PAREMIOSFERA

Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus

2009-08-11T21:25:21+00:00

Variants i sinònims: Treure-s'ho del cap i posar-s'ho als peus (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Esa, don Vasco, rapáosla del casco [ES] (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Una cosa va per l'altra

2009-08-11T21:25:21+00:00

Variants i sinònims: Una cosa va per l'altra (BALBASTRE 1977).

Equivalents: ¡Váyase lo uno por lo otro! [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Una de freda i una de calenta

2009-08-11T21:25:21+00:00

Variants i sinònims: Una de freda i una de calenta (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Una de cal y otra de arena [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Lluna

2009-07-21T00:37:57+00:00

A can Betes, les crispetes; a can Coll, el flabiol, a can Quartaler, la lluna, i a can paperina, el sol
A Can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau hi ha la flor de Catalunya
A can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau les prendes de Catalunya
A Carreu, els gossos empaitaven la lluna pensant que era un pa
A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
A Riudoms, sac, sanalla i bona lluna
A Torelló (Sant Feliu de Torelló), pescallunes
Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins
Aigua i lluna, temps d'oliveres
Això és demanar la lluna en un cove
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
Amb mirall de lluna
Anar a llunes
Anar de mala lluna
Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
Argentina: la lluna anul·la la nit negra
Arribar a la lluna
Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit
Béns de fortuna muden com la lluna
Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca
Bona anyada, si per Nadal és lluna plena
Bona lluna fa, per anar la cussa darrera el ca
Bona rella en lluna vella
Buscar la lluna en un cove
Buscar la lluna per la bassa
Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
Canviar de lluna
Cara de lluna plena
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran
Caure de la lluna
Cèrcol a la lluna el pastor eixuga
Cèrcol de lluna, no omple llacuna
Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
D'amors, el primer; de llunes, la de gener
De bona lluna
De cara a Cantavella, lluna vella
De cara a Vallibona, lluna nova
De cara de lluna plena
De la lluna de gener, l'amor en prevé
De la lluna de gener, l'amor primer
De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
De la lluna, igual el cinquè que el trentè
De lluna nova, vés-hi amb el cove
De llunàtics, el món n'és ple
De llunes, la de gener, i la d'agost també
De llunes, la de gener, i la d'octubre també
De mala lluna
De Ravener, lluna i mal temps
De tot dilluns val la lluna
Del primer dilluns val la lluna
Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
Demanar la lluna
Demanar la lluna en un cove
Després de la lluna de mel ve la lluna de fel
Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
Dia de cendra, lluna tendra
Dones i lluna cada punt muden
Dur la lluna en un cove
Eclipsar-se la lluna
El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
El cercle del sol mulla el pastor, i el de la lluna l'eixuga
El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol
El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol
El millor femer és la lluna de gener
El millor femer, el de la lluna nova del gener
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
Els abegots del Pinell pesquen la lluna a la bassa; dones de Benifallet pugen a buscar filassa
Els de Torà, acampen la lluna pensant que és un pa
Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
Els vents de fortuna són com la lluna
En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla
En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort
En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
En lluna minvant no sembris ni un gra
En lluna nova, no fiblis la bóta
En lluna plena, talla la llenya
En minvant de lluna no sembris cosa ninguna
Entorna-te'n al llit, que això és la lluna
És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure
Ésser blat de bona lluna
Ésser tallat de bona lluna
Ésser un blat de bona lluna
Ésser un llunàtic
Estar a la lluna [de València]
Estar amb la lluna sobre el forn
Estar de bona lluna
Estar de lluna
Estar de mala lluna
Estar en la lluna
Estrella vora la lluna, tempesta segura
Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat
Fa més hores de sol que de lluna
Fa més resplendor el sol que la lluna
Fer el viatge de la lluna, anar sencer i tornar en quatre bocins
Fer llunes
Fer veure la lluna
Fer-ne com el rotllo de la lluna
Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
Haver caigut de la lluna
Home de bé, és com blat de bona lluna
Home de llunes, home d'engrunes
Home llunàtic no ha fet mai paller
Home nat en lluna fosquejant, al botavant
Home que té llunes, fa de mal tractar
La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella
La bona vella mai mata el porc en lluna vella
La bóta de vi s'enceta en lluna vella
La dona i la lluna, avui serena, demà bruna
La dona llunàtica, o molt osrtosa o molt desgraciada
La foscor de la lluna assenyala pluja
La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
La lluna allumena però no calfa
La lluna amb cèrcol porta vent
La lluna com pinta quinta
La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
La lluna de gener és la més clara de l'any
La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
La lluna de gener la reina del cel és
La lluna de gener, l'amor prevé
La lluna de gener, pariona no té
La lluna de gener, set virtuts té
La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou
La lluna d'octubre, set ne descubre
La lluna en un cove
La lluna és bona per a anar de nits
La lluna és el sol dels lladres
La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
La lluna fa galdufa
La lluna fa llum als lladres
La lluna fa rotllo
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc
La lluna nova mira a Vilanova i la vella a Vistabella
La lluna octobrina, set llunes endevina
La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any
La lluna porta tana
La lluna roja la collita s'emporta
La lluna setembral és la més clara de l'any
La lluna tot s'ho menja
La lluna vella de març, no marxa sense glaç
La lluna vella del dijous, la millor per tallar bosc
La lluna, a la nit i els ous... Del dia
La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol
La lluna, no com pinta, sinó com tèrcia i quinta
La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant
La lluna, si com pinta quinta i si com quinta octava, tal com comença acaba
La lluna: gros òrgan ullal
La mestressa bona mata el porc en lluna nova
La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener
La millor lluna és la fementera
La millor lluna és la lluna negra
La nit de la Cena, la lluna plena
La nit del Sopar, la lluna plena ha d'estar
La primera lluna, tot és dolçura; la lluna segona, maleir la dona
La punta per l'arada en lluna de Nadal vol ser tallada
La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna
La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
Les xiques de la Vila, totes fan xàrcia a la lluna per pagar-se l'aixovar, i no se'n casa ninguna
L'home foll així muda com la lluna
L'home que té llunes fa de mal tractar
L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós
L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
Los pesca-llunes de Torelló
Lladrar a la lluna
Llampant lluna tot llaurant en lluquen uns llauradors que llauren, prop llurs llars, llavors que, lluny del Sol, lluentes llates lluint-ne, en allunyar-se va llençant
Llum de lluna ni eixuga ni madura
Lluna aixecada, mariner ajagut
Lluna ajaguda, mar remoguda
Lluna ajaguda, mariner de peu
Lluna ajaguda, mariner dret
Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
Lluna amagada, hi haurà tronada
Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
Lluna amb banyes, terra mullada
Lluna amb cèrcol porta vent
Lluna amb cèrcol, portadora de vents
Lluna amb corona, aigua dóna
Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
Lluna amb rebosillo, sol dur aigo as cordoncillo
Lluna amb rocle pluja porta
Lluna amb rotlle pluja porta
Lluna amb rotlle, senyal d'aigua
Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós
Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
Lluna apagada, mar esvalotada
Lluna banyuda, forta ploguda
Lluna blanca bon temps canta
Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella
Lluna blanca, bon temps canta
Lluna blanca, cobrellit i manta
Lluna blanca, jornada franca
Lluna blanca, mar en calma
Lluna blanca, samarra i manta
Lluna brillant, bon temps per endavant
Lluna cinquena, lluna fixa
Lluna clara, el mariner descansa
Lluna clara, mar en calma
Lluna coberta tot ho encerta
Lluna coronada, terra mullada
Lluna coronada, vent i ruixada
Lluna creixent
Lluna creixent muda la gent
Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
Lluna creixent, muda la gent
Lluna creixent, part diferent
Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant
Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana
Lluna d'agost, lluna mussolera
Lluna de dimecres i visita de senyor, una cada cent anys n'hi ha prou
Lluna de dimecres, dona barbuda, en cent anys n'hi ha prou amb una
Lluna de gener girada, mar avalotada
Lluna de gener i l'amor primer
Lluna de gener tombada, maror i marinada
Lluna de gener, l'amor primer
Lluna de gener, lluna raïmera
Lluna dimecrera i dona barbuda, de cents anys una
Lluna dimecrera, lluna ventolera
Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)
Lluna dreta, mariner ajagut
Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret
Lluna en estrella, mala consellera
Lluna enroglà, el temps mudarà
Lluna entelada, mar avalotada
Lluna grogosa, aigua abundosa
Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
Lluna lluent al foc un altre sarment
Lluna lluent, fred i vent
Lluna lluent, poc peix i molt vent
Lluna lluent, sequedat o vent
Lluna marinera, aigua al darrera
Lluna marinera, temps variable
Lluna menguant, part consonant
Lluna menguant, part igual
Lluna minvant ne porta infant
Lluna minvant, llinatge semblant
Lluna minvant, part semblant
Lluna morta aigua porta
Lluna morta poc peix porta
Lluna morta, aigua a la porta
Lluna morta, aigua porta
Lluna morta, llevant a la porta
Lluna naixent vermellosa, ventada grossa
Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada
Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma
Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer
Lluna nova en dijous, no val tres sous
Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
Lluna nova en dimecres (o lluna dimecrera) i dona barbuda, de cent anys una
Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
Lluna nova en divendres, lluna de cendres
