Planetaki Planet PAREMIOSFERA

Patufet - Frases fetes

2010-02-09T07:07:23+00:00

El bon amic McAbeu m'ha fet arribar escannejada una pàgina del setmanari "Patufet", núm. 4 (Any 2 - 2ª Època), del 17 de febrer de 1969, concretament la pàgina 65, on amb l'estil inconfusible d'aquesta revista, juguen amb les frases fetes.

Us reprodueixo el text i, si voleu veure l'original escannejat, feu clic damunt la imatge.

És natural...

... que el nen de la merceria sigui un "llepafils"

... que el terrissaire sigui un "tastaolletes"

... que una fàbrica d'armaris sigui "can penja i despenja"

... que hi hagi algun moro "tocat de l'ala"

... que el fabricant de botelles sigui "parent d'en Bufa"

... que un lladre "estiri més el braç que la màniga"

... que un poeta "l'acompanyin en el sentiment"

... que un escombriaire "s'hi posi fulles"

... que als anglesos els agradi "escampar la boira"

... que un golafre es faci "un fart de riure"

... que en els fills no hi vegem "un pam de net"

... que les lloques vulguin les coses al seu "lloc".

Ser més vell que el faralló de la Llosa

2010-02-08T07:57:29+00:00

Parèmia: Ser més vell que el faralló de la Llosa.

Origen: S'anomena faralló a una pedra grossa i plana situada enmig del mar, prop de la costa. Concretament a Cambrils és força conegut el faralló de la Llosa, situat just davant de la platja del mateix nom, entre el torrent de Gené i el barranc de la Mare de Déu del Camí.

Explicació: Fent referència a la presència immutable de les roques, fem servir aquesta expressió per a qualificar una persona o un objecte que són molt vells.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

La saviesa dels refranys

2010-02-07T08:03:19+00:00

El divendres em van entrevistar a Catalunya Ràdio per al programa L'ofici de viure, de Gaspar Hernàndez.

El programa anirà sobre La saviesa dels refranys i volien que donés entrada a les reflexions que faran dos especialistes del programa sobre el vessant psicològic del llenguatge. Sé que una de les especialistes és Mercè Conangla, que fa temps que, des de l`òptica de l'ecologia emocional, fa uns tallers sobre les lectures que podem fer dels refranys.

El llenguatge no és neutre. Ja ho diuen: La llengua no té ossos, però en trenca de ben grossos. I des de l'oratòria o a partir dels treballs de Sebastià Serrano hem après que el llenguatge pot resultar molt seductor.

El programa l'emeten el dimarts al vespre, de nou a deu. Us convido a escoltar-lo.

Tots els homicides legals comencen robant a un home el seu llenguatge en nom del mateix llenguatge

2010-02-06T09:16:00+00:00

Autor: Roland Barthes (Xerburg, 1915-París, 1980), escriptor i teòric de la literatura francès.

Equivalent: Voler son langage à un homme au nom même du langage tous les meurtres légaux commencent par là [FR].

Font: Vista a Paremiologia de Maria Conca (València: Universitat de València, 1987).

Fem “plans de vida”. Abans dissenyàvem plans quinquennals i solucions finals. Val més que cadascú es faci el mal que es mereix

2010-02-04T08:48:09+00:00

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia.

Font: Per una literatura capitalista (Acontravent). Vista al bloc de l'Enric Vila.

Fraseologia acollonant

2010-02-04T12:24:13+00:00

De vegades una mica d'humor no està de més. I hi ha trameses d'aquestes que t'arriben al correu electrònic avui sí, demà també, que són ben curioses i imaginatives.

Mireu sinó, una aproximació fraseològica al camp semàntic dels collons, amb perdó.

-Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car (val un colló);
DOS significa valentia (té dos collons)
TRES significa menyspreu (m'importa tres collons).

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia (aquell té collons);però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja ( quins collons que té!)
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!).
ESTAR també significa menyspreu (estàs molt de collons!)

-El temps del verb utilitzat canvia el significat de la frase:

el "PRESENT" indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!),
el "REFLEXIU" significa vagància (s’està tocant els collons! ),
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa (toca’t els collons!).

