrec de Ramon Alcoberro.

Divendres 20 de juliol,
a les 22.00 h
Torre de les Hores
'L’escala de la vida. La filosofia pujolsiana a través de la cobla'. Un espectacle del Conjunt Badabadoc i la Cobla Sant Jordi sota la batuta de David Esterri.

Dissabte 29 de setembre,
a les 19.00 h
Torre de les Hores
Lectura-espectacle a partir de 'La tardor barcelonina' de Francesc Pujols. Creació i interpretació: Fèlix Pons.

Dijous 4 d'octubre,
a les 19.00 h
Torre de les Hores
Presentació de la reedició de 'Concepte general de la ciència catalana', de Francesc Pujols (Edicions Andana).

Divendres 19 d'octubre
a les 19.00 h
Torre de les Hores
Conferència: 'Francesc Pujols articulista', a càrrec de Francesc Canosa.

Divendres 23 de novembre,
a les 19.00 h
Torre de les Hores
Conferència: 'Francesc Pujols i l’humorisme: el «Papitu»', a càrrec de Lluís Solà i Dachs.

Dissabte 15 de desembre,
a les 19.00 h
Auditori Joan
Cererols del
Centre Cultural
Acte de cloenda del 50è aniversari de la mort de Francesc Pujols. Direcció artística: Xavier Pagès.

S'inaugura el Monument de Barcelona als castellers

2012-02-12T14:50:33Z

Entrevistem l'artista Antoni Llena (vídeo), que és l'autor del monument de Barcelona als castellers que s'inaugura avui al migdia a la plaça Sant Miquel, darrere la casa de la ciutat. L'acte forma part del programa de les Festes de Santa Eulàlia i hi participen totes les colles castelleres de Barcelona, els Falcons de Barcelona, la Muixeranga d'Algemesí i la Nova Muixeranga d'Algemesí.

Hem quedat amb Antoni Llena davant l'escultura perquè ens n'expliqui el procés artístic, les idees de fons, les vicissituds polítiques que l'han acompanyat i la polèmica que ha mogut, tant per l'emplaçament com pel cost (630.000 euros). Mentre parlem la vida s'apodera de l'escultura. Llena es troba amb personatges coneguts. De primer amb el sociòleg Salvador Cardús, que és la primera vegada que la veu. Després amb el dissenyador Miquel Milà, que té l'estudi molt a prop, i que ja li comença a ser familiar.

—Que ve de gaire lluny el projecte?
—Va començar amb un encàrrec del regidor d'Urbanisme, Antoni Acebillo, a final del mandat de Joan Clos, va passar pel mandat de Jordi Hereu i ha arribat fins al de Xavier Trias. El primer el va encarregar, el segon el va desencallar, i el senyor Trias ha fet que arribés a bon port.

—Per què un recorregut tan llarg?
—El projecte va passar per la comissió d'escultures i després es va anar encallant pels despatxos dels regidors d'Urbanisme i de la Ciutat Vella. Fins que ara fa un any i mig els castells foren declarats patrimoni de la humanitat i tot es va precipitar. Van venir les eleccions, el nou govern el va tornar a estudiar i finalment s'ha fet, amb tota la polèmica que l'ha acompanyat.

—Diuen que va ser una conversa amb l'alcalde Trias que va desencallar-ho tot…
—Vaig escriure una carta al senyor Trias, que em va respondre tot seguit. Li vaig explicar el projecte i em va dir: 'Jo crec que els artistes hi enteneu més que no pas nosaltres'. S'ho va pensar i de seguida em va donar carta blanca. És d'agrair, perquè mai no m'havia trobat que un polític fes confiança als artistes.