Lluna nova i brillant, bon temps pel davant
Lluna nova tapada, aigua rajada
Lluna nova tombada, quaranta dies remullada
Lluna nova tronada, quaranta dies mullada
Lluna nova tronada, tota mullada
Lluna nova tumbada, quaranta dies remullada
Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa
Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
Lluna nova voltada, trenta dies mullada
Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella
Lluna nova, cap a Vilanova i lluna vella, cap a la Fatarella
Lluna nova, lluna cucadora
Lluna nova, peix al cove
Lluna nova, vés-hi amb un cove
Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, amb una cistella
Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
Lluna pel gener, l'amor primer
Lluna penjada, mariner de vetlla
Lluna plana, vent o aigua
Lluna plena aigua mena
Lluna plena en dilluns, ventura a munts
Lluna plena en dimecres, boira i tempesta
Lluna plena en dimecres, boira i tempestes
Lluna plena en porta nena
Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
Lluna plena es menja els núvols
Lluna plena la mar remena
Lluna plena poc aire mena
Lluna plena, aigua mena
Lluna plena, serà (o porta) nena
Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella
Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
Lluna roent, secada o vent
Lluna rogent, pluja o vent
Lluna roja d'abril, porta gran perill
Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra
Lluna roja, el vent remou
Lluna roja, gelada forta
Lluna roja, molts vents porta
Lluna roja, peix a la clotja
Lluna roja, ventada boja
Lluna rotglada, pluja o vent
Lluna rotglada, pluja o ventada
Lluna rotja, peix a la clotja
Lluna setembral, la més clara de l'any
Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)
Lluna tacada, bonança assegurada
Lluna tapada, boira o ruixada
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
Lluna tendra
Lluna tombada, bonança assegurada
Lluna va a sortir, marit aquí
Lluna vella, cosa bella
Lluna vella, serà femella
Lluna vella, vent amb ella
Lluna vella, vés-hi amb cistella
Lluna vermella, vent porta ella
Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
Lluna voltada, aigua assegurada
Lluna voltada, de pluja carregada
Lluna voltada, pluja assegurada
Lluna voltada, pluja o ventada
Lluna voltada, terra mullada
Lluna, el vespre a ponent, quart creixent; lluna, el matí a llevant, quart minvant
Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent
Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova
Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
Més clar és el sol que la lluna
Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna
Nadal amb lluna any de fortuna
Nadal amb lluna anyada segura
Nadal amb lluna clara, bona sembrada
Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
Nadal amb lluna ni mill ni blat
Nadal amb lluna plena el bon temps mena
Nadal amb lluna plena, anyada plena
Nadal amb lluna plena, blat a la vela
Nadal amb lluna plena, el bon temps mena
Nadal amb lluna, any de fortuna
Nadal amb lluna, anyada segura
Nadal amb lluna, bona fortuna; i sense lluna, mala fortuna
Nadal amb lluna, clara, bona sembrada
Nadal amb lluna, grossa ventura
Nadal amb lluna, lluent, al foc posa més sarment
Nadal amb lluna, ni mill ni blat
Nadal amb lluna, plena el bon temps mena
Nadal en lluna plena, anyada plena
Nadal sense lluna mala fortuna
Nadal sense lluna, cent (o set) ovelles no fan per una
Nadal sense lluna, de cada cent ovelles n'acampe una
Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una
Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una
Nadal sense lluna, de cent ovelles no n'acampa una
Nadal sense lluna, de cent ovelles, una
Nadal sense lluna, ganader de cent ovelles torna amb una
Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
Nadal sense lluna, mala fortuna
Nadal sense lluna, ni blat ni pastura
Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una
Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles, torna a una
Nadal sense lluna: de cada ovella no se'n campa una
Néixer en bona lluna
Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
Ni creguis a dona alguna perquè muden com la lluna
Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol
No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna
No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat
No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer
No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol
No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una
No hi ha lluna de març sense glaç
No matis el porc en lluna vella
No sol ésser bon any el que es va una lluna enrere
Parlar de la lluna
Passar la lluna de mel
Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
Penja't de lluna, que et salvaràs
Per arrabassar, sa lluna sempre és bona
Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
Per la lluna de gener talla la fusta el fuster
Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig
Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
Per lluna clara, el mes de gener
Per parlar, no cal lluna
Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya
Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar
Pescar la lluna amb un cove
Pintar la lluna en un cove
Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
Plou i fa sol, la lluna pel juliol
Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
Pluja i lluna, collita assegura
Pluja i lluna, oliva segura
Primer és el sol que la lluna
Prometre la lluna en un cove
Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
Quan es sol (o sa lluna) fa era assenyala aigua
Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles
Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret
Quan la lluna canvia en bell del cinc al set, fa saltar les llengües del capell
Quan la lluna canvia en bell, que es posi aviat el barret
Quan la lluna creix la mar creix
Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa
Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura
Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó
Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls
Quan la lluna fa ròdol, aigua vol
Quan la lluna fa rodona, aigua dóna
Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent
Quan la lluna mira a ponent, quart creixent
Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
Quan la lluna neix la mar creix
Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya
Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta
Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell
Quan la lluna va a sortir, maror a desdir
Quan li assenyales la lluna el neci et mira el dit
Quan minva la lluna no facis cosa ninguna
Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna
Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una
Quan Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una
Quan sa lluna fa era assenyala aigua
Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
Quedar-se a la lluna de València
Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna
Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna
Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any
Qui sembra en lluna nova, poc gra i palla bella
Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va de lluna i en torna de sol
Quina lluna fa tan clara, ojalà que no la fes! Totes les xiques boniques s'enduen els forasters
Res no és nat, qui vint-i-una llunes no hagin passat
Rodona a la lluna, arriba la pluja
Rogle de lluna, de cent voltes una plou
Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat
Rotllo gros a la lluna, pluja segura
Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una
Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
Sa lluna de blau i blanc té més vestits que Sa Sang
Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
Sense lloques no hi hauria llunes
Ser a la lluna
Ser a la lluna de València
Ser bèstia com la lluna
Ser blat de bona lluna
Ser la lluna
Ser nat de lluna
Ser un llunàtic
Ser una lluna mussolera
Serà plujós un girant (de lluna) si comença a ploure endavant
S'ha de tallar en lluna nova la fusta dels arbres que no perden la fulla
S'ha de tallar en lluna vella la fusta dels arbres que perden la fulla
Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps
Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol
Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut
Si es forma a la lluna, plourà, si és al sol, farà vent (l'ull de perdigot)
Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja
Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta
Si la lluna fa galdufa, llevant segur
Si la lluna mira a llevant, quart minvant, si a ponent, quart creixent
Si la lluna mira endavant, quart minvant, i si mira a Ponent, quart creixent
Si la lluna surt tapada forta ventada
Si la lluna té un baverol, demà no veuràs el sol
Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar
Si la lluna va en creixent, el part és diferent
Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar
Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
Si per Nadal fa lluna plena, i clara, posa al llit una altra flassada
Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana
Si sa lluna jeu, mariner en peu
Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol
Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencaràs
Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener
Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
Si vols prunes, no miros llunes
Si vols sebre quan serà | es ple, i no t'erraràs | quan es sol pondre veuràs | que sa lluna sortirà
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
Somniar la lluna
Sort, dones i fortuna muden com la lluna
Suc de lluna, tascó i porró fan el bon segador
Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
Tallada de lluna nova, la fusta aviat es corca
Tallat de bona lluna
Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna
Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna
Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna
Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna
Temps, vent, senyor, dones i fortuna, donen voltes con la lluna
Tenir cara de lluna plena
Tenir el cap a la lluna de València
Tenir llunes
Tenir mal de lluna
Tenir mala lluna
Tirar pedrades a la lluna
Torna-te'n al llit que això és la lluna
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
Val més anar en claror de sol que de lluna
Venir de la lluna
Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
Vent de proa i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca
Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor
Veure la lluna en un cove
Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
Viure a la lluna
Voler agafar la lluna amb les dents
Voler agafar la lluna amb un cove
Voler fer veure la lluna en un cove
Voler la lluna en un cove
Voler mossegar la lluna amb les dents