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

"A" expressa por ( acollonit),
"DES" significa riure ( descollonar-se),
"UT" indica perfecció i satisfacció (collonut) i
"ASSOS" indica indolència o abúlia (collonassos).

-Les preposicions matisen l’expressió:

"DE" significa quantitat ( feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons),
"PER" significa voluntarietat (ho faré per collons!);
"FINS" expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!);
"AMB" indica valor ( és un home amb collons!);
"SENSE" indica covardia ( és un home sense collons).

-El color, la forma, la polidesa o la mesura també tenen significat:

el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!);
la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats);
el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!);
la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat (en tinc els collons plens!).

-La mida i la posició són importants:

la MIDA (els té ben grossos ),
la POSICIÓ (els té ben posats).
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!).
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja! ).
I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico).

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany i quan algú t’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt dels collons!).

-L’estat anímic queda molt ben reflectit:

Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!

Calders responia sempre que no [estava a punt d'escriure les seves memòries], que era massa aviat perquè encara recordava moltes coses

2010-02-03T09:23:40+00:00

Autor: Quim Monzó i Gómez (Barcelona, 1952), escriptor, traductor i periodista català.

Citació completa: Recuerdo cuando a Pere Calders le preguntaban a veces si iba a escribir ya sus memorias, y Calders respondía siempre que no, que era demasiado pronto porque aún recordaba muchas cosas. Calders tenía razón una vez más. Sólo habiendo empezado a olvidar eres capaz de recordarlo todo como mejor pudo haber sucedido.

Font: De l'article "Crónicas de la verdad oculta" (La Vanguardia). Vista al blog Cites.

Posar-se com el peu de la torre

2010-02-01T11:48:24+00:00

Parèmia: Posar-se com el peu de la torre.

Explicació: Amb aquesta expressió identifiquem la tendència que té una persona a engreixar-se.

Origen: La comparació es refereix a les dimensions del peu de la Torre del Port, molt més ample que la seva part superior.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

La trobada de les esferes

2010-02-03T16:40:43+00:00

Aquest matí, dins els actes paral·lels de la CDigital 2010 de Granollers, hi ha hagut la Trobada de les esferes. Dues hores per debatre l'origen, el present i el futur d'aquestes esferes territorials.

Els meus esforços per apostar cap un model d'esferes més transversal, guiat per eixos temàtics o aterritorials no ha fructificat i cap de les possibles esferes candidates ha acceptat la invitació de venir a debatre a Granollers.

Finalment, quatre esferes territorials (Maresmesfera, Osonosfera, Penedesfera i Pratencs) han debatut sobre el sentit de les esferes territorials a la xarxa.

Dues hores dóna per molt debat i en tot moment ha estat una xerrada oberta no només als ponents, sinó a tots els assitents, amb una molt alta participació.

Inicialment s'han presentat els representants contactats de cada esfera.

Josep Barri (vilapou) ens ha fet cinc cèntims de la Maresmesfera, esfera nascuda el 2008, a partir d'un grup de Facebook i que ara ja compta amb més de 300 integrants.
Adriana Barba ens ha presentat l'Osonosfera, que neix d'una iniciativa de blogs polítics de la comarca al 2007 i que compta amb més de 435 blogs.
Sergi Sabaté ha vingut en representació de la Penedesfera, nascuda el febrer de 2008 i que té més de 650 blogs agregats.
Finalment, Francesc Gelabert ha vingut en representació de Pratencs.cat, l'esfera de la vila del Prat de Llobregat, l'única esfera no comarcal i que es mou en uns nombres una mica més modestos (gairebé 50 blogs).