—L'escultura s'ha aixecat, finalment, a la plaça de Sant Miquel, darrere la casa gran, com vós volíeu. Per què?
—Aquesta plaça és una mica amagada. La ciutat de Barcelona amaga els monuments singulars, amaga els monuments que li donen personalitat. I si bé era una plaça desgavellada, jo creia que era adient: de primer, per la proximitat amb la csa gran; els castells gairebé sempre es fan a les places de la vila. Després perquè en aquesta plaça hi ha un eix que m'agrada molt, el que enllaça la casa gran amb el palau de la Generalitat, amb la catedral, amb una pervivència d'estils (romànic, gòtic, renaixentista, barroc, neoclàssic), i que va a morir davant els esgrafiats de Picasso, al Col·legi d'Arquitectes. Considerava molt important aquest eix històric, cultural, de continuïtat, tenint en compte, a més, que sota del monument hi ha les ruïnes romanes. I tot això lliga una tradició, no simplement popular, sinó també cultural i històrica. Per això era el lloc que em semblava ideal i el vaig defensar.

—Sempre dieu que l'entorn arquitectònic i urbanístic és fonamental a l'hora d'aixecar una escultura pública. Aquesta amb què topava?
—Potser amb l'alçada; no podia ser tan alta que s'imposés, que fos arrogant. Però la condició d'escultura transitable fa que perdi monumentalitat, que sigui acollidora. La meva idea era que l'alçada igualés dimensió popular i dimensió institucional. No hi havia d'haver jerarquies. I sembla que s'ha aconseguit.

—I formalment, quin és el punt de partença?
—D'entrada, vaig voler que tingués una alçada que doblés els castells, perquè, si no, hauria estat una escultura figurativa. Aquest caràcter de desafiament dels castells, de pujar sempre més amunt, de voler tocar el cel, sense arribar-hi mai, de tornar a pujar i de tornar a baixar…, això m'agradava molt. Per tant, havia de tenir molta alçada. Però no sabia com formalitzar-la, fins que un dia, que anava a comprar un vi, vaig veure aquestes ampolles que tenen una malla i em va venir al cap que aquesta forma seria una abstracció molt bonica per a fer el castell, perquè conté la idea de cohesió, de fragilitat, de transparència. Vaig agafar aquesta malla, la vaig tenir uns quants dies a l'estudi… me la mirava, hi anava pensant… fins que tot aquest discurs es va anar perfilant. La identitat, diu Paul Celan, és una xarxa que ens pesca.

—I què més?
—Hi ha altra cosa, el gruix de l'acer, que és del mateix gruix de les mans, i es pot encloure amb les mans. De primer, perquè les mans són molt importants per als castellers. Després perquè antigament aquest era un lloc d'artesans. De manera que he volgut treballar aquest acer, que és un material dur i gens dúctil, com si fos orfebreria. I fer parlar un material modern de forma expressiva com si fos antic ha estat una de les dificultats més grosses que hem tingut. Perquè l'acer només es pot torçar mecànicament fins a un cert punt, i això ha demanat un treball tècnic de molta dificultat, que s'ha portat a terme gràcies a uns professionals que són una meravella.

—Diríeu que la fragilitat del monument, lligada a la duresa de l'acer, és un dels èxits de l'obra?
—Aquesta escultura dóna molt de joc. Cada vegada que passo per aquí trobo gent que la fotografia, bicicletes que hi passen per sota, conviu amb les terrasses dels bars… Barcelona és una ciutat que amaga les coses singulars que té, iaixò l'acosta molt a ciutats mediterrànies com Roma, on pots trobar-te la Fontana di Trevi al final d'un carreró. En canvi, això no passa a París, on tot té una gran arrogància. Les ciutats mediterrànies serven amb un gran pudor allò que tenen, i per tant tot s'hi ha de descobrir. I això m'agrada molt.

—Quines dificultats té una escultura pública?
—A diferència d'una peça situada en un espai museístic, que li fa de coixí (ben il·luminada, amb peces veïnes que permeten que el diàleg flueixi…), l'escultura pública no té gens de suport: t'has de barallar amb un entorn que moltes vegades no t'ajuda, canvia la llum, etc. Te la jugues molt. I en aquest sentit, jo sóc un gran defensor de l'escultura pública, perquè és un salt sense xarxa. I per això mateix no vaig fer una maqueta, com fan els arquitectes, perquè pensava: si faig una maqueta i veig com s'enfila potser m'espantaré i l'aniré retallant. I no, vaig voler seguir la meva intuïció. Sense dubtar.