Festa

2009-07-17T15:37:51+00:00

A darrera una festa major, aigua escaldada
A Esplugues, la festa major dels cargolins
A festes el convides!
A fires i festes, amb ases i mullers alienes
A la bona festa, fes-li vespra
A la festa de la Seu, s'hi acut de tot arreu
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A la Festa Major de Tor, el que se la fa se la menja
A la Pobla fan les festes, de Fredes baixen fadrins, amb uns garrots com lo braç i uns polls com a g
A l'agost, festes per tot
A les festes treballar és perdre i no guanyar
A Pardines per la festa major treuen les teranyines
A Santa Clara fan festa
A una part repiquen i a l'altra fan festa
A Vicfred sempre fan coses: fan el Roser sense roses i la festa major quan els ve la intenció
Acabar la festa en pau
Acabats els doblers, s'acaba la festa
Ai festa!
Ai, Mare de Déu, quan seran tres festes arreu!
Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
Aigualir la festa
Alabat sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra
Algun dia serà la festa del meu sant
Algun dia serà la festa del nostre lloc
Alguna en deu voler qui et fa festes i no te'n solia fer
Allà on ets (és), fas (fa) sa festa
Amb dones i bèsties no vagis a festes
Anar de festa en festa
Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal
Aprés la festa, el goig ne resta
Arc de sant Martí (o banya de cabra) es capvespre, vés demà on fas (o on fan) festa
Arc de sant Martí es capvespre, demà estarem de festa
Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
Arc de sant Martí si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa
Arc de sant Martí si surt es matí, fe ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa (o treu es cap a sa finestra)
Avarques per a treballar, les festes a coixejar
Avui fos i demà festa!
Baldament demà fos festa i demà passat plogués i l'altre també fos festa, que així mai faríem res
Banya de cabra as capvespre, d'aigo en farem festa
Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia
Bona brasa i bon tió. Bones festes que Déu nos do
Cada dia no és [pas] festa
Cada dia no és festa major
Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
Calçada en dimecres, pluja abans de festes
Cara de festa
Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més en més, tots els dies fossen festes, la Quaresma mai vingués
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria: «Noia, porta'm el porró!»
Celebrar festivitat de bodes sordes
Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa
De festa en festa, com els dolçainers
De la festa, la vespra
Del que sobre se'n fa festa
Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
Després de festa, la gent bèstia
Després de festa, pesta
Després de la festa major, gran tristor
Després de la festa, el boig resta
Després de la festa, el goig ne resta
Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
Després d'una festa major, pa sucat amb oli
Déu ens guardi de dona gata, que al davant fa festes i al darrera esgarrapa
Déu ens guardi de la gata que davant fa festes i darrera esgarrapa
Dia de festa, dejuni de bèstia
Dia de festa, dia de pesta
Dia de festa, fam, mal i pesta
Dimarts i dimecres, festes solemnes
Dimarts, mitja festa
Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
Ditxosos els Tonis, que fan la festa al gener
Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu
Donzella honesta, fer feina ho té per festa
D'un petit sant fan una gran festa
El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
El dijous, festa pels bous
El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
El mes de desembre, el mes de les festes
El més xic paga la festa
El que resta fa la festa
El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
Els carrers de Gràcia, per la festa major, sempre reben del cel la benedicció
Els divendres el moixó està de festa major
Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
Em fas més festes que no solies? O m'has enganyat o enganyar-me volies
En bodes i festes, mal va per les bèsties (o mal els va a les bèsties)
En dones i en bèsties, no vagis amb festes
En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
En la festa dels pallerets, el que no està no s'encontra
En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins
Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan
Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots es sabaters fan festa, per por de punyir-se un dit
Esguerrar la festa
Està tant de festa que no veu l'altar
Estar de festa
Estar de festes
Fadrina que s'afaita al vespre, o es putifeina o a l'endemà és festa
Fer festes (a algú)
Fer festes a santa mandra
Fer la festa de sant Corneli
Fer la festa en pau
Fer la festa per sant Pere regalat
Festa de foc, no la vegis mai de prop
Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
Festa de vila, tanca la porta i fila
Festa en dijous, setmana esguerrada
Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
Festa sense menjar festa no fa
Festa sense menjar, fa de mal passar
Festa sense mesclet, dolçaina i tabalet, no és festa
Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual
Festa traslladada, festa esguerrada
Festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
Festes em fas? Enganyar-me vols
Festes li fa i no s'hi casarà
Festes manresanes, focs i campanes
Festes me fas; no me'n solies fer: o m'has enganyat o m'has de menester
Festes me'n fas, i no me'n sols fer? O em vols trair o m'has menester
Festes passades, coques menjades
Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
Festes, ni per a persones ni per a bèsties
Fotre's una festa
Gallina i moltó, olla de festa major
Guarda't d'aire infestat i de portar el vestit mullat
I tinguem la festa en pau
Ja serà festa en el meu carrer
Ja s'han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s'han quedat Sant Pasqual morant el raval
La bona festa comença la vespra
La dona honesta treballant fa festa
La dona honesta, sesta a casa i no va a la festa
La donzella honesta, el fer feina ho té per festa
La fada Flora fa una festa amb farina fina
La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia
La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no
La festa del Rat Penat, la bossa buida i el cul banyat
La festa major de Tort, el qui la fa, la menja
La festa, un mateix se la fa
La Mare de Déu d'agost és diada assenyalada; a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
La mort de l'ase és la festa dels cans
La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel
La nit de Nadal és festa major dels estels
La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel
La pilota, fa festa
L'endemà de la festa, festa altra vegada
Les bones festes comencen a (o per) la vigília
Les festes de Nadal se passen al fumeral
Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar
Les festes has de guardar i tos pares ben honrar
Les festes majors al ventre fan dolors
Les festes majors al ventrell porten dolors
Les festes majors causen dolors
Les festes majors conserven al ventre dolors
Les festes majors les fan els forasters
Les festes majors, porten al ventre dolors
Les festes per a algú són pestes
Les festes per a molts són pestes
Les festes, per molts son pestes
Les festes, per on passen; el Nadal, a casa
L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
Lo més xic paga la festa
Lo que resta, fa sa festa
Mai em feies festes i ara me'n fas?: Ja m'has fotut o em fotràs
Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de Sant Cristòfol
Més pugen les campanes que la festa
Més val una festa que dos diumenges
Mort d'ase, festa de cans
Nadal en dilluns, festes a munts
Nadal en dilluns, les festes amunt
Nadal en dimarts, festes a grapats
Nadal en diumenge, totes les festes es menja
Nadal en divendres, festa grossa
Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
Ni els nens ni les bèsties volen festes
Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
No deixis anar el ruc ni la dona a festes, perquè et quedaràs sense dona i sense bèstia
No és bona festa la que no comença dissabte al vespre
No és el mateix fes-te fotre que fotre festa
No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
No estar per festes
No hi ha festa ni festeta que no hi sigui donya Pepa
No hi ha festa que no torni
No hi ha festa sense drac
No hi ha festa sense vi
No hi ha festa sense vigília
No l'havien avesada a festes
No li facis festes a animal que no coneguis
No n'hi ha més de festes
No saber (o no adonar-se) de què va la festa
Pagar al festa
Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
Passada la festa es muda la bèstia
Pel gandul, tots els dies són festa
Pel maig, festes a raig
Pel maig, festes a raig i guarda la filosa al fumeral
Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar
Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
Per Corpus, festa i ginesta
Per fer una festa, no et rompis sa testa
Per la Candelera, festes enrere
Per la comunió, festa grossa
Per la donzella honesta, fer quelcom és una festa
Per la festa anyal, cada ovella a son corral
Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
Per la festa del Roser tot fruit ve
Per la festa del Roser tot ve
Per la tardor no feu festa major
Per l'Ascensió, que Claret fa la festa major, menjarem mel i mató
Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir
Per les festes eixissen los culs per les finestres
Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer
Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
Per sant Ermengol, festa si Déu vol
Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta l'uva, i per festes d'agost ja està madura
Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima a l'Escala
Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan
Per una festa, no et rompis la testa
Per xic mal, fer grossa festa
Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
Porta la pasta i la fusta a la festa de la Floresta
'Post festum, pestum, et post plurima festa, plurima pesta'
Puix l'ase és mort, toquem a festa
Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
Quan facen la festa en el meu carrer, tots ballarem
Quan la dona et fa festes, mira per la bossa
Quan la dona us fa grans festes, mireu bé per vós mateix
Quan les campanes repiquen, senyal de festa
Quan Sant pere campanege festa va o festa voltege
Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
Qui a festa major va, hostes va a buscar
Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar
Qui a festes va, forasters va a buscar
Qui bé vol treballar, el dia de festa deu descansar
Qui deixa la bèstia i deixa anar la dona a festa, al cap de l'any queda cornut i sense bèstia
Qui deixa lo parell y l'animal y deixa anar la dona a festas, se queda cornut y sense bestias
Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li doleixen els queixals
Qui destorba festa se romp la testa
Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat
Qui diumenge no fa festa no té gaire bona testa
Qui el dia de diari va llunet lo dia de festa va pudent
Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
Qui és afectat de ballar, de festa en festa va
Qui et fa festes i no te'n solia fer, o et traeix o t'ha de menester
Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
Qui festaja la casada, la vida porta esposada
Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester
Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
Qui no fa festa per Nadal, persona que molt poc val
Qui no té la vespra no té la festa
Qui no té vespra no té festa
Qui no treballa en tota la setmana, treballa en dia de festa
Qui santifica les festes ha de fer coses honestes
Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa
Qui tots els dies fa festa no té un diumenge en tot l'any
Qui treballa á les festes, sempre será pobre
Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
Qui va a festes amostre el cul per les finestres
Qui viu, veu totes les festes de l'any
Salar la festa
Sant Benet i Sant Bernat, festa major del Tallat
Sant Bernat i Sant Benet, festa major de Poblet
Sant Joan, de les festes va al davant
Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere
Sant Julià totes les festes va engegar
Sant Llorenç, festa i dejuni
Sant Matias totes les festes avia
Sant Nicolau, obre les festes amb clau
Sant Nin i sant Non, pebrots i tomàquets, la festa dels hortolans
Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que li va quedar al darrere
Sant Pere pescador, festa major
Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents
Sant Sebastià totes les festes deixà passar, menys la Candelera, que li va al darrere
Sant Sebastià, totes les festes deixa passar, menys la de Sant Vicens, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que li va al darrera
Sant Sebastià, totes les festes es va emportar
Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
Santa Creu, porta les festes arreu
Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: -Primer vull ésser jo
Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia
Santa Llúcia, a La Bisbal, dotze dies per Nadal.
S’arc de sant Martí si surt as matí, fe ton camí; si surt as capvespre no vages a festa
Segons el sant, el cant (o la festa)
Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
Semblar la festa major de Marrampinyo
Sempre les festes matjors, al ventrell causen dolors
Sempre les festes millors causen al ventre dolors
Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni és festa, ni és res
Ser la reina de la festa
S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria
Si l'arc de sant Martí surt as matí, fes ton camí; si surt as capvespre, no vagis a festa
Si Nadal cau en dilluns festes a munts
Si plou per Pasqua, plorà per totes les festes assenyalades
Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes
Si te pique el nas, festa a la plaça
Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major
Sis dies de feina mal pagada i un dia de festa a la setmana
Sis dies hi ha a la setmana per treballar, si no n'hi ha cap de festa
Tenir la festa en pau
Tenir les festes a sobre
Tinguem la festa en pau!
Tocar totes les campanes a festa
Toqueu a festa que l'ase és mort
Tots els sis dies de la setmana són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa entremig
Tots los dies no són festa
Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
Una bona festa comença la vigília
Una bona festa es comença la vespra
Una cosa és fotre festa i una altra fes-te fotre
Una festa sempre ve bé
Val més una festa que dos diumenges
Valdre més l'amaniment que la festa
Valtres de Cervera, que gran festa en feu per lo Sant Misteri de la Vera Creu. On l'haveu perdut? On l'haveu deixat?
Vestit nou, senyal de festa