El debat ha girat entorn de diversos eixos, dels quals voldria destacar els següents:

Van néixer les esferes territorials de la desvirtualització i atomització de la Catosfera de Granollers del 2008? Sembla que no era una percepció compartida pels assistents.
Catosfera: blogs en català? Blogs de Catalunya? No era tornar sobre la mateixa discussió de sempre, perquè en aquest cas resulta pertinent, perquè moltes esferes territorials engloben blogs escrits en diversos idiomes (no només en català) i algunes esferes versen sobre blogs referits a una localitat concreta, encara que siguin escrits per gent forània (com en el cas de la Barcelonasfera).
A quines esferes s'ha contactat? Quines s'han tingut en compte? L'organització va fer una primera tramesa d'invitacions a una dotzena d'esferes territorials. Jo, a partir de criteris temàtics, d'activitat, de diversitat del territori (no només de Catalunya) i prescindint de Planetes o simples agregadors de blogs, vaig ampliar la llista amb 12 candidates més. Penso que aquestes vora 25 candidates són una mostra prou significativa de l'entramat associatiu catosfèric.
"Internet ens obre la porta al món i ens acabem ajuntant amb el veí del costat". Sí... però. És veritat, però això ens permet la desvirtualització i compartir inquietuds i interessos comuns. Sentiment de pertinença a una comunitat concreta i pròxima (comarcal, municipal...).
Quines eines fan servir aquestes esferes? Totes l'agregador de blogs (algunes amb geolocalizació o classificació temàtica), que generalment es rebota al compte de Twitter (fa massa soroll) i amb pàgina al Facebook per a la convocatòria d'actes i esdeveniments relacionats amb les esferes. Més eines 2.0? Apuntàvem Delicious, Flickr, Youtube, però no era el cas de cap esfera present.
Desvirtualització. Com i quan? Algunes esferes encara no hi han arribat. Són en procés d'acabr-se de conformar i d'organitzar els primers esdeveniments públics o de millorar les prestacions de la pàgina pública. D'altres ja porten a l'esquena diverses Jornades o convocatòries públiques (alguna cosa més que un sopar o un cafè per debatre temes i punts de vista).
Possibles actes futurs. S'ha apuntat que ja s'han fet tallers de blogs, convocatòries de premis, jornades anuals. Es podria fer una trobada d'esferes? Cabrien actes paral·lels a la Catosfera de Granollers sota el paraigües d'una esfera blogaire generalitzadora?
Les esferes han de ser entitats amb personalitat jurídica pròpia? Cal? Avantatges i inconvenients. Una possible solució és integrar-se dins alguna entitat ja existent, com a secció, per exemple d'algun Institut d'Estudis Comarcal, que en facilita les qüestions jurídiques i legals.
Tots els blogs caben en les esferes? També els comercials? Escrits en qualsevol idioma? I si algú només té canal de Youtube, o perfil al Facebook, amb escrits en pàgines pròpies... hi cabria?
Finalment, el debat ha anat cap al negoci a Internet i la permeabilitat d'informació entre la Xarxa i la premsa tradicional.

Impressions?

Bona idea d'organitzar espais paral·lels, però mal executada. Hi ha hagut molt poca informació sobre aquestes xerrades laterals, en un espai alternatiu i sense dades de moderadors ni de ponents fins el mateix dia d'inici de les jornades.
Tancats en un aula universitària del CTUG, sense portàtils, sense transmissió en streaming, sense aquell @twitter tan xulo #volant ací i allà, sense connexió, sense ningú d'organització per fer l'acollida, ... et fa sentir més 1.0 que mai i una mica com un bolet que ha crescut no se sap on.

Però el debat ha estat molt interessant i penso que pot ser un bon punt de partida per pensar sobre el futur d'aquestes agrupacions territorials (i temàtiques).

Gràcies a tots els assistents i en especial als ponents (Josep, Adriana, Sergi i Francesc) que han possibilitat el debat. Si m'he deixat alguna cosa, esmeneu-me i apunteu-me, si us plau.

Mira també

Adriana Barba (Osonosfera) - Actualitat amunt: les esferes territorials 2.0 i la nova dimensió dels mitjans
Carles Banús (Osonosfera) - Un matí a la Catosfera.
Joan Ayats - Fons de pantalla (Osonosfera) - Catosfera'10 o #cdigital2010.
Josep Comajoan - A corre-cuita - #cdigital2010: aquest any han trobat el to.