—Encarregar-vos un monument devia ser una manera d'assegurar que no fos folclòric, però devia desconcertar…
—Home, potser sí. Jo sempre he volgut copsar l'esperit dels castells. Allò que més m'agrada de la cultura castellera és el fet que hi ha una gent que s'aplega, sense exclusió de cap mena, i fa pinya per una cosa tan peregrina com mirar de pujar tan amunt com sigui possible. M'agraden aquestes construccions arquitectòniques, utòpiques, sense més finalitat que la de mirar de tocar el cel amb les mans. És una meravella. I aquest és l'esperit que he volgut mantenir. I he volgut que es pogués veure des de dins, com si fos l'ànima del castell.

—Com heu viscut la polèmica sobre el monument?
—Crec que ha estat molt positiva -- si bé que negativa en un sentit: a vegades hi ha un afany democràtic, que tothom opini… Està molt bé que la gent opini, però no està bé que la gent cridi. Perquè a vegades aquests crits, aquestes pressions, fan que els polítics cada vegada siguin menys arriscats, siguin menys valents. En el fons són pressions antidemocràtiques. Els polítics diuen: no volem soroll; una altra vegada farem una escultura de manera que ningú no en parli. I això és equivocat. Perquè l'art sempre és arriscat, sempre mou polèmica. Gaudí, quan va fer la Pedrera… i vivim de Gaudí, vivim de Miró, vivim de Tàpies, i de Picasso, que sempre van ser qüestionats. Amb això no vull pas dir que aquesta escultura sigui igual de bona que les obres d'aquests artistes, ni de lluny, sinó que és el temps que jutja les obres. Deixem, per tant, que el temps jutgi també aquesta.

El Cor jove del Palau de la Música canta Sagarra

2012-02-12T14:50:33Z

Quan Ventura Gassol va tornar del seu primer exili, després de la mort del dictador Miguel Primo de Rivera, era partidari de buscar un himne alterternatiu als 'Segadors'. Li va encarregar al músic Amadeu Vives i al poeta Josep Maria de Sagarra. Així va néixer 'El cant del poble', basat en la cançó 'Els Xiquets de Valls', composta per Josep Anselm Clavé. L'Orfeó Català el va estrenar el 18 d'abril de 1931 a Barcelona. Malgrat l'èxit, el públic no va voler substituir els Segadors per un altre himne de Catalunya. En aquesta ocasió és el Cor jove del Palau de la Música qui canta 'El cant del poble' (vídeo).

La peça forma part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra'. Aquesta sèrie parteix de l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. Van participar en l'homenatge els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.

L'actualitat dels zoos

2012-02-12T07:00:11Z

Periòdicament, als mitjans de comunicació apareixen notícies relacionades amb el naixement de cries d'animals en algun zoo del planeta. El portal Zoo Born les aplega totes i informa, exclusivament, de tots aquests naixements. Cadascun és comentat amb referècies a l'animal en concret i al zoo o aquari on ha nascut, i es complementa sempre amb fotografies i alguns vídeos. Micos, óssos polars, tortugues, eriçons i gasel·les són alguns dels exemplars que omplen ara mateix la portada de Zoo Born aquests primers dies de febrer.

Però a l'arxiu de Zoo Born trobareu incomptables animals referenciats, nascuts en centenars de zoos de tot el planeta. Les informacions publicades són elaborades per l'equip impulsor del portal, però també n'hi ha d'internautes que hi volen participar.