Foc

2009-11-23T18:25:44+00:00

A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
A foc i casament hi va tota la gent
A foc, rei i religió, no els hi posis condició
A la mà de llop sempre hi ha foc
A la vora del foc
A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu
A la vora del riu no t'hi facis el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no
A l'abril amanix llenya i foguerill
A les Avellanes, foc i flames
A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc
A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol
A on hi ha estat foc, sempre hi queda algun caliu
A on no hi ha foc, no pot cremar
A on se fa foc, ix fum
A Pasqua el joc i a Nadal el foc
A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
A poc a poc s'encén el foc
A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre
A prop del foc, no hi facis cap joc
A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa
A sang i (a) foc
A tu ningú et busca la boca per un foguer
A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire
Abrandar el foc (de la discòrdia)
Acabar d'encendre el foc
Afegir (més) llenya al foc
Ai! Foc a la còfia...!
Aigua davant i vent darrrera i foc als peus
Aigua de lluny no apaga el foc de damunt
Aigua i foc no es neguen a ningú
Aigua i foc, fes-los lloc
Aigua, molí i foc, no juguen més que a un joc
Així com l'aigua apaga el foc, així almoina apaga el pecat
Això fóra apagar el foc amb oli
Això són contes de la vora del foc
Al colgar el foc cada vetlla amb la cendra, cal fer-li amb la pala una creu
Al crit de: Foc calat!
Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta
Al foc no hi tiris sal, que et surtirà mal
Al fum, a l'aigua i al foc, tothom els fa lloc
Al vell, foc amb ell
Alimentar el foc
Alto el foc
Allà és el foc, on ix el fum
Allà on hi ha foc surt fum
Allà on hi ha foc, hi ha fum
Allà on s'hi fa el foc, que es pagui l'escot
Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc
Amb aigua calda apaga hom el foc encès
Amb armes, dones i foc, no hi busquis joc
Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs
Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs
Amb escuses de cercar foc vinc a veure't Caterina
Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc
Amb les dones i [amb] el foc, no hi vulguis joc
Amb totàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc
Anar a apagar foc
Anar amb el foc a la cua
Anar amb històries a la vora del foc
Anar o venir de cercar foc
Arbre que no dóna, al foc para
Arbre que no dóna, aviat al foc
Arròs i beguda, foc de brasa
Arròs i bugada, foc de brasa
Art de foc, art de badoc
Atiar el foc
Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
Baralles de canalla, foc de palla
Bé cerca cell a qui tany, així com fa l'aigua el foc baix
Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc
Bon foc fa bon coc
Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc
Botar foc
Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants
Cada u atraca (o cou) sa pinxa en es seu foc
Cada u atraca es foc a sa seua pinxa
Cadascú es tira el foc cap a la seva arengada
Cagar-se el gat en el foguer
Calar foc
Calar-se-li foc a algú
Calent com un foc
Calor d'hivern, foc de la llar
Car com el (o un) foc
Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima
Casa sense foc, cos sense ànima
Castanya sencera al foc peta
Caure del foc a les brases
Caure en el foc i no cremar-se
Coent com un foc
Com defallirà la llenya, llavors s'apagarà el foc
Com el tupí d'en Boixeda, que el posava una hora lluny del foc
Com la Sardineta de Balnes, que per fugir del foc va caure a les brases
Com la Ventafocs, que era princesa i anava vestida de pellingots
Com més a prop és el foc, més escalfa
Com si un foc n'hagués passat
Compta i tira les busques al foc
Contes a la vora del foc
Cosa de vellesa, bon foc en ella
Costum fa veure foc el que és fum
Covar davall, davall, com el foc de santa Quitèria
Cuit o cru, el foc ho ha fet
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots
De foc te'n guardaràs; de la justícia, no podràs
De la dona, de la mar i del foc, no te'n fiïs molt ni poc
De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets
De poca brasa neix gran foc
De poca brasa, certament, ne ve gran foc i molt ardent
De sastres i sabaters, una foguera se'n fes
Del foc a les brases
Del foc, de la dona i del mar, t'has de guardar
Del joc, en ve el foc
D’Espot, Déu et lliuri de fam i de foc
Déu ens guard de foc i de gent de Sort
Dir foc i flama d'algú
Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
Dona guapa i arma de foc no són per nós (o no vagin per vós, o jo no les toc)
Dona i estopa, vora del foc són perilloses
Dona i foc aviat troben sortida
Dona, foc i mar són tres mals
Donar foc
Dones, foc i cassoles, pertot arreu se'n troben
Dones, foc i mar són tres mals
Dones, vi i foc: són la perdició dels homes
Dos promesos en el mateix lloc són estopa vora el foc
D'una espira, un gran foc
D'una petita guspira s'abranda gran foguera
Eixir del foc i (o per) caure a les brases
El bé amorta el mal així com fa l'aigua al foc
El bon foc fa bon coc
El foc a l'hivern és el millor aliment
El foc ablaneix el ferro
El foc ajuda el coc
El foc de Cap d'Any no fa cap dany
El foc de casa calfa i no crema
El foc de casa no crema
El foc de casa refreda
El foc de l'hivern és mig aliment
El foc de palla, l'home de diners i d'aigua la mar, mai tips els veuràs
El foc de Sant Telm assenyala bon temps
El foc deixa cendra i caliu, i patades la perdiu
El foc és mitja vida
El foc és mitja vida i el pa és tota
El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
El foc i el llit són un maridó de la fam
El foc i la dona, a coces s'adoba
El foc lluny dels tions i les dones dels barons
El foc no s'apaga amb benzina
El foc no té cap perllonga
El foc no té terme en sa creixença
El foc somort és més perillós que l'altre
El foc té deturador (o aturador), que l'aigua, no
El foc té mala bravada
El foc té senyor, però l'aigua no té aturador
El foc té senyor, que l'aigua, no
El foc tot ho purifica
El foc, a l'hivern, és mig aliment
El foc, el betlem i la mar sempre tenen què mirar
El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar
El foc, la mar i la dona mai et diran prou
El foc, l'aigua i la sal no es poden negar a ningú
El foc, lluny dels tions, i les donzelles, dels barons
El foc, per més que s'apagui, sempre hi surt fum
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
El joc crema més que el foc
El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc
El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc
El jugar amb foc sol tenir mals resultats
El que s'ofega s'agafa en una barra de foc
El qui està a prop del foc, se crema
El tupí d'en Boixeda, que el tenia una hora lluny del foc
El vent fort apaga el foc, però encara l'encén si és fluix el vent
Els béns del nebot se'ls menja el foc
Els focs de Sant Elm, el mariner tem
Els focs de sant Pere salta'ls pel darrera
Els focs de sant Pere se salten pel darrera, i els de sant Joan se salten per davant
Els que s'escalfen al foc també han de pagar la llenya
En casa del bo, el roí prop del foc
En el foc la plata és provada i en el gresol, l'or quilats alcança
En el foc se prova l'or, i en les penes, el cor
En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
En Ferran, ferrer, feia foc i fum ferrant ferro fort
En llaurar i fer foc coneixeràs qui no és badoc
En març, mai surt la vella de la vora del foc
En tirant el foc a l'aigua, prest s'apaga
En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc
Encendre el foc
Enemistat entre parents és així com metre foc en joncs
Enveja les bones obres així com fa el foc a la llenya
Era... com la madona de son Bono, que calà foc en el rostoll
Espavilar el foc
Espera't un poc, que tinc els pimentons al foc
Ésser car com el foc
Ésser com el rector de Sant Marçal que pega foc a sa paissa perquè parlassen d'ell
Ésser foc d'encenalls
Ésser un foc de palla
Estar el gat en el foguer
Estar entre dos focs
Estar fet foc i flama
Estudiant de foc i de sol no val un caragol
Explicar contes de la vora del foc
Fer foc nou
Fer traure foc
Fer-lo sufocar
Fer-se treure les castanyes del foc
Fer-se treure les castanyes del foc per un altre
Fes foc, però no fum
Festa de foc, no la vegis mai de prop
Festes manresanes, focs i campanes
Ficar foc
Ficaria foc en una bassa
Ficar-se en un cèrcol de foc
Filosa i fus, mal foc us cremi; no hi ha fusta que tant em pesi
Foc a la barraca!
Foc a la cua del llop
Foc a la nalla, foc a la palla, foc al paller, foc a la cua del Pujaner
Foc al bosc? Treu-t'ho del cap
Foc amagat que no es veu
Foc amb foc es mata
Foc amic
Foc colgat, crema més que el destapat
Foc d'alzina, foc de fadrina (o de padrina)
Foc d'argelaga és un foc real, però acabada la xera res no val
Foc d'argelaga, foc de rialla
Foc d'argelaga, foc real: la calentura poc ne dura i la cendra poc ne val
Foc davant i foc darrere és vida entera
Foc de borrumballes, foc de rialles
Foc de canya, foc de banya
Foc de canyes porta banyes
Foc de canyes, foc de banyes
Foc de canyes, foc de migranyes
Foc de casa no crema
Foc de casa reial lluu més que ningun altre
Foc de fadrina, foc de feixina
Foc de fadrina, llenya d'alzina
Foc de figuera, foc de quimera
Foc de palla pot cremar la casa
Foc de palla, foc de canalla
Foc de rama, foc de flama
Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment
Foc de Sant Joan, passa-li al davant; foc de Sant pere, passa-li darrere
Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any!
Foc de sarment, foc ardent
Foc de sarment, foc d'infern
Foc de sarments, foc de turments
Foc d'encenalls
Foc d'oliver, foc de cavaller
Foc d'un dia no crema casa
Foc en ells, que són pocs i fugen
Foc és mitja vida
Foc follet
Foc follet a la vora, la mort a la porta
Foc foquet, fes una camiseta pel Jesuset
Foc i argent fan deturar la gent
Foc i foc i la fava dura
Foc i fum, i que repiquin!
Foc i muller, del mateix carrer
Foc mata foc
Foc nou
Foc secret, el fum el descobre
Foc!
Foc, menjar i beguda, imprescindibles per a la vida
Foguers de fang i pallús per coure el dinar en un dir Jesús
Fort com un raio de foc
Fotre foc
Fugir del foc i (o per) caure a les brases
Fugiu de les dones com d'arma de foc (o com de mala serpent)
Fuig de mala companyia, que és pitjor que foc o tinya
Fum sense foc dura molt poc
Gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc
Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc
Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner
Guardeu-vos del foc i de la gent d'Espot
Ha sortit del bosc aquell que hi fica foc
Haver-hi (un) foc de sant Antoni
Haver-hi foc a la bombarda
Haver-hi poc de sa llana an es foc
Haver-hi un foc d'el Toro
Haver-n'hi més que un foc no cremaria
Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc
Haver-n'hi per tirar el barret al foc i deixar-lo cremar
Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
Hi ha foc? -Ni llum tampoc
Hi posaria les mans al foc
Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc
Ira de senyor i de poble avalot són pitjor que foc
Joc de foc és joc de boig
Joc de focs, joc de boigs
Jugar amb (el) foc
La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot
La boca fa foc
La borra a prop del foc s'encén
La brasa del foc, baix la cendra crema
La cera al costat del foc s'escalfa
La llesta d'en Pinyoc, que amb el cul bufava el foc
La pòlvora, la dona i l'estopa, prop del foc són un perill
La sogra, mal foc la coga
La Ventafocs
L'absència és un mal que apaga el foc xic i aviva el gran
L'aigua apaga el foc
L'aigua i el foc no juguen més que a un joc
L'aigua i el foc només juguen a un joc
L'amor crema més que cent focs
L'amor és foc i la dona estopa
L'amor és foc que no fa bullir l'olla
L'amor és foc que no l'aprofita el cos
L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa
L'amor, com el foc, mai no pot estar amagat