Llibres - 14 ─ Sadurní (1982): Retalls de folklore penedesenc

2010-01-30T09:47:48+00:00

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls de folklore penedesenc. Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca (autoedició). 183 pàg.

ISBN: ---

Entrada a Library Thing.

Aquest llibre va ser una donació de Ricard Serra, president d'Òmnium Vilafranca, durant la xerrada sobre paremiologia catalana que vaig impartir a Can Figarot el passat 29 de novembre de 2009.

La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

Llibres - 13 ─ Sadurní-Serra (2009): Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda

2010-01-30T09:47:48+00:00

Sadurní Hill, M. Teresa; Serra Arman, Joan (2009): Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda. Vilafranca del Penedès, Edicions i Propostes Culturals Andana. 143 pàg.

ISBN: 978-84-96995-28-4

Entrada a Library Thing.

Aquest llibre me l'ha fet arribar Edicions i Propostes Culturals Andana, i és una novetat editorial que ha aparegut en el transcurs de l'Any Amades, de commemoració dels 25 anys de la seva mort.

Si dono de menjar als pobres, em diuen que sóc un sant. Però si pregunto per què passen gana i estan tan malament, em diuen que sóc un comunista

2010-01-29T08:55:06+00:00

Autor: Hélder Pessoa Câmara (Fortaleza, 1909 - Recife, 1999), sacerdot brasiler.

Equivalent: Si le doy de comer a los pobres, me dicen que soy un santo. Pero si pregunto por qué los pobres pasan hambre y están tan mal, me dicen que soy un comunista [ES].

Font: Vista a Halón disparado.

Tot allò relacionat amb la tecnologia es converteix, en última instància, en una moda

2010-01-28T21:50:47+00:00

Autor: Greg Papadopoulos, vicepresident de CTO Sun Microsystems.

Equivalent: All technology ultimately becomes a fashion item [EN].

Font: Al blog del CEO de Sun, Jonathan Schwartz, anunciant la conclusió de la compra de Sun per part de l'Oracle.

Nota: Publicada el dia que molta gent parla d'una tauleta.

Agraïments: Donem les gràcies al Xavier Caballé per haver-nos fet arribar aquesta citació.

La inoportunitat –el candor– de les criatures és deliciosa. Si no la tinguessin, aquests petits monstres tindrien ben poc interès

2010-01-28T09:49:54+00:00

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa:
–Mamà, vull fer pipí... –sento que diu un nen a la seva mare, al carrer.

–Indecent... poca-vergonya! Això no es diu... –respon la senyora, engavanyada i avergonyida.

El que en tot cas no es podia negar és que el nen volia fer pipí. La inoportunitat –el candor– de les criatures és deliciosa. Si no la tinguessin, aquests petits monstres tindrien ben poc interès.

Font: Notes disperses (1969). Edicions Destino, 1992, p. 151

L'única cosa pitjor que un lladre de llibres és el germen de la sífilis

2010-01-28T09:49:54+00:00

Autor: Samuel Johnson (Lichfield, Anglaterra, 1709 - Londres, 1784), escriptor i lexicògraf anglès.

Equivalents: The only thing lower than a book thief is a syphilis germ [EN]; La única cosa más baja que un ladrón de libros es el germen de la sífilis [ES].

Font: Vista al blog de Libros y bitios, on expliquen que està escrita sobre la càmera de seguretat de la llibreria Shakespeare and company, a París. I la imatge ho demostra:

Entrevista a El Prat Ràdio, 91.6 FM

2010-01-27T21:52:27+00:00

Aquest matí m'han entrevistat a l'espai d'Internet del programa Planeta Prat, del Prat Ràdio, al 91.6 FM, per parlar sobre el meu perfil 2.0 i la Trobada de les esferes que moderaré a la CDigital 2010 de Granollers aquest dissabte al matí, de 10 a 12 h.

Des dels meus temps de metaeditor a l'Open Directory Project de Dmoz, al meu primer blog, Raons que rimen, que ja va camí del cinquè any, passant per l'entramat de blogs paremiològics, els homenatges a Internet i el meu pas per la Catosfera 2008, moderant el combat bloC/bloG i la participació en l'edició d'enguany.