'Delicades' de T de Teatre torna al Poliorama

2012-02-12T07:00:11Z

L'últim espectacle de T de Teatre, 'Delicades', ha tornat a Poliorama després de rondar per l'estat. La companyia es va instal·lar el passat dia 2 a la sala barcelonina per celebrar el centenar de funcions de l'obra, i hi romadrà durant nou setmanes, fins l'1 d'abril.

'Delicades' no és una ni una obra còmica, ni una obra tràgica. No parla de dones fràgils, sinó vulnerables. No és ben bé una obra, sinó una història d'històries feta de fragments situats en llocs diversos. Una dona enganxa un santcrist a la paret amb ciment perquè no l'hi prenguin els milicians, una altra necessita l'ajuda heroica dels veïns per a matar un ratolí i una àvia narra al nét la llegenda de Santa Casilda, que va convertir les roses en pans. Aquests són alguns dels elements que acaben configurant un cert univers: el de les dones dels anys trenta i quaranta.

Mamen Duch, Marta Pérez, Àgata Roca i Carme Pla incorporen per primer cop a l'escenari dos actors, Albert Ribalta i Jordi Rico, en aquesta obra dirigida per Alberto Sanzol.

L'IVAM reivindica l'esperit lliure de Menchu Gal amb una mostra que repasa la seva trajectòria

2012-02-12T07:00:12Z

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) reivindica l'esperit lliure de l'artista basca Menchu Gal (Irun, 1919-2008) a través d'una selecció de 78 obres, la majoria inèdites, que repassen la seva trajectòria artística i redescobrixen una creadora que va saltar-se els cànons que imposava la societat franquista per a compartir amb l'espectador un univers d'afinitats i sensacions a través del color.

Amb el nom de 'Menchu Gal. Un esperit lliure', la mostra romandrà fins al 6 de maig a la galeria 5 de l'IVAM, on ha estat presentada aquesta setmana.

Des dels primers i foscos bodegons d'influència cubista, l'exposició recorre la seva trajectòria que, després de la guerra del 36-39 i amb el seu retorn al país, experimenta un canvi de llenguatge per a convertir el paisatge amb colors vius en el seu tema principal. Això, sense abandonar els bodegons i fent retrats.

Havent ingressat a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i convertint-se en la primera dona de l'època a la qual els artistes de la Galeria Clan van considerar el seu igual, el comissari de l'exposició, Rafael Sierra, es demana: 'Com és possible que s'haja diluït de la memòria i haja desaparegut completament del mapa?' És curiós la falta de memòria històrica que tenim a vegades'.

Sierra reivindica la valentia d'una autora que 'va aconseguir dissoldre les barreres entre l'interior i l'exterior i va passar per alt els cànons imposats a les dones' en l'època de la postguerra.

El secretari general de la Fundació Menchu Gal, José Juan González, celebra que una 'gran pintora i un gran personatge, amb una ètica i una estètica darrere' com Menchu Gal pugui per fi gaudir-se en un museu com l'IVAM, i fer després itinerància per Nova York, Madrid, Irun i finalment Sant Sebastià.

El Cor jove de l'Orfeó Català canta Sagarra

2012-02-12T14:50:33Z

Quan Ventura Gassol va tornar del seu primer exili, després de la mort del dictador Miguel Primo de Rivera, era partidari de buscar un himne alterternatiu als 'Segadors'. Li va encarregar al músic Amadeu Vives i al poeta Josep Maria de Sagarra. Així va néixer 'El cant del poble', basat en la cançó 'Els Xiquets de Valls', composta per Josep Anselm Clavé. L'Orfeó Català el va estrenar el 18 d'abril de 1931 a Barcelona. Malgrat l'èxit, el públic no va voler substituir els Segadors per un altre himne de Catalunya. En aquesta ocasió és el Cor jove de l'Orfeó Català qui canta 'El cant del poble' (vídeo).