L'amor, el foc i el tossir no es poden escondir
L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo
L'avellana al foc, tant la pot el foc tocar fins que estufa
Les armes de foc, el diable les carrega
Les armes de foc, el diable les para i el diable les dispara
Les dones com les paelles: o penjades o al foc
Les dones de Cerdanyola saben molt i saben poc, amb el peu escuren l'olla i amb el cul bufen el foc
Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum
Les flames del foc de Sant Pere cremen el mal de quimera
Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc
L'esquena al foc i el ventre a taula
L'estopa, prop del foc, s'encén
L'hivern és bo per fer foc i cendra
L'home és foc i la dona estopa
L'home és foc i la dona estopa: ve el dimoni i bufa
L'home és foc, la dona estopa, arriba el diable i bufa
L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc
Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol
Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc
Lla on se fa foc, fum n'ha d'eixir
Llançar (més) llenya al foc
Llançar-se a sang i foc
Llengua de foc
Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata
Llenya d'alzina, foc de fadrina
Llenya d'argilaga, foc de casada
Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser
Llenya de mata, foc de beata
Llenya de pi, foc de fadrí
Llenya de riu, ni foc ni caliu
Llenya d'oliver, foc de cavaller
Llenya torta, el foc l'adreça
Llenya torta, foc dret
Llenya vella fa bon foc
Llueix més el fum a la meva terra que el foc a la aliena
Lluna lluent al foc un altre sarment
Març marçot que la vella s'emporta al clot de la vora del foc, i a la jove si pot
Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob
Març ventós mata la vella a la vora del foc
Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot
Març, marçot, mata la vella a la vora del foc
Març, marçot, mate l'agüela al racó del foc
Maria, pel bé que et vull, no passes per l'Assentiu, que t'escalfaran les anques sense fer foc ni caliu
Menja foc, que cagaràs caliu
Nadal al foc, Pasqua al joc
Nadal al foc, Pasqua al sol
Nadal al sol, Pasqua al foc
Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
Nadal amb sol, Pasqua amb foc
Nadal en divendres en es lloc i Pasqua en es foc
Nadal en divendres, crema focs i cendres
Nadal en es foc i Pasqua en es joc
Nadal en es joc i Pasqua en es foc
Nadal en es lloc i Pasqua en es foc
Negar l'aigua i el foc
Netedat de cavall, foc de palla i ase al trot, duraran poc
Netedat de quitxalla, foc de palla i ase de trot, duraran poc
N'hi ha més que un foc no en cremaria
N'hi ha per tirar el barret al foc
N'hi ha que fent foc fan molt fum i escalfen poc
Ni el foc té senyor no l'aigua té aturador
Ni per foc ni per muller no deixis ta casa i vagis al carrer
No deu hom tant lleixar créixer el foc fins que no es puixa apagar
No és tan fondo el foc que el fum no ixca en algun lloc
No ésser bo per a portar un tupí davant el foc
No et fiïs del foc ni de la gent de Sort
No haver-hi ni foc, ni fum, ni pudor de fum, (o bé) ni cendra calenta
No hi ha foc sense fum
No hi ha foc sense guspira
No hi ha fum sense foc
No hi ha res que espavili més que el foc
No jugar amb foc
No jugueu amb el foc que us pixareu en el llit
No posar més llenya al foc
No saber ni treure l'escudella del foc
No se sap si el foc escalfa fins que t'hi acostes
No sempre el foc del cor fuma per la boca
No servir ni per treure l'escudella del foc
No s'ha de tirar més llenya al foc
No s'ha de tirar més llenya al foc que la que calgui
No tenir foc, ni llum tampoc
No tenir ni foc ni lloc
No tindre ni rei ni roc ni escopeta que faça foc
No tires en el foc sal, que eixiràs mal
No vull! Si no bull fot-li foc
Obrir foc
Obrir foc contra algú
Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc
Ofici de foc Déu el do a qui el vulgui
Ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol
Ofici de foc, molta feina i guany poc
Ofici de foc, ni de lluny ni de prop
On es fa el foc es paga l'escot
On foc no hi ha, fum no s'aixeca
On hi ha foc surt fum
On hi ha fum, hi ha foc
Ou sense rovell anuncia desgràcia si no es tira al foc
Paller apartat, foc allunyat
Paréixer un raio de foc
Parlant de cada cosa un poc, tinc el pimentó al foc
Pasqua al sol, Nadal al foc
Passar una prova de foc
Passar-ho tot a foc i a sang
Pedra foradada que tira foc
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc
Pel febrer, una estona de sol i una altra al foguer
Pel fum se sap on hi ha el foc
Pel gener, la vella al foguer
Pel juliol, amb poc foc, bull el perol
Per amagat que es faci el foc, sempre surt fum
Per foc i (per) muller, no surtis d'es teu carrer
Per fondo que es faci el foc sempre respira, surt fum o treu llum
Per fugir d'es foc, caure dins ses brases
Per la boca s'escalfa el foc
Per l'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop
Per més que es tiri una salamandra al foc, no crema
Per Nadal al foc, per Pasqua al sol
Per Nadal al foc, pes Pasqua al jóc
Per Nadal al joc, per sant Joan al foc
Per Nadal, al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo
Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc
Per Nadal, els focs; i a Pasqua, els jocs
Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
Per sant Bartomeu, la perxa al noguer i el forroll al foguer
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc
Per un cabellet fi s'apega el foc al llit
Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut
Poma, pera, la devera, l'escarola, la mundola, putifera qui fa foc a la caldera; pum, pic, amaga es
Posar foc allà on no n'hi ha
Posar la carn al foc
Posar la mà al foc
Posar la mà al foc i no cremar-se
Posar la mà al foc sense por de cremar-se
Posar les mans al foc
Posar les mans al foc sense por de cremar-se
Posar més llenya al foc
Posaria la mà al foc que...
Posar-ne les mans al foc
Prendre foc i fugir
Prop del foc, la pedra regala
Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc
Quan el foc bufa, senyal de vent
Quan el foc és abrandat, costa d'apagar el foc
Quan el foc és apagat, se descobreix qui l'ha calat
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred
Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
Quan la gavina va a l'horta, encén el foc i tanca la porta
Quan la xixella baixa de muntanya, encén foc i entra a la cabanya
Quan l'olla és al foc la cuina sant Roc, i quan és escumada la cuina santa Anna
Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan és escumada (o quan ja és cuinada) se'n cuida Santa Anna
Quan llampega en la marina, posa foc a la foguina
Quan plou, fesols al foc
Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
Quan un grill canta a la llar de foc, a la casa hi porta sort
Quan un grill canta a la llar de foc, porta sort a la casa
Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta
Què fem? Foc i fugirem
Qui al foc ha de bufar, els ulls ha de tancar
Qui em farà foc!
Qui en desembre ha de festejar, vora del foc s'ha de ficar
Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any
Qui és a prop del foc, es calenta
Qui és més a prop del foc, crema més fort
Qui està a la vora del foc també s'escalfa
Qui fa el foc, paga l'escot
Qui fuig d'es foc cau dins ses brases
Qui ha de menester foc, amb els dits el busca
Qui ha menester foc, amb el dit el cerca
Qui ha passat per la plaça de Sant Julià i no ha estat batejat, ha passat pel foc i no s'ha cremat
Qui juga amb foc acaba cremant-se
Qui juga amb foc es crema
Qui juga amb foc pixa dins el llit
Qui juga amb foc, tard o d'hora es crema
Qui li faci por el foc que es faci forner
Qui no s'acosta al foc, no té perill de cremar-se
Qui paga el foc, paga l'escot
Qui pel gener ha de festejar, vora el foc s'ha de posar
Qui s'aconsella, foc a s'orella
Qui s'acosta massa al foc, s'encostipa
Qui sobra ha de palla, por haja del foc
Qui té cua de palla no posi foc a la falla
Qui té cua de palla, por té al foc
Qui té el cul pallós té por que el foc s'encengui
Qui té foc no està sol
Qui vol foc, amb so dit el cerca
Qui vulga foc, que el cerque amb els dits
Rei, dona i foc, lluny; que cremen de prop
Rellàmpecs al Port, aigua al foc
Reses un parenostre a sant Antoni de Pàdua, perquè ens guardi de foc i de flama i de la gent de Cornellana
S'agafaria amb una brasa de foc
S'aigo i es foc, només juguen a un joc
Saltar de la paella per caure al foc
Salvar del foc
Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
Sant Roc, si dic mentida, que em tirin al foc
Sant Sebastià i Sant Roc, guarden de pesta i de foc; Sant Roc i Sant Sebastià, guarden de pesta i de pecar
Santa Linya, foc i tinya
Sap encendre el foc i no és bo per apagar-lo
Sardineta de Blanes que per fugir del foc cau a les brases
Seguint el fum trobaràs el foc
Sembla que s'ha calat foc a la bassa
Sempre crema el foc i a vegades causa mort
Sempre en queda foc o brasa
Sense foc no es fa fum
Sense foc, ni fum, ni cendra calenta
Ser del foc que més escalfa
Ser el baptisme de foc (d'algú)
Ser el bateig de foc
Ser foc d'encenalls
Ser històries de la vora del foc
Ser la prova de foc
Ser la ventafocs (d'alguna cosa)
Ser un amor com foc de rames
Ser una prova de foc
S'estopa, enfora d'es foc
Si a la dona vols bé, que encenga el foc amb llenya de garrofer
Si al gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
Si els gats jauen d'esquena al foc, senyal de neu
Si et ve a veure el caçaaranyes, fes bon foc i treu tes manyes
Si Nadal cau en divendres, crema foc i cendres
Si pel gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
Si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar
Si tens la cua de palla, no posis foc a la falla
Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
Si vols que s'apagui el foc, lleva la llenya de prop
Sigui el meu marit un soc, que així el podré tirar al foc
Sofocar-se en un punt com en Pau Gibert
Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers
Sortir del foc
Sortir del foc i caure a les brases
Sortir del foc per caure a les brases
Tabac, vi i foc, poc
Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent
Tant se'n fot d'es foc com d'es «rebato»
Tant tenim (o tant treurem) d'es foc com d'es «rebato»
Té foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
Tenir l'ast al foc a algú
Tens més claror en els ulls que foc el sol d'Alacant i més color en la cara que té flors el mes de m
Tens molts gossos i pa poc? Tira la panera al foc
Treure els mobles vells i fer una gran foguera
Tirar aigua al foc
Tirar el barret al foc
Tirar foc i flama per la boca
Tirar (més) llenya al foc
Tirar-ho tot al foc
Toc de foc
Tornar de nou a encendre el foc
Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
Tota aigua apaga el foc
Traure foc per la boca
Traure les castanyes del foc
Traure les castanyes del foc amb les mans dels altres
Trencar el foc
Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
Tres coses no es poden negar: l'aigua, el foc i saludar
Tres coses són insaciables: el foc, la terra i la dona
Tres mals grans hi ha: dona, foc i mar
Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
Treu de cop, l'estopa de vora el foc
Treure foc pels queixals
Treure foc pels ulls
Treure les castanyes del foc (a algú)
Trist el foc quan s'ha de bufar
Trobar-se entre dos focs
Un bon foc és mitja vida, dos focs vida completa
Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa
Un bon foc i una bona taula, senyal de borrasca
Un fill o dos, són poc; quatre o cinc són foc
Un foc com un infern
Un foc treu l'altre
Un tronc i un vell no deuen faltar mai al racó del foc
Una ascla no fa foc, ni dues tampoc
Una casa sense foc és una cadira sense cul
Una filla és un joc, però tres ja són un foc
Val més el fum de casa meva que el foc de la teva
Val més foc i fum que fred tot sol
Voldria beure-ho i beu foc, amb sa gran set, qui és ambiciós
Xaloc, tanca la porta i encén el foc
Xaloc, tanca la porta i fes bon foc