Francesc Gelabert, que vindrà a la Trobada de les esferes representant Pratencs, es va posar en contacte amb mi perquè poguéssim parlar de tots aquests temes. Gràcies, Francesc! Un plaer. Ens veiem i ens coneixem dissabte a Granollers.

L'home no és l'únic animal que pensa. Però és l'únic que pensa que no és un animal

2010-01-27T06:56:36+00:00

Autora: Cécile Lestienne, periodista francesa, presidenta de l'Association des journalistes scientifiques.

Font: Al pròleg de La plus belle histoire du langage (Ed. Seuil, 2008). En català, La història més bonica del llenguatge (Barcelona: Edicions de 1984, 2009). Trad. d'Anna-Maria Corredor.

Els intel·lectuals no perden mai: si guanya la seva causa, la presideixen; si la seva causa és derrotada, cal que algú els consoli del daltabaix

2010-01-26T15:14:36+00:00

Autor: Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, 1911 - Hospitalet de Llobregat, 1995), advocat i escriptor català.

Citació més llarga: És que els nostres intel·lectuals no tenen remei? És que realment es creuen haver nascut amb la flor al cul? Semblen suposar que algú els va fer la guerra (no prou ben feta, maleïda sigui) —tota aquesta jovenalla convertida en un parrac pollós— perquè ells se la campessin. Els intel·lectuals no perden mai: si guanya la seva causa, la presideixen; si la seva causa és derrotada, cal que algú els consoli del daltabaix. Pobrets. Mai no han pensat que tots aquests esparracats dels camps de concentració hi van posar el coll, a la guerra. I que ells són l'únic orgull legítim del país. Si no han après aquesta lliçó de la derrota, quina lliçó aprendran?

Font: Un de tants. Club Editor, 2009. Vista al bloc L'efecte Jauss 2.0.

Mentre van passant els anys i es va encorbant la figura el rostre, amb els desenganys, se'm torna caricatura

2010-01-26T08:12:18+00:00

Autor: Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968), escriptor català.

Font: Vista a Escrits empordanesos, de Josep Pla. Editorial Destino, 1992, p. 844.

La balena blava és l'animal irracional més gran que existeix

2010-01-26T08:12:17+00:00

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: La ballena azul es el animal irracional más grande que existe [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Nota: Fa entre 23 i 30 m de cap a cua i pot pesar 150 tones. Les femelles són més pesades que els mascles (d'aquí).

Potencialitats de les xarxes socials

2010-01-25T21:14:33+00:00

Actualment parlar de les xarxes socials sembla sinònim de parlar únicament de Facebook i, en menor mesura, de Twitter.

No en sóc pas un defensor a ultrança, d'aquests serveis de web 2.0, però hi mantinc perfils més o menys actius i intento trobar-li el trellat i els avantatges de dedicar-hi un cert temps i abocar-hi possible informació i continguts. Si voleu veure una bona part dels meus perfils públics, us aconsello visitar FriendFeed.

Twitter i Facebook. La veritat és que ambdues són eines senzilles, potents, amb moltes virtuts i molts inconvenients. Privacitat? Dependència? Estafes? ... És possible.

Però m'agrada anar pel món amb una balanceta que m'ajudi a mesurar els pros i els contres de les coses i, ara per ara, en el cas d'aquestes dues eines de les xarxes socials, tenen molt més de pes les oportunitats que ofereixen que les pors a tenir-hi un perfil.

Amb les eines 2.0 perds intimitat (és clar!), però hi guanyes amb accessibilitat i visibilitat. Si el que pretens és que la gent que cerqui el teu perfil (professional, preferentment) et trobi, et cal mantenir perfils actius en aquestes xarxes.

I les possibilitats que ofereixen són il·limitades. O, si més no, hi ha encara molt camp per córrer. Avui només us posaré alguns exemples al Twitter.

Twitter és una eina social de microblogging. En altres paraules: missatges SMS a través de l'ordinador en un canal on tu tens uns seguidors (followers) i tu segueixes els comptes de determinades persones o mitjans (following).