El Barça queda glaçat a Pamplona

2012-02-12T07:00:12Z

El FC Barcelona ho ha intentat fins a l'últim minut, però no ha aconseguit remuntar al camp de l'Osasuna. La primera part acabava amb un 2-0 que posava en una situació complicada els blau-grana. En tornar al camp, Alexis ha estrenat el marcador blau-grana, però de seguida ha arribat el tercer de l'Osasuna. Tello, al minut 72, ha tornat a marcar, però el Barça no ha aconseguit remuntar, i el partit ha acabat amb un 3-2 malgrat que els blaugrana han posat el setge a la porteria basca. La lliga, doncs, es complica cada cop més per al Barça.

L'Espanyol jugarà a migdia a Cornellà amb el Saragossa. El Mallorca visitarà el Màlaga a les quatre de la tarda. El València rebrà l'Sporting a Mestalla a les sis. El Vila-real rebrà el Granada a tres quarts de vuit. I el Llevant visita el santiago Bernabéu per jugar contra el Madrid a dos quarts de deu del vespre. El Llevant, doncs, serà clau per a saber si aquesta derrota del Barça val mig lliga o no.

El PSC acaba amb el puny alçat

2012-02-11T23:05:20Z

Gir de Pere Navarro amb el pacte fiscal malgrat les crítiques de Chacón

Jordi Martí, nou cap de l'oposició a Barcelona

2012-02-11T23:05:22Z

El desè congrés de la federació del PSC de Barcelona ha escollit aquest dissabte Jordi Martí com a nou president del grup municipal a l'ajuntament. D'aquesta manera, Martí, que va ser delegat de Cultura durant l'últim govern socialista a la ciutat, substitueix Jordi Hereu com a dirigent del primer partit de l'oposició al consistori.

Martí va ser proposat per ocupar aquest lloc pel primer secretari de la federació, Carles Martí, un cop anunciada la renúncia d'Hereu. Martí ha rebut el suport de gairebé tots els delegats, amb dues abstencions. La decisió ha de ser ratificada ara per la comissió executiva de la federació. També s'ha establert la celebració de primàries obertes per tal d'escollir el cap de llista i candidat a la batllia per a les eleccions municipals de 2015.

Els delegats també han aprovat una resolució sobre política municipal que estableix que la ciutat necessita una 'alternativa municipal de progrés', preveu la necessitat de continuar encapçalant l'oposició municipal i de mostrar plena disponibilitat a arribar a acords en qüestions que siguin claus per a la ciutat o s'incloguin en el programa socialista.

La UGT dóna les gràcies a Hereu

2012-02-11T23:05:20Z

"Compartim amb el PSC un model de societat"

Artur Mas aplaudeix la reforma laboral

2012-02-11T23:05:22Z

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha aplaudit avui la reforma laboral (pdf) del govern espanyol i ha dit que 's'havia de fer, seriosament i amb profunditat'. Mas considera que la reforma és força positiva, si bé ha afegit que vol esperar a veure'n la lletra petita, i que 'ens homologarà més amb Europa'. En aquest sentit, s'ha mostrat contrari a les crítiques dels sindicats i els ha dit que haurien de deixar de banda 'clixés ideològics' i col·laborar-hi.

Però els sindicats majoritaris ja han anunciat una convocatòria de mobilitzacions per protestar contra la reforma laboral i han fixat el 19 de febrer com a jornada de manifestacions. 'La reforma és una intervenció radical en les relacions laborals', ha denunciat el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, en una conferència amb el seu homòleg d'UGT, Cándido Méndez. Ara per ara, no es plantegen de convocar cap vaga general perquè diuen que volen donar al govern espanyol 'una oportunitat per a corregir la reforma'.

El secretari general d'UGT ha dit que el govern espanyol havia establert l'acomiadament únic com a resposta a la crisi econòmica i que la tendència serà que tots els acomiadaments es redueixin als 20 dies per any treballat.

Méndez considera que permetre a les empreses d'aplicar un acomiadament procedent quan acumulen una caiguda de les vendes de tres trimestres és 'letal' per al mercat laboral i retalla de manera notable el control per part dels jutges, ja que elimina la càrrega de la prova, de manera que a partir d'ara serà el treballador qui hagi de demostrar la improcedència.