Manent-Cervera (2006): Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell

2009-05-06T20:29:45+00:00

Fitxa

Autor: Manent i Segimon, Albert; Cervera i Batariu, Joan

Títol: Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell

Any: 2006

Codi: Manent-Cervera (2006)

ISBN: 84-9779-403-6

Editorial: Pagès Editors, de Lleida

Edició: Primera (2006)

Pàgines: 72

Ítems: 70

Prefaci: Raimon Ferrer-Solervicens i Fisas

Biografia dels autors

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, Maresme, 1930)

Albert Manent és llicenciat en Dret. Amb Joaquim Molas, Antoni Comas, Miquel Porter i Joan F. Cabestany, amb qui coincidí a la universitat, va ser un dels redactors de la revista literària clandestina de la Facultat de Lletres, Curial (1949-1951). POsteriorment es va llicenciar en filologia catalana i ha estat director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb les obres Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951) es va donar a conèixer com a poeta de caire postsimbolista; després es va inclinar per la crítica i la història literàries. Va ser un dels fundadors de la revista «Serra d'Or». També ha conreat el vessant periodístic, amb col·laboracions a «La Vanguardia» i l'«Avui». També és autor, entre d'altres obres, de La literatura catalana a l'exili (1976), Literatura catalana en debat (1969), Del Noucentisme a l'exili (1997), El molí de l'ombra (1986) o El llop a Catalunya (2004).

És l'impulsor de tot un seguit de monografies que pretenen recollir els noms populars de núvols, boires i vents de les diferents comarques catalanes, per exemple, del Camp de Tarragona. El Priorat (1994), de la Conca de Barberà (1995), del Maresme (1996), Ribera d'Ebre, Terra Alta (1997), Penedès (1998), Barcelonès (1999) o Baix Ebre i Baix Llobregat (2002), editades per diferents editorials locals i sovint fets en col·laboració amb autors locals, com en el cas que ens ocupa. En aquests moments n'hi ha ja una vintena.

També ha estat director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

Joan Cervera i Batariu (Barcelona, 1926)

Diplomat en estudis mercantils i expert en publicitat i màrqueting i tècniques d'expressió oral i escrita. Membre del Consell Nacional Català (CNC) a la clandestinitat i fundador de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) i del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC). També ha estat promotor de la Flama de la Llengua Catalana i les seves renovacions. Ha publicat diversos articles a «Els Blaus», «Mai enrere», «Vèrtex», «Serra d'Or», «Excursionisme» o l'«Avui», entre d'altres. És autor del llibre La màgia de la muntanya.

Crítica

Aquesta obra s'emmarca dins una col·lecció de treballs que ha endegat Albert Manent sobre la meteorologia catalana comarcal, que ja recull una vintena llarga de volums, i que tot sovint fa en col·laboració amb autors de la comarca.

Bàsicament és un recull de vocabulari meteorològic popular sobre noms de núvols, boires i vents a la comarca de l'Urgell, amb especificació detallada de les localitzacions on és viva aquella paraula o expressió i amb referències documentals sobre si aquell terme apareix en obres lexicogràfiques de referència, com ara el Diccionari català-valencià-balear (1930), d'Alcover-Moll o el Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935), d'Antoni Griera.

En total són 199 noms de núvols i boires i 38 de vents. I entre aquest cabal lèxic, hi ha una setantena de refranys i dites amb localització d'on es diuen, variants i explicació del sentit. Una gran majoria són variants del Bassetes al cel, aigua a la terra.

Les informacions són molt rigoroses i mostrades d'una manera ordenada i sistemàtica.

L'obra s'estructura en 2 apartats genèrics:

Núvols i boires
Vents

Hi ha un prefaci de Raimon Ferrer-Solervicens i Fisas que ens situa en l'entorn de l'Urgell i de la capital, Tàrrega. I ofereix una crònica, o visió molt particular del pas d'Albert Manent i de la seva metodologia per a la recollida de dades.

El pròleg dels autors dóna pistes també de la metodologia, la bibliografia emprada i consultada i de les dades bàsiques del volum que comentem. M'agradaria ressaltar alguns fragments:

Quan vaig encetar aquests reculls em vaig adonar que només hi havia dos llibres que n'arreplegaven. Un és Astronomia i meteorologia populars, publicat al "Butlletí de Dialectologia Catalana" el 1930 i reeditat per l'editorial El Mèdol de Tarragona el 1993. L'altre és l'obra de Cels Gomis Meteorologia i agricultura populars (1888), reeditat per Altafulla el 1998. [...]

Com a fet sorprenent torno a escriure que, com en totes les comarques, el vuitanta per cent de les paraules o dels conceptes nous recollits a l'Urgell, no figuren al Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll.

Finalment, en la introducció de l'apartat dels noms populars dels vents a l'Urgell també ens donen pistes de la bibliografia consultada:

En realitat els grans vents són pocs i prou coneguts a través de l'anomenada "Rosa dels vents", però l'imaginari popular els dóna noms diferents segons les comarques i encara hi ha vents molt locals, de volada curta, però arrelats en la memòria popular. Per això s'explica que Antoni Griera el 1914 publiqués un recull de més de quatre-cents vents al "Butlletí de Dialectologia Catalana" (juliol-desembre). [...]

Sobre la denominació dels vents hi ha poca bibliografia, però cal citar-ne dos textos d'alt nivell: Els vents segons la cultura popular (Editorial Barcino, 1952) de Manuel Sanchis Guarner, i el de Josep Lluís Valls, Els vents dels pescaires cotlliurencs, publicat dins Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni Maria Badia i Margarit, volum III (Abadia de Montserrat, 1996), pàgs. 271-287.

[...]

Fóra bo recollir, tant com es pugui, articles referits a vents locals. Crec que mereix ésser esmentat el de Josep Maria Pons i Guri, que estudià dotze vents a la seva vila i ho reflectí en un article que es publicà a Arenys, Vida parroquial (números 276 i 277 del novembre de 1969).

Romaní (2009): Diccionari del vi i del beure

2009-04-19T22:49:39+00:00

Fitxa

Autor: Joan Maria Romaní Olivé

Títol: Diccionari del vi i del beure

Any: 2009

Codi: Romaní (2009)

ISBN: 978-84-9791-447-5

Editorial: Cossetània Edicions (Valls)

Edició: Primera

Pàgines: 352

Ítems: 655

Biografia de l'autor

Joan Maria Romaní Olivé (1952)

Segons dades de l'Editorial:

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona ha estat ajudant de miniaturista, professor de català i corrector editorial. El 1981 va entrar a treballar a la Secretaria de Política Lingüística, com a sociolingüista, i des del 2005 fa de tècnic de publicacions i difusió al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible.