Què es pot dir en 140 caràcters? Doncs moltes coses (els qui l'useu, ajudeu-me a ampliar-ne la llista):

Pots compartir enllaços
Pots compartir notícies
Pots avisar d'actualitzacions als blogs
Pots retransmetre actes d'actualitat en directe
Pots fer preguntes i demanar ajuda
Pots oferir informacions
Pots imaginar-te moltes més coses per fer

Tot amb immediatesa i en comunicació compartida.

Sense anar més lluny, @gamoia, la vígilia de la cloenda de l'Any Amades va proposar des d'un fil del fòrum de LibraryThing (un altre servei 2.0, per compartir biblioteques en aquest cas) que podíem compartir refranys i dites al Twitter, sota el Trending topic (fil de moda o de tendències) #amades.

I van començar a aparèixer persones que omplien Twitter de refranys durant unes quantes hores. Mireu-ne un fragment:

I de vegades, moltes tasques es poden automatitzar, perquè actualitzin el teu compte de manera automàtica. Així, sembla que estiguis fent molta feina, quan resulta que tot està programat i enllaçat.

Mireu-vos-ho amb bons ulls i plantegeu dubtes als comentaris i en parlem. O directament a Twitter. Ens hi veiem!

La llei és feta simplement i única per a l'explotació dels qui no poden entrendre-la o, per pura necessitat, no poden obeir-la

2010-01-25T09:54:34+00:00

Autor: Bertolt Brecht (Eugen Berthold Friedrich Brecht) (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín, 14 d'agost de 1956), dramaturg i poeta alemany.

Font: Vista a L'Òpera dels Tres Rals (1928).

Agraïments: Volem donar les gràcies al Max que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Ser com una fura

2010-01-25T07:23:24+00:00

Parèmia: Ser com una fura.

Origen: La fura és un animal carnivor, petit, de cos llarg i flexible, de pèl gris, que els caçadors criaven per a introduir dins els caus dels conills i obligar-los a sortir-ne, modalitat de caça actualment prohibida per la llei.

Explicació: En sentit figurat s'utilitza aquesta expressió per denominar una persona que pertot arreu es fica i que tot ho esbrina.

Localització: L'Aljub recull, sobretot, dites i parèmies pròpies de Cambrils.

Font: Vista a l'apartat sobre dites del 2001 del web de l'Anjub, el Grup de Recerca de Cultura Tradicional i Popular de Cambrils.

Bonafè (2009): Paremiologia del calendari

2010-01-28T21:50:43+00:00

Fitxa

Autor: Bonafè i Barceló, Francesc

Títol: Paremiologia del calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys)

Any: 2009

Codi: Bonafè (2009)

ISBN: 98-84-92703-34-0

Editorial: Edicions Documenta Balear (Palma). És una iniciativa de l'Institut d'Estudis Baleàrics

Edició: Primera

Pàgines: 270

Ítems:

Presentació: Felip Munar i Munar (Professor de cultura popular catalana a la Universitat de les Illes Balears)

Pròleg: Miguel Ferrer Flórez (Catedràtic d'Història d'institucions industrials i econòmiques)

Biografia de l'autor

Francesc Bonafè i Barceló (Biniamar, 1908 - Palma, 1994)

Com diu Miguel Ferrer al pròleg, «l'observador acurat de totes les manifestacions de la vida i dels costums acumulà una quantitat ingent de coneixements que li servien per a nodrid la seva personalitat de poeta i així penetrar el sentit de la vida i la tasca d'entendre tot l'entorn de la seva pròpia vivència».

Poeta, glossador, recopilador, fa aquarel·les... És una figura amb una preocupació estètica per l'entorn.

Neix el dissabte dia 30 de novembre de 1908, d'un matrimoni que tingué cinc fills i dues filles.
L’any 1925 entrà en a congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, en la qual professà el 1927 per ordenar-se de prevere l’any 1934. Tot i que estigué destinat a diverses comunitats del mateix orde. a l’Illa, residí durant 27 anys al convent de Sóller, on desenvolupant tot aquest temps una important tasca pedagògica. Va estudiar filosofia i teologia.