Per a Méndez, l'etapa següent a les mobilitzacions serà una negociació. D'aquesta manera, mostra la predisposció dels dos sindicats a la cita de la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, per presentar-los dilluns la reforma laboral.

Toxo també ha demanat a la ministra que obri un procés formal per poder modificar la reforma durant la tramitació com a projecte de llei al congrés espanyol. 'És un camí en què s'han de recórrer diverses etapes', ha dit Méndez.

Pel que fa al CCOO i UGT a Catalunya, els seus secretaris generals han dit que no descartaran una vaga general 'si el govern no corregeix els aspectes negatius de la reforma laboral'. Tant Joan Carles Gallego com Josep Maria Álvarez han qualificat la reforma d'aberrant, inútil i plena de despropòsits' i han alertat que afavorirà la destrucció de llocs de treball i abaratirà el cos dels acomiadaments.

L'anunci de la reforma ja ha estat contestada per la majoria de partits, sindicats i patronals, en la major part dels casos, negativament.

Les empreses podran reduir els salaris per raons tècniques

El govern espanyol va aprovar ahir l'agressiva' reforma laboral, en paraules caçades al ministre De Guindos. Es rebaixarà la indemnització de 45 dies per any treballat a 33, amb un màxim de 24 mensualitats. La indemnització procedent serà de 20 dies per any treballat i amb un màxim d'un any de salari.

D'acord amb el decret-llei publicat avui al BOE, la direcció d'una empresa podrà abaixar salaris i jornades, suspendre contractes i canviar les funcions dels treballadors, si hi ha raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

Es prohibirà l'encadenament de contractes temporals més enllà dels dos anys

La ministra de Treball, Fátima Báñez, també va anunciar ahir que des de l'any que ve es prohibirà l'encadenament de contractes temporals més enllà dels dos anys.

A més, el govern espanyol introduirà un nou contracte indefinit per als emprenedors, amb una bonificació de 3.000 euros a les empreses de menys de 50 treballadors que contractin el primer treballador menor de 30 anys i desocupat. El treballador contractat podrà cobrar el 25% per la prestació per desocupació i l'empresari podrà deduir-ne en el termini d'un any el 50% del total que al treballador li quedi per percebre.

Dret a la formació dels treballadors

Una altra novetat de la reforma és la creació del dret a la formació dels treballadors, com ja va avançar dimarts la ministra en la seva compareixença al congrés espanyol. 'La formació professional ha de servir per aconseguir feina', va sentenciar Báñez, que ha explicat que es crearà un compte de formació, com un compte de la Seguretat Social, que anirà vinculada a la vida laboral del treballador, que tindrà dret a 20 hores anuals de formació pagades per l'empresari. 'La transparència, la lliure concurrència i l'avaluació de resultats' seran els principis per la nova formació professional i els centres que la imparteixin, va indicar la ministra.

Moderació salarial i prioritat dels convenis d'empresa

Báñez va explicar que la reforma laboral pretén 'modernitzar els mecanismes de la negociació col·lectiva'. Així, el govern espanyol portarà a la llei l'acord de moderació salarial i la prioritat del conveni d'empresa al sectorial, així com la suspensió dels acords en cas de crisi, tal com van pactar els agents socials en el 'Segon Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014'.

La reforma laboral es tramitarà com a llei per 'cercar el màxim consens', segons va dir la portaveu del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría. Un cop aprovat al consell de ministres, el text de la reforma serà enviat al congrés per la seva convalidació i, tot seguit, es votarà la seva tramitació com a projecte de llei. El govern espanyol reunirà dilluns la patronal i els sindicats per explicar-los la proposta.

Mas: "la reforma laboral s'havia de fer"

2012-02-11T23:05:20Z

El president afirma que la de Zapatero era "molt light"