Com ell mateix diu a la contraportada del diccionari del 1998, és aficionat al vi des de l'any 1991, com a conseqüència de fer la correcció d'un llibre de vins.

Altres obres del mateix autor

1998 - Diccionari del vi i del beure. Barcelona: Edicions de la Magrana.

Crítica

És un diccionari d'uns 2.500 termes en català, amb els equivalents, no sistemàtics, en castellà, anglès i francès. A més de les definicions, inclou un apartat de refranys ordenats temàticament, un vocabulari temàtic, els índexs de termes en castellà, francès i anglès, i adreces d’entitats relacionades amb el món del vi.

L’arbre de camp d’aquest diccionari abasta el cicle de les begudes des del seu origen fins al seu consum.

És una segona edició revisada i ampliada del diccionari que va publicar el 1998 a Edicions de la Magrana. Ampliat quant a contingut i quant a materials i annexos oferts: l'obra de 1998 constava només del cos del diccionari i una succinta bibliografia, sense índexs, apartat de refranys ni adreces d'entitats vitivinícoles.

El to de l'obra és divulgatiu, sense que això vagi en detriment del rigor del diccionari.

Pel que fa a l'apartat de refranys, és un recull temàtic de poc més de 600 refranys, classificats en 19 apartats prou dispersos, com per constituir un arbre temàtic una mica desigual. Els sis primers temes són els més directament relacionats amb el cicle de l'elaboració del vi (el medi, les tasques al camp, el curs de l'any, elaboració i conservació, comercialització i característiques del vi) i té un gruix i una importància cabdal l'apartat sobre el curs de l'any.

L'autor també acompanya l'inici de cada lletra del diccionari amb un refrany que comença per aquella lletra: 24 refranys coincidents amb els que ja incorporava l'edició de 1998.

Recordo que cap a l'any 1997 vam anar il·lusionats al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, dependent de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb un projecte de refranyer sobre el vi, amb un vocabulari sobre tots els procediments artesanals i el vocabulari històric relacionat amb la viticultura sota el braç... i ens el vam haver de tornar a endur, com qui diu, perquè el funcionari que ens va atendre en aquells moments ens va dir que no hi havia diners per res que no fos música i dansa en aquells moments.

Desànim i desil·lusió envers les institucions que ens governen va ser el que en Joan Vilaseca i jo mateix ens vam endur en aquell moment. I el projecte resta tancat en un calaix esperant temps millors... o disposar d'un poquet de temps per desenvolupar-ho i donar-li forma. Sembla que Joan Maria Romaní va tenir una mica més de sort i el llibre va disposar d'uns fons de subvenció que sempre ajuden a desenvolupar una obra de recerca.

Mira també

Fitxa de Cossetània Edicions i tast en pdf de 17 pàgines.
2009-02-20 - Sala de premsa de Cossetània
2009-02-20 - Article a Tot Tarragona.cat
2009-02-25 - Recensió a l'Illa dels llibres
2009-02-26 - Apunt al blog Vols llegir?
2009-02-27 - Article a El Punt.cat
2009-02-27 - Reportatge a Vadevi.cat
2009-02-28 - Sala de premsa de Cossetània
2009-03-18 - Ressenya al Gazophylacium.

Prats-Cervera-Manent (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues

2009-11-23T18:25:22+00:00

Fitxa

Autor: Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert

Títol: Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues

Any: 2008

Codi: Prats-Cervera-Manent (2008)

ISBN: 978-84-936525-0-0

Editorial: Editorial Fonoll, de Juneda

Edició: Primera (desembre de 2008)

Col·lecció: Quaderns, 9

Pàgines: 75

Ítems: 123

Biografia dels autors

Segons dades que facilita la mateixa editorial:

Joan Prats i Sobrepere (Reus, 1940)

Llicenciat en Filosofia i Lletres (amb l'especialitat de Romàniques) i catedràtic de Llengua i literatura catalanes. Té algunes publicacions dialectals, onomàstiques i folklòriques, com per exemple, Toponímia del terme i del poble d'Arbolí (1980, accèssit del Premi Josep Iglésies), i col·laboracions a les revistes «Quaderns de Capafonts», «Revista de recerca i divulgació» i «Onomàstica».

En un altre àmbit, ha fet estudis sobre autors catalans moderns (Salvador Espriu, DOmènec Guansé o Àngel Guimerà, entre d'altres) i de literatura comparada. Així mateix, ha publicat diversos llibres de text sobre la seva especialitat i és també l'autor de la novel·la L'illa afortunada (2006, premi Pere Calders)

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 1930)

Albert Manent és llicenciat en Dret. Amb les obres Hoste del vent (1949) i La nostra nit (1951) es va donar a conèixer com a poeta de caire postsimbolista; després es va inclinar per la crítica i la història literàries. Va ser un dels fundadors de la revista «Serra d'Or». També ha conreat el vessant periodístic, amb col·laboracions a «La Vanguardia» i l'«Avui». També és autor, entre d'altres obres, de La literatura catalana a l'exili, Literatura catalana en debat, Del Noucentisme a l'exili, El molí de l'ombra o El llop a Catalunya.

És l'impulsor de tot un seguit de monografies que pretenen recollir els noms populars de núvols, boires i vents de les diferents comarques catalanes, per exemple, del Camp de Tarragona. El Priorat (1994), de la Conca de Barberà (1995) o del Maresme (1996), editades per diferents editorials locals i sovint fets en col·laboració amb autors locals, com en el cas que ens ocupa. En aquests moments n'hi ha ja una vintena.

Joan Cervera i Batariu (Barcelona, 1926)

Diplomat en estudis mercantils i expert en publicitat i màrqueting. Membre del Consell Nacional Català (CNC) a la clandestinitat i fundador de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes i del Cercle d'Agermanament Occitano-Català. També ha estat promotor de la Flama de la Llengua Catalana i les seves renovacions. Ha publicat diversos articles a «Els Blaus», «Mai enrere», «Vèrtex», «Serra d'Or», «Excursionisme» o l'«Avui», entre d'altres. És autor del llibre La màgia de la muntanya.

Crítica

Com deia anteriorment, aquesta obra s'emmarca dins una col·lecció de treballs que ha endegat Albert Manent sobre la meteorologia catalana comarcal, que ja recull una vintena llarga de volums i que tot sovint fa en col·laboració amb autors de la comarca.

Bàsicament és un recull de vocabulari meteorològic, amb especificació detallada de les localitzacions on és viva aquella paraula o expressió i amb referències documentals sobre si aquell terme apareix en obres lexicogràfiques de referència, com ara el Diccionari català-valencià-balear (1930), d'Alcover-Moll o el Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935), d'Antoni Griera.

Entre aquest cabal lèxic, hi ha més d'un centenar de refranys i dites amb localització d'on es diuen, variants i explicació del sentit.

Les informacions són molt rigoroses i mostrades d'una manera ordenada i sistemàtica.

L'obra s'estructura en 4 apartats:

Núvols i boires
Vents
Altre vocabulari relacionat amb la meteorologia
Altres parèmies i mostres de folklore i llenguatge popular

Cada terme s'estructura de la manera següent:

Denominació simple amb les variants de gènere i nombre (en negreta)
Explicació del terme
Pobles on ha aparegut
Sintagma, frase o parèmia literal recollida, que contextualitza el terme i afegiment d'algun detall interessant

La introducció, de Joan Prats i Sobrepere, és molt interessant, perquè ofereix amb detall la metodologia emprada per obtenir les informacions, com demana qualsevol treball de camp de dialectologia mínimament seriós, a banda de fornir informacions pertinents de la comarca de les Garrigues.

Encapçala l'obra un pròleg de Joan Bellmunt i Figueras, del qual m'agradaria ressaltar alguns fragments:

[...]

Aquest treball és un d'aquells serveis que es fan al país, a les Garrigues, i en especial als habitants que configuren la comarca i que mai s'oblidarà. Perdurarà en el temps. [...]

El present treball és un fragment de la vida i una pàgina de la història mil·lenària del nostre poble, que ara, en tindre'l a les mans, em recorda i em fa reviure la frase de Faust: «Allò que vas heretar dels teus pares, afanya't per posseir-ho».

Els nostres padrins i els nostres pares ─de cada poble─ eren un pou insondable de tradicions, uns personatges folklòrics de primera talla i, dintre de la seva senzillesa, el seu gran coneixement en el món de la meteorologia els feia veritablement savis en aquest àmbit.

[...]

En Joan Prats, Joan Cervera i Albert Manent ens ho fan avinent amb senzillesa, planerament, això sí, amb tota l'estima. L'estima que ells senten per aquesta terra, per aquests pobles, per tots els homes i dones que hi fan glatir la vida en l'avui i en l'ahir.

Ens ho fan avinent, no en termes d'estudis erudits o científics, sinó que el llenguatge emprat és la llengua del i per al poble.

[...]

Aquest vocabulari sobre boires, núvols, vents, lluna o aigua, ha mantingut, de manera global, un gran valor educatiu. I no parlo del nostre temps, o d'unes quantes generacions enrere, sinó que ha estat una constant en el decurs del temps. Com a exemple, diguem que Plató, l'eximi filòsof grec, considerava com a causa de la mala educació del seu temps l'abandó en què hom havia deixat les rondalles i les tradicions, i recomanava que les utilitzessin com el millor mitjà per a educar la joventut i per a ben pujar els fills. Parteni de Nicea, el mestre de Virgili, fou qui primer va recollir la dimensió de la cultura popular, del parlar i fer del poble, com a element educatiu i pedagògic. L'escola d'aleshores era com una mena de sessió de narracions, de les quals el mestre feia comentaris i deduïa conseqüencies i ensenyaments. [...]