Després d'una llarga malaltia, va morir el dissabte dia 5 de juny de 1994.

Entre d'altres obres, també va fer la traducció del Càntic dels Càntics.

El contingut de Vol d'orenetes és la recopilació de prop de 2.700 refranys, unes 500 gloses i una seixantena de villancets.

Va destacar sobretot per la seva faceta com a botànic i la seva obra Flora de Mallorca (1977-1980), de quatre toms i amb més de 1.225 fotografies, 1.580 espècies i un centenar d'endemismes, una aportació inestimable a la botànica popular.

També és autor del Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (4 volums) que encara resta inèdita.

Per trobar més dades de Francesc Bonafè, hi ha una biografia del pare Sebastià Rosselló (1997): Esbós biogràfic del Pare Francesc Bonafè, publicat per l'Ajuntament de Selva.

Guillem Villalonga i Jaume

És el fill d'una cosina del pare Francesc Bonafè. Com diu també Miguel Ferrer al pròleg: «home de vertadera vocació pedagògica, ha sabut adaptar a la mentalitat dels infants, a través d'una autèntica paremiologia pràctica. Amb gran habilitat ha reunit el significat de costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses populars i refranys de tota la vida de les passades generacions, que, mitjançant, l'experiència de la vida, acumularen i guardaren tot el que constitueix la vida dels avantpassats, sense oblidar les referències geogràfiques locals, les quals d'aquesta forma guardades, no perden el sentit i la seva raó d'ésser»

Altres obres del mateix autor

1977-80 - Flora de Mallorca (4 volums)
1981 - Vols d'orenetes. Taller gràfic Ramon
1989 - Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (4 volums)

Crítica

L'obra és una recopilació i reordenació de materials que fa Guillem Villalonga dels materials que va recollir el pare Francesc Bonafè i Barceló, convertint-ho en una paremiologia del calendari, amb la ressenya de festivitats dins el curs anual. Per tant, es pot entendre com una transcripció reordenada del Vol d'orenetes.

Es tracta d'un calendari folklòric amb propostes didàctiques per a l'educació infantil, primària i secundària.

L'obra abasta tres cicles fonamentals de la vida:

l'any segons el calendari, que explica les realitats de la vida durant el transcurs de l'any, les festes i celebracions que tenen lloc durant l'any, amb especial referència a Lluc;
les feines del camp, centrat en la vida del camp, que durant molt de temps ha estat el centre gairebé únic de la vida del poble: sembrar, segar, batre, el figueral i l'oliva;
la meteorologia, particularment, l'aspecte microclimàtic, recordat en refranys i dites populars.

Destaco que la bibliografia, força completa, de l'autor està subdivida en 3 apartats:

Bibliografia general (en paper)
Bibliografia de la proposta didàctica (en paper)
Enllaços a pàgines web. M'honora veure que dels 9 enllaços sobre refranys, 5 són blogs meus (cal canviar l'adreça de la paremiologia didàctica, que ara és http://paremiologia.blogspot.com i no pas l'adreça de Cultura 21) i també el recull de dites i frases fetes que mantenia a Dmoz, el directori d'adreces d'internet mantingut per editors voluntaris d'arreu del món.

El citen com a bibliografia utilitzada

L'any 2008 va tenir un cert ressò el centenari del naixement del pare Bonafè i es poden trobar alguns articles en la premsa que en parlen:

Lluc García - dBalears - 9-11-2008 - El mestre botànic.
Amb 'P' de Pòrtula - 18-5-2009 - El centenari d'un naturalista mallorquí.

Llibres - 12 ─ Sem Tob de Carrión (1998): Proverbios morales

2010-01-24T16:36:50+00:00

Sem Tob de Carrión (1998): Proverbios morales. Ediciones Cátedra, Madrid, 1998. Col·lecció «Letras hispánicas», núm. 448. 306 pàg.

ISBN: 84-376-1640-9

Entrada a Library Thing.