Oreneta

2009-03-17T08:15:27+00:00

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
A Sant Josep lo tord marxe i l'oreneta ve
Al Pilar l'orineta marxe i el tord ve
Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes
Caga més un bou que cent orenetes
Casa d'orenetes, casa d'amoretes
Casa d'orenetes, molta sort i amoretes
Català, català, si sabies l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar
El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes
El tord arriba pel Pilar, i l'oreneta se'n va
Les noies, a pagès, si no són morenetes no valen res
"Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"
Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord
Les orenetes porten xinxes
L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord
Més caga un bou que cent orenetes (o oronelles, o oronetes)
Més embruta un bou que cent orenetes
Més fema un bou que cent orenetes
No tenir més cap que una oreneta
Oreneta arribada, hivernada acabada
Oreneta arribada, primavera començada
Oreneta aviat, la primavera ha arribat
Oreneta primerenca, primavera calorenca
Oreneta que alt vola, no tem que ploga
Oreneta que vola per terra porta tempesta
Oreneta, ben arribada, tu que emportes la berenada
Orenetes pel febrer, mal any ve
Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora
Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
Orenetes vora l'aigua, pluja a la platja
Orenetes, amoretes
Oronell terrer, pedra o aigua ve
Oronella en terra, aigua en el cel
Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
Oroneta terrera, aigua o pedra
Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per a privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta
Per la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
Per l'abril, orenetes mil
Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no
Per Sant Jaume i Sant Martirià, l'oreneta se'n va
Per sant Josep l'oreneta tanca el bec
Per Sant Josep, cada oreneta en son indret
Per sant Macià l'oreneta sol tornar
Per sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per sant Macià, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va
Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per sant Pacià, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per Sant Raimon, venen les orenetes de l'altre món
Per Sant Ramon, orenetes per tot el món
Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l'altre món
Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta
Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat
Sant Ramon porta l'oreneta de l'altre món
Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta
Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir
Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera
Una oreneta no fa estiu
Xisclar més que les orenetes per l'abril

Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

2009-08-11T11:42:57+00:00

Variants i sinònims:

V. Del ric el remei, i del vell el consell
Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell (SAURA 1884)

Equivalents: Del viejo el consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si tens de préndrer consell, prénlo sempre de home vell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del ric el remei, i del vell el consell

2009-08-04T20:28:36+00:00

Variants i sinònims:

Del ric el remei, i del vell el consell (SAURA 1884)
V. Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

Equivalents: Del rico es dar remedio, y del viejo, consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del rich lo remey, y del vell lo consell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta

2009-07-30T20:37:27+00:00

Variants i sinònims: Qui a poc està avesat, amb poc s'acontenta (SAURA 1884).

Equivalents: Del pobre la bolsa, con poco rebosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui á poch está avesat, de poch se contenta (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells

2009-08-04T20:28:36+00:00

Variants i sinònims: Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells (SAURA 1884).

Equivalents: Del padre en la vejez, baculo el buen hijo es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De los pares quant son vells, no'l descuydes un punt d'ells (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats

2009-08-04T20:28:36+00:00

Variants i sinònims:

Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats (SAURA 1884)
V. Un previngut val per dos

Equivalents: De los escarmentados, nacen los avisados (o se hacen los arteros) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons al font original: Dels escarmentats, naixen (ó ixen) els avisats (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El dolent, fora

2009-08-05T21:36:28+00:00

Variants i sinònims: El dolent, fora (SAURA 1884).

Equivalents: De los enemigos, los menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dolent, fora (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Puput

2009-03-15T21:08:22+00:00

a Vilanova d'Escornalbou, puputs
al temps de la puput, al matí moll i a la tarda (o al vespre) eixut
el cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
el puput, ocell de bon temps
en cantar (o sentir cantar) es puput: matí banyat, capvespre eixut
en un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts
esser un niu de puputs
la cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut
la puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
la puput de les useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat
la puput i el cucut, per l'abril sentiràs cantar, el cucut al juny no sentiràs i la puput tampoc per Sant Urbà
la puput primerenca, collita de vi
per la Candelera, la puput amb sa bandera
per Sant Josep, puput que no és vingut, o s'és mort o s'és perdut
per sant Macià es puput ve i es tord se'n va
per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
put més que un puput
quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut
quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut
quan canta la puput, el bon temps és vingut
quan la puput canta primer que el cucut, aquell any manen les dones
si a l'abril no cante lo puput o s'ha mort o s'ha perdut
si el tres d'abril el puput no ha cantat, és mort i enterrat
si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mort o enterrat
si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut

Alosa

2009-03-13T02:24:21+00:00

A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa
Ésser matiner com una alosa
Per Sant Maties la garsa cerca son joquer i l'alosa també
Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
S'alça l'alosa en jorn bromós, senyal de no ésser plujós
Si per l'octubre canta l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
Si s'alça l'alosa en dia bromós, no serà plujós
Si, per l'octubre, sents l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
Tant com canta l'alosa per sant Macià, després ha de callar
Val més merla en mà que alosa al cel
Val més una alosa al plat que una perdiu volant

Àliga - Àguila

2009-03-13T02:24:21+00:00

A on l'àliga pena i el bé falleix i la lloba cria, no em veuràs, Penaila, en tota ma vida
Àguila vella, terra novella
Àliga (o àguila) abaixada a terra, dóna poca guerra
Àliga al corb, que el rei és mort
Anar a portar les àguiles a la processó
Com l'àguila de Mataró
Donar-se a les àligues
El pa com germans i els diners com àguiles
Ésser l'àliga de qualque cosa
Ésser una àliga
Fer com l'àguila de Mataró
Fer l'àguila
Fer-se l'aguiló (o el tòfol)
Fuig esparver, que l'àliga ve
L'àguila no caça mosques
L'àguila vola molt alta, però el falcó la mata
L'àliga de Mataró, un cop feta no podia passar per la porta
L'àliga no baixa a caçar mosques
L'àliga no caça mosques
L'àliga (o l'àguila) vola molt alta, però el falcó la mata
L'aligot no engendra el colom
Mirada d'àguila
No caça bé astor dejús àguila
No és nat, ni naixerà qui per l'abril nius d'àliga veurà
No tenir ni una aguileta
Parèixer una àguila «boba»
Quan l'àguila és arribada no temis la gelada
Quan l'àguila és arribada, s'ha acabat la gelada
S'àliga no s'entretén amb mosques
Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta
Ser un aligot (o un aguilot)
Ser una àliga xarpatera
Tenir mirada d'àguila
Tenir (un) nas aguilenc
Tenir vista d'àguila
Veure-hi més que una àliga

Música

2009-02-19T08:24:49+00:00

A casa dels músics vas a fer albades?
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A la Freita, músics
A música de brams, contrapunt de garrotada
A pocs doblers, poca música
A Sant Andreu de Borrassà si no hi ha música no es pot ballar
A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar
Afinar els instruments
Al músic vell li queda el compàs
Allà on hi ha músics no hi falten músiques
Bon home però mal músic
Brunzit de mosquit, música de violí petit
Cada ball vol la seva música
De la música al compàs ballarem un contrapàs
De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta
De pare músic, fill ballador
Dur algú a la música
Els músics, per cantar, han de menester pregar; i en haver començat, no se'n saben deixar
En mans d'un lector prudent el llibre és gran instrument: però mai el deus copiar sense abans reflexionar
Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser
Ésser música celestial
Estar boja per la música
Fer com els músics de Toses, que tocaven de franc i feien el gasto
Fotre-se'n (algú) de la música
Guapa que encanta i tonta que espanta, bon músic i mala garganta
Instrument que no has probat no'l dones per desechat
Jo sóc músic
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc, toco el que sé. D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré
La bona música surt de la barrica
La cobla de Tortellà: dos músics i un marrà
La fusta de maig, fa bona música
La música amanseix les feres
La música del Pinell: sàrrias i cabassos, graners i bufadors
La música fa respecte o fa por
La música no fa dol
La vila de Ges, està envoltada de pinyoners, i la gent no poden llogar músics perquè no tenen diners
Músic pagat (mai) no fa bon so
Música i flors conquisten (o porten) amors
Música li fas, no t'hi casarás
Música li fas, tu t'hi casaràs
Música pagada fa mal so
Música que no he d'escoltar, que la pagui un altre
Música, caça i pesquera, se'n volen a la vellesa
Música, cacera i pesquera, no volen vellesa
Música, cacera i pesquera, porten pollera
Ni barber mut ni músic amb cervell pur
Ni barber mut ni músic catxassut
Ni barber mut ni músic sessut
No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut
No hi ha barber mut ni músic que no sigui mogut
No hi ha barber mut ni músic tossut
No hi ha barber mut, ni sastre (o músic) somogut
No l'hi (o no m'hi) duràs, a sa música
No s'ha de ballar pas més de pressa del que marca la música
On hi ha música, mala cosa no hi pot haver
On hi ha música, no hi pot haver dolenteria
On hi ha músics no hi falten músiques
Passar més fam que un músic
Per a mariner, l'anglès; per a invents, Alemanya; per a la música, Itàlia; i per a lladres, Espanya
Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament
Pocs diners, poc sermó i poca música
Pocs diners, poca música
Pocs diners, poca música (o pocs sants Antonis)
Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis
Quatre francesos, vuit borratxos; quatre italians, vuit músics
Saber-se la música i la lletra
Sant Andreu de Borrassà, si no hi ha músics no es pot ballar
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Sastres, putes i músics, de vells són avorrits
Semblar la música d'en Saldoni
Ser una orquestra sense músics
Si el pare és músic el fill és ballador
Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar
Si la por fóra música, ballaríem tots
Si l'enveja fore música, com ballaríem tots
Sonar a música celestial
Tan ric, tan ric, fa músic
Tit, Titet i Titó, Paiano, Músic i Tambor
Trempar els instruments
Